El doctor en humanitats Jordi Mir ha presentat el seu nou llibre El nostre feixisme (Editorial Càpsula) a la llibreria La Central del Raval. “Hem de parlar de com superem el feixisme”, ha reivindicat aquest dimecres acompanyat de Carla Turró, periodista del diari Ara, Carol Recio, sociòloga i regidora de l’Ajuntament de Barcelona i David Fernández, activista i exdiputat del Parlament de Catalunya per la CUP.

Un assaig breu de menys de cent pàgines i de fàcil lectura; aquesta ha estat la recepta de Jordi Mir. Un dels propòsits principals del llibre és fer entendre que el feixisme ha estat dominant en una gran part de la història, fins que la societat va arribar a un mínim consens recolzant canvis que prometien més igualtat per a tothom. Per altra banda, l’assagista pretén també animar la societat a debatre com superar aquest nou fenomen i apunta una actitud coratjosa a l’hora de fer-ho.

Segons l’autor, el feixisme actual ha sorgit en resposta a la incapacitat dels sistemes democràtics en materialitzar aquests canvis. És per això que el fenomen és creixent entre els joves, el col·lectiu més afectat per aquesta prosperitat promesa, però que sembla que s’esvaeix. Així doncs, l’autor s’ha referit a aquesta situació com un “debat entorn la frustració democràtica”.

El supremacisme i l’atac a la veritat han destacat com a característiques més mencionades durant l’esdeveniment de la “nova extrema dreta”. En relació amb la segona, els quatre experts han assegurat que el feixisme neix principalment de realitats alternatives que resulten satisfactòries per una part de la població, aquella que veu amenaçats els seus privilegis. 

D’aquesta manera, han coincidit que la informació és clau per combatre la ideologia neofeixista i que, per tant, els mitjans de comunicació i els partits polítics juguen un paper important en la lluita, fent indispensable un compromís d’aquests amb el rigor de la informació. Tanmateix, “la gran quantitat d’informació genera desinformació”. Així és com l’autor s’ha referit a la gran oferta de contingut present a nous mitjans com les xarxes socials, majoritàriament consumits per aquells més susceptibles a caure en discursos extremistes. “Menys TikTok i més assemblees de barri”, ha apuntat David Fernández.

Amb tot, l’autor ha insistit en el fet que “el llibre té un punt optimista” i amb aquest optimisme és com tanca la seva obra, apel·lant a la reconstrucció democràtica i donant eines al lector per a fer front als ideals populistes. Per a Mir, crear democràcia significa, i continua significant “organització entre persones, compartir malestars i portar la igualtat i llibertat a tothom”. Ressalta que “en cap cas és un llibre que us digui què heu de fer o qui heu de votar” i recorda que la democràcia es basa a acceptar les diferències polítiques tenint clar que en cap cas poden passar per la vulneració dels drets de les persones.