Una de les persones que coneixen més bé l'escola del Barça és, sens dubte, Jordi Roura (Llagostera, 1967). Abans de dirigir la Masia —una responsabilitat que va exercir al costat d'Aureli Altamira entre el 2014 i el 2021—, va arribar a entrenar el primer equip. Ho va fer obligat per les circumstàncies: era la mà dreta de Tito Vilanova i el va haver de substituir quan el tècnic empordanès va deixar la banqueta forçat pel càncer —“seny, pit i collons” va tenir escrit a l'estat de whatsapp mentre va estar lluitant contra la malaltia. Era la temporada 2012-2013 i els blaugranes van guanyar la memorable lliga dels 100 punts.

Com a jugador, Roura va jugar només deu partits en el primer equip del FC Barcelona —en va quedar apartat per una lesió greu al genoll—, amb Johan Cruyff a la banqueta. Allà va ser on es va fer amic de Pep Guardiola. Anys més tard va formar part de l'equip tècnic del de Santpedor en el millor Barça de la història.

Durant l'etapa final de Roura a la Masia va fitxar jugadors com Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Fermín i Gavi. Els anys com a futbolista, la lesió de genoll, haver coincidit amb Cruyff, Pep Guardiola o Tito Vilanova… Tot això li va donar un bagatge immillorable per a dedicar-se a la formació de futbolistes. Amb la tranquil·litat de la feina ben feta —i que ara està donant els seus fruits—, ens rep a casa seva per a parlar-nos del fitxatge de tots aquests jugadors i de com ha estat la seva projecció, a més d'explicar-nos què és el que fa diferent La Masia. 

Lamine, Cubarsí, Gavi, Fermín… A tots els vas fitxar tu per a la Masia i s'han col·locat al primer equip. Imagino que és una satisfacció enorme...
Quan et dediques a la formació de jugadors la recompensa més gran que hi ha és veure que la teva feina ha donat els seus fruits. Per al barcelonisme també és molt important. Són patrimoni del club i tota l'afició ha d'estar contenta de tenir-los a casa.

Flick confia plenament en el planter. T'ha sorprès en un entrenador que ve de fora?
Com que no coneix la idiosincràsia del club, molts pensaven que tindria més reticències a l'hora de fer jugar a les promeses de La Masia. No obstant això, en l'elit del futbol el que importa és el rendiment i Flick s'ha adonat que aquests xavals rendeixen perfectament per la seva qualitat i compromís.

Hi ha algun jugador que no esperaves que pogués arribar al primer equip i t'hagi sorprès?
El que més m'ha sorprès és Fermín López. Quan el vaig fitxar amb tretze anys procedent del Betis era molt petitó en comparació amb els seus companys i li ha costat molt aconseguir la plenitud física que té ara. El que cal fer amb aquests jugadors és tenir paciència.

Fermín o Marc Casadó són l'exemple d'aquesta paciència. Han de ser ells la referència dels joves de La Masia?
Els nens que somien en ser futbolistes han de prendre com a referència el nivell que estan exhibint aquests jugadors i no l'edat. De Casadó m'està sorprenent gratament el nivell físic que està exhibint i la capacitat que té d'abastar camp.

Un exemple que poden prendre és, sens dubte, el de Lamine Yamal. Com el vas fitxar?
El vam fitxar molt jove, en uns partidets que fèiem de prova amb sis o set anys per al prebenjamí de La Masia. Que ningú no pensi que quan va arribar feia el que fa ara. Físicament, era poca cosa, encara que després durant el partit li veies aspectes del joc que et feien pensar que podia tenir un futur brillant.

Creus que és candidat a guanyar la Pilota d'Or en un futur pròxim?
Encara té molt de marge de millora. En la mesura en la qual ell s'autoexigeixi i l'ambició que tingui, pot aconseguir el que vulgui, sense cap dubte.

Un dels noms del moment és Pau Cubarsí, que ha renovat fins a 2029. Com ha estat la seva projecció?
Cubarsí jugava a l'aleví del Girona. El teníem a l'agenda i vam anar a veure'l a un torneig. A part de tenir bon peu, jugava de central, una posició històricament molt complicada per al club, i defensivament tenia un nivell molt alt. Després, evidentment, ha anat millorant, perquè un jugador no es fa de la nit al dia.

Gavi, d'altra banda, és un dels quals més sent el club. Esperaves que arribés al primer equip del Barça?
No m'ha sorprès, perquè conec la seva qualitat. Com amb el cas de Cubarsí, em va arribar una informació, el vaig anar a veure a Sevilla perquè jugava al Betis i el vaig fitxar perquè vaig veure que tenia condicions de sobres per a triomfar. Va arribar amb dotze anys a l'aleví del club i l'evolució ha estat fantàstica.

Un altre nom propi és el d'Alejandro Balde. Ha estat el que més ha millorat respecte a quan va arribar sent un nen al Barça?
És un jugador que ha tingut fases: al principi feia la sensació que podia donar molt més de si i que no jugava al 100%. Per sort, vam aconseguir fer-li entendre que si volia arribar a l'elit havia de donar-ho tot.

I quina és la millor manera de fer entendre a un jove que ha d'exigir-se més?
El primer és parlar amb el jugador de manera sincera perquè entengui quin és el problema. És una qüestió d'autoexigència, hi ha jugadors que ho entenen i fan el clic, com Alejandro Balde. D'altres no ho fan i es queden pel camí.

Iñaki Peña ja estava a La Masia quan vas arribar tu, però és també patrimoni del club.  Què et sembla que Szczesny li hagi arrabassat la titularitat?
Per a això hi ha l'entrenador, que és el que ha de prendre decisions. Tindrà els seus motius, evidentment, però no crec que hi hagi cap motiu de pes, esportivament parlant, perquè hagi passat de titular indiscutible a ser suplent en qüestió de setmanes. Imagino que Flick haurà pres la decisió pensant en el futur, per l'experiència que aporta Szczesny.

Un altre jugador que no ha d'estar content amb la seva situació és Ansu Fati. Et fa pena?
Són coses que passen. Les lesions han condicionat a Ansu i no sabem fins a quin punt està recuperat del tot. No obstant això, encara que tots parlen d'ell en passat, encara té vint-i-dos anys i molt a dir en el món del futbol.

Creus que hauria d'haver buscat una sortida en aquest mercat d'hivern?
Jo li hauria aconsellat canviar d'aires en forma de cessió, perquè ha de fer un reset per a tornar a sentir-se jugador. Ha de recuperar-se físicament i mentalment, tornar a sentir la il·lusió que tenia abans.

Els casos d'Iñaki Peña i d'Ansu Fati són un exemple que el futbol no és un camí de roses. Quina és la millor manera de gestionar el fracàs —i també l'èxit— amb les joves promeses del futbol?
El més difícil de portar és el fracàs, sobretot si no tenen un entorn que els aconselli bé. Per aquest motiu és tan important fer-los veure la importància de formar-se acadèmicament. En català diem que no pots posar tots els ous a la mateixa cistella.

En el seu moment, un altre entrenador que va confiar plenament en el planter va ser Pep Guardiola, que està en hores baixes al Manchester City. Com està?
Coneixent-lo, segur que està patint, perquè és molt perfeccionista. L'altre dia, contra el Madrid, a l'equip el van condemnar errors individuals impropis de jugadors d'aquest nivell. Amb tot, si hi ha algú que pot revertir la situació del Manchester City és, sens dubte, Pep Guardiola.

Per a acabar, en poques paraules, La Masia és…
La Masia és una forma de vida.