La decepció amb els partits i organitzacions tradicionals que van protagonitzar el procés independentista no ha acabat amb la implicació política d’aquells joves que el van viure. El paisatge polític del jovent independentista és un escenari que genera nous espais d’organització i debat més enllà de les estructures tradicionals. En aquest marc han aparegut recentment les organitzacions polítiques Impuls Nacional i anteriorment Nosaltres Sols.

Darrere d’aquestes formacions hi ha una pregunta inevitable: què mou al jovent a implicar-se políticament avui? Segons Jordi Mir Garcia, politòleg expert en moviments socials, una part de la població s’ha allunyat dels partits que fins fa poc representaven els seus ideals. “La gent més crítica desapareix”, relata. Aquest distanciament, però, no significa necessàriament un rebuig a tota participació política, sinó que pot esdevenir una oportunitat per trobar altres formes d’implicació.

Mir situa aquest succés en una dinàmica que ja s’ha produït altres vegades a Catalunya, per exemple, després de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya o amb el moviment 15-M, en què va participar com a estudiant i, alhora, en una investigació de l’observatori de joves de la Generalitat. “L’aparició del 15-M va ser l’evidència de tot allò que havíem plantejat com a hipòtesi, joves que consideren que els espais tradicionals de participació ja no els representen i, per tant, que no volen participar a la joventut d’un partit polític”, relata. Aquests precedents marquen l’inici d’un canvi de la manera que tenen els joves en organitzar-se quan exploren espais més horitzontals i autònoms, allunyats d’estructures jeràrquiques més tradicionals. A més, afirma que el descontentament heretat del desenllaç del procés independentista es pot canalitzar com a oportunitat per a noves formes d’organització.

Però la decepció col·lectiva no és suficient per construir un projecte polític. “Tot projecte necessita treballar els vincles”, aconsella Mir. És precisament des de la frustració individual que s’arriba a la construcció de nous espais col·lectius, en què s’emmirallen iniciatives com Nosaltres Sols o Impuls Nacional.

El debat ideològic i les dificultats d’establir vincles

La recerca de nous espais també posa sobre la taula un debat que marca recurrentment l’independentisme: quin paper ha de tenir l’eix ideològic en la lluita nacional? Nosaltres Sols defensa la transversalitat com un dels trets que defineixen el seu projecte. La seva portaveu, Isona Zaragoza Prades, reivindica la continuïtat del cardonisme i del nacionalisme radical, i assegura que l’organització manté aquesta orientació. Explica que a Nosaltres Sols col·laboren persones tant de dretes com d’esquerres, que posen per damunt de tot l’alliberament nacional, mentre que a Impuls Nacional prioritzen les posicions ideològiques. “La transversalitat és el tret diferencial entre les dues organitzacions”

Aquesta visió, però, no la comparteix el Joan (nom fictici perquè ha preferit mantenir l’anonimat), militant d’Impuls Nacional i antigament membre de Nosaltres Sols. Va abandonar l’organització després que alguns integrants, que no pas l’organització, mostressin suport “obertament” cap a Aliança Catalana. Ara, a Impuls Nacional ha trobat un espai on defensar un posicionament polític més definit. Es presenta com una organització nacionalista d’esquerres, amb voluntat d’impulsar un nou procés independentista acompanyat d’una transformació social i econòmica. Ho defineix com un espai desacomplexat amb una voluntat de “nacionalitzar l’esquerra i esquerranitzar el nacionalisme”.

El debat reflecteix dues visions sobre com s'ha de construir el moviment independentista. Nosaltres Sols defensa la transversalitat com a eina per captar un ventall ampli de persones al voltant d’un objectiu compartit, mentre que Impuls Nacional considera que la definició ideològica és necessària per dotar de coherència al projecte. Jordi Mir-Garcia adverteix que les diferències ideològiques no sempre expliquen per si soles l’aparició de noves organitzacions. “És del menys rellevant”, afirma en referència al pes de les discrepàncies ideològiques en les escissions. Segons l’expert, també cal tenir en compte si els militants opinen que les organitzacions existents són eines útils per assolir els seus objectius o si, per altra banda, ja no generen expectatives. La qüestió, per tant, no és només què defensa cada organització, sinó quina capacitat tenen per oferir una alternativa que sigui capaç de tornar a mobilitzar el jovent.

 Manifestació de l’11 de setembre del 2026. Oriol Escudé (ACN). 

Fora les diferències ideològiques, un dels reptes de les organitzacions independentistes és aconseguir que l’interès polític es tradueixi en una implicació activa. “Qualsevol jove per passar de ser simpatitzant a implicar-se activament necessita un detonant”, declara la portaveu de Nosaltres Sols, un detonant que pot sorgir de l’entorn més proper, de l’experiència política personal o de situacions que generen una resposta de compromís.

En aquest procés, les xarxes socials han esdevingut una eina important per donar visibilitat a les organitzacions i facilitar que el jovent connecti amb el missatge. El militant d’Impuls Nacional assevera que aquesta nova forma d’aproximar-se a la militància també presenta dificultats: el contacte digital no sempre genera la mateixa confiança ni els mateixos vincles que la incorporació presencial i immediata. A més, apunta que la implicació juvenil està condicionada per les perspectives de futur i els esdeveniments polítics. Dates com la diada de l’11 de setembre provoquen moments de mobilització més elevada, fet que evidencia que la militància juvenil no acostuma a ser constant.

Mir va més enllà i assenyala que la visibilitat i la difusió massiva que et donen les xarxes socials no es pot confondre amb la capacitat de construir un projecte polític: “un m’agrada, una republicació, un missatge, això és participació, però, en termes de construcció del projecte, és una participació feble”. L’expert adverteix que les interaccions digitals no acostumen a traduir-se en una implicació continuada. Això comporta anar més enllà de reunir persones descontentes amb les institucions existents: cal crear espais de confiança, compartir objectius i establir relacions que permetin sostenir una activitat política en el temps. En definitiva, el repte d’aquestes noves organitzacions no és només aconseguir que els joves les descobreixin, sinó oferir-los motius i espais per quedar-s’hi.

Cap on es dirigeix l’independentisme juvenil?

El futur de l’independentisme juvenil és una incògnita. Des de Nosaltres Sols, la seva portaveu es mostra optimista sobre el creixement de l’organització i assegura que el jovent independentista encara té molt camí per recórrer. També el militant d’Impuls Nacional interpreta els aldarulls i mobilitzacions puntuals (al marge dels fets recents, relacionats amb Blocus) com un símptoma que una part de la generació postprocés és altament reivindicativa, però no acaba de concretar-se en una organització capaç de mobilitzar-se pel canvi.

Jordi Mir Garcia, però, demana prudència a l’hora d’interpretar aquest fenomen com l’inici d’una nova onada de mobilització. L’expert considera que, ara per ara, s’està molt lluny d’una mobilització juvenil comparable a la que es va viure durant el procés, tot i que detecta un terreny més favorable per a la seva aparició. “Ara mateix no hi ha onada independentista, però el nivell de l’aigua és més alt que abans de l’onada del procés”.

La qüestió és si aquests nous espais aprofitaran el desgast dels partits que van protagonitzar el procés, per crear projectes estables i una militància capaç de mantenir-se en el temps. Entre la transversalitat de Nosaltres Sols i l’aposta ideològica d’Impuls Nacional, el jovent independentista continua debatent com articular les seves reivindicacions.