- entrevistes -
Per Josep Lozano Martín i Ivan Egido
Publicat el 19 de novembre 2026

Jordi Graupera (Barcelona, 1981) encapçala la candidatura d'Alhora per a les pròximes eleccions generals del 29-N. Amb un discurs obertament crític cap a l'estratègia de pactes de l'independentisme institucional, Graupera aposta pel bloqueig total al Congrés dels Diputats i per reconstruir un espai polític unilateralista. Parlem amb ell sobre la utilitat d'un escó a Madrid, l'absència d'altres formacions i el paper de les noves generacions en aquest inici de cicle electoral.


Afirmeu que els partits independentistes actuals estan atrapats en una mentida. Què voleu dir exactament?
Són partits que fa com a mínim set anys que negocien obertament la pacificació del país amb l'Estat, però no poden guanyar eleccions si no diuen que són independentistes. Vesteixen les seves polítiques com si ens acostessin a l'alliberament nacional, però saben del tot que no és cert. Hi ha una reculada brutal de les llibertats del país i de la mobilització social. 

Quina és l'alternativa que planteja Alhora al Congrés dels Diputats?
Al Congrés s'hi ha d'anar a dir que no a tot. Si la investidura d'un govern espanyol depèn d'un vot nostre, aquest vot servirà perquè no hi hagi investidura i es repeteixin les eleccions. Això generarà una gran inestabilitat a l'interior de l'Estat i en les seves relacions internacionals, perquè un govern en funcions no pot aprovar pressupostos, no pot repartir prebendes si no té agenda legislativa. La nostra presència servirà per boicotejar i assenyalar els pactes de la vergonya dels partits catalans.


“Si la investidura d'un govern espanyol depèn d'un vot nostre, aquest vot servirà perquè no hi hagi investidura i es repeteixin les eleccions”


Però, depeneu que la investidura vagi d’un escó i, alhora, que aconseguiu aquesta representació al Congrés. Com convenceu l’electorat que decideix segons el “vot útil”?
L'aritmètica parlamentària espanyola actual només té dos escenaris: o bé governen PP i Vox amb majoria absoluta i ningú té influència, o bé, la governabilitat depèn d'un vot. És mentida que amb 15 diputats s'obtingui cap negociació real; han estat vots inútils llançats a la paperera. El vot útil és no investir de franc un PSOE que ataca el català a la Unió Europea, ens roba 22.000 milions d'euros anuals, no condona el deute i espia els nostres polítics amb Pegasus.

De cara a unes futures eleccions catalanes, es pot aspirar a governar la Generalitat sense seure a negociar res amb Espanya? 
Jo amb Espanya només vull negociar la seva rendició. Vull repartir-nos els actius i els passius, que la frontera inclogui la Franja de Ponent, i que el País Valencià i les Illes Balears tinguin dret a l'autodeterminació. La resta no es negocia. Des de Pujol fins al procés de l'Estatut, la història dels últims 40 anys ens demostra que si incompleixen no els passa res. A Catalunya negociarem amb la resta de partits sobre habitatge, economia o transició energètica, però creure que pots anar a Madrid a arrencar res és una ficció. 

Heu posat èmfasi en el fals traspàs de Rodalies que va pactar ERC. Creieu que n'eren conscients? 
Sense cap mena de dubte. Aquest és un dels problemes més tòxics de la política catalana: vas a Madrid, signes un pacte i no es compleix. Si tornes i dius que t'han enganyat, perds vots. Llavors el propi enganyat ven al poble que és un gran resultat, com hem vist amb el finançament, la llengua o Rodalies. És, potser, l'escàndol més flagrant dels últims 15 anys, perquè es ven com a traspàs una cosa dissenyada precisament per evitar-ne. 


"El traspàs de Rodalies pactat entre ERC i PSOE és, potser, l’escàndol més flagrant dels últims 15 anys"


En aquestes eleccions del 29-N no s'hi presenten ni la CUP ni Aliança Catalana. Per què és millor boicotejar Espanya des de dins que ignorar-la?
La CUP no s'hi presenta perquè està en hores baixes i consideren que no entrar seria un fracàs que els contaminaria. Pel que fa a Aliança, la seva absència beneficia directament Vox, per exemple a Girona. I ho fan perquè si tinguessin un vot decisiu a Madrid, s'haurien de retratar: les polítiques migratòries de Vox són com les seves, haurien de votar-hi a favor. La manera d'evitar-ho ha estat no presentar-se. Abandonar els catalans allà on es reparteix el poder que ens esclafa és un error.

Quin paper ha de jugar el jovent en la recuperació d'aquest esperit independentista?
Soc un polític atípic perquè no crec en fer la pilota als joves. A Alhora no tenim "joventuts", que sovint només serveixen perquè grupets de joves escalin dins del partit en un exercici de corrupció política. Els més joves, l’any 2017, que van viure el referèndum conscientment, és a dir, els que tenien entre 15 i 20 anys l’1 d’octubre, es van desencantar amb la independència perquè els partits separatistes d’aleshores els van obligar a triar entre deixar de ser catalans o deixar de ser uns "losers", i molts van abandonar per evitar el “cringe” de la decadència del procés. 

Un dels vostres punts estrella per a aquests joves és la proposta d'una "doble xarxa" lingüística a les escoles. No temeu que això generi un model educatiu segregat? 
El model actual ja és segregat. Ara mateix tenim instituts en què la presència del català és inferior al 15 % de les hores lectives, mentre la gent amb diners envia els fills a la concertada per rebre una educació més o menys en català, o directament altera el padró. La immersió lingüística a Catalunya no existeix: està prohibida per llei i per sentències, i la llei catalana fa contorsions per no afirmar-se com a immersiva.


"La immersió lingüística a Catalunya no existeix: està prohibida per llei i per sentències"


Com evitaríeu, doncs, que la creació d'aquesta doble xarxa cronifiqui la segregació actual? 
No la cronifica, tot el contrari. Qualsevol sociolingüista sap que la immersió només és possible si les famílies ho accepten i ho trien. Si mires al País Basc, al País Valencià o a les Illes Balears, la gent que tria la llengua pròpia sempre és molta més que la que la parla a casa. Gent pobra o migrada triaria l'escola en català perquè és la que permet als fills arrelar-se i tenir les mateixes oportunitats. Es calcula que a Catalunya, de cop, un 60 % o un 65 % de la gent ho demanaria. Així l'escola catalana deixaria d'estar determinada pel codi postal o la renda, i nosaltres aniríem posant incentius, avaluacions i recursos perquè en vint anys el 85 % d'instituts fessin immersió de prestigi amb l'acceptació dels pares, relegant la segona xarxa a una minoria anecdòtica.

A les eleccions autonòmiques no vau obtenir els resultats esperats. Quina autocrítica en feu i què us fa pensar que ara el missatge sí que pot calar?
Vam fundar Alhora amb sis persones, sis dies després ens van convocar a eleccions anticipades, i en sis setmanes la gent estava votant. Ens hi vam presentar sabent que era gairebé impossible entrar-hi per falta de visibilitat, però no podíem sortir a dir que els polítics no feien la seva feina i després amagar-nos. 

Què heu fet diferent per fer arribar aquest missatge a l’electorat català?
Ens hem dedicat a recórrer el país, muntar xerrades i escoltar a la gent. Recordo molt bé la tardor del 2024. Van organitzar-me un sopar de militància a Olot, on només es van presentar 12 persones. Després de sortir a correcuita de la feina, em vaig trobar sopant amb només dues persones. De tornada, ja a la mitjanit, em vaig adormir al volant i me n'anava cap a la tanca. Quan vaig arribar a casa, vaig despertar la meva dona i vaig dir-li: “Què estic fent?”. I tot i així, vam seguir. Vam baixar a València quan hi va haver la Dana a ajudar durant un mes amb milers de persones, hem muntat una xarxa de 400 docents per impulsar polítiques, hem fet de tot, per aconseguir els 760 militants que tenim ara.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —