Els pagesos de Catalunya van omplir els carrers i carreteres per exigir canvis i denunciar la situació crítica del sector el febrer de 2024. Més d’un any després, el panorama continua difícil. Abel Mora, un jove pagès de 20 anys a Os de Balaguer (Lleida) reconeix que "aquestes manifestacions han servit d’alguna cosa, però encara falta fer més pressió". Però, més enllà dels obstacles burocràtics i les dificultats econòmiques, la pagesia catalana afronta un altre gran repte: el relleu generacional. 

Un sector ofegat per la burocràcia i l’estigma

Germán Domínguez, de 29 anys, responsable de comunicació del sindicat Unió de Pagesos de Catalunya i treballador de l’horta al Baix Llobregat (Barcelona) des de fa 10 anys, alerta que "cada any es jubila més gent i no hi ha prou joves per substituir-los". Segons explica, "el problema principal i més gran que patim en el dia a dia és la burocràcia", que suposa un fre important per als joves que volen iniciar-se en l’agricultura.  

Els tràmits burocràtics i els acords europeus amb proveïdors externs són alguns dels reptes que pateix el sector i que dificulten encara més l’entrada del jovent al sector. Per exemple, hi ha un fons europeu per donar ajudes a la incorporació de joves al sector agrari, però no són àgils. Per una banda, "triguen massa a arribar", explica Carles Oliver, pagès de 31 anys al Parc Agrari del Baix Llobregat (Barcelona). Però, a més, Abel Mora afegeix que la inversió inicial és molt elevada i aquesta tardança no ajuda al procés: "Durant dos anys no reps res. No ajuda a començar de zero". 

En aquest sentit, Jordi Perera, de 22 anys, qui treballa a una explotació familiar de vaques lleteres i porcs d’engreix a Sant Pere de Vilamajor (Barcelona) recorda: “Molta gent s'ha cremat de burocràcia”. “Demanen coses que no et pots permetre”, reclama, referint-se a l'elevat cost de temps i diners en tràmits i registres excessius. Aquestes traves fan que sense un coixí a darrere, o una família de tradició pagesa, sigui gairebé inviable començar sent jove al sector. 

Un altre factor que posa en risc la pagesia catalana i el futur dels seus joves és l’acord de lliure comerç de la UE amb Mercosur. Aquest tractat, explica Germán Domínguez, facilita la importació de productes alimentaris de països amb menys regulació ambiental i de preus, fent que els productes catalans siguin menys competitius. Tot plegat podria suposar una caiguda dels beneficis al camp català, arribant a comprometre la viabilitat econòmica de l'activitat pagesa al país. 

Més enllà de l’origen agrari o no del jove pagès, segons Germán, "el missatge que s’ha donat sobre el sector agrari ha estat equivocat". S’ha transmès la idea que ser pagès no és rendible ni sostenible, denuncia. No obstant això, ell mateix desmenteix aquest mite: "De la terra es pot viure, perquè si no jo no faria 10 anys que hi treballo i tampoc els meus companys".

Cap a on va la pagesia catalana?

"Si aquesta batalla la veiéssim perduda, ningú sortiria a manifestar-se". Abel Mora explica que "hi ha molta gent jove amb ganes de tirar endavant". Tot i que l’optimisme de molts joves com l’Abel manté viva l’esperança, la tendència apunta a un canvi profund en l’estructura del sector agrari. 

Davant la falta de relleu generacional, molts pagesos es veuen obligats a ampliar les seves explotacions per garantir-ne la viabilitat econòmica. Això implica una major mecanització i una producció més intensiva, un model que, segons Germán Domínguez, deixa enrere al pagès petit i familiar i pot acabar afectant la qualitat de vida dels pagesos i la sostenibilitat del territori. “Fer més produccions intensives no m'agrada, però serà l’única manera de sobreviure”, lamenta.

El risc d’abandonament de terres és un altre problema creixent. Sense joves que continuïn amb l’activitat, moltes d’aquestes explotacions familiars poden desaparèixer, deixant el territori en mans de grans empreses agroindustrials. Carles Oliver adverteix que "hi haurà moltes terres abandonades i faltarà gent per portar-les", una situació que podria provocar una pèrdua de biodiversitat i un major despoblament de les zones rurals.

A sobre, la joventut pagesa no se sent escoltada per les institucions. Jordi Perera ho expressa amb claredat: "Sembla que ens donin l’esquena". Però, malgrat les dificultats, la pagesia catalana encara compta amb joves disposats a lluitar per mantenir viu el sector. Tot i que per garantir un futur sostenible, calen canvis estructurals immediats. Com afirma Abel Mora, "tenir un sector primari fort i actiu és essencial no només per a nosaltres, sinó per al país sencer".