El 42% dels joves d'entre 25 i 34 anys afectats per la crisi de l'habitatge perceben la seva salut mental com a regular o dolenta, segons un informe del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), Fad Joventut i Oxfam Intermón. Així, l’estudi afirma que les persones que hi dediquen més del 50% dels ingressos tenen el doble de possibilitats de patir alguna afectació a la salut mental en comparació amb qui hi destina menys del 30%.

L'anàlisi estableix, així, que la crisi de l’habitatge i la precarietat laboral empitjoren el benestar mental i limiten els projectes de vida i les expectatives de futur dels joves. "La joventut no ens juguem només una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne", denuncia Andrea González Henry, presidenta del CJE. Considera que les solucions no poden ser "només sanitàries": "No podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l'arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d'estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida".

Generalment, la població jove destina entre el 40 i el 50% dels ingressos a pagar l'habitatge, xifra superior al llindar recomanat del 30%. En el cas de les llars unipersonals joves, des del 2017 l'esforç supera el 80% del salari, declaren els impulsors de l'estudi.

"Per a moltes persones joves, l'habitatge marca decisions vitals: amb qui viuen, quina intimitat poden tenir, quant de temps poden sostenir un lloguer o fins a quin punt poden imaginar un projecte de vida propi", assenyala Julia García, coautora de l'informe i experta en desigualtats i joventut d'Oxfam Intermón. "La crisi de l'habitatge s'ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur", afegeix.

Aquest estudi també determina que la precarietat i la inestabilitat laboral pesen sobre la salut psicològica de la població jove. Durant l'últim any, el 63,5% dels joves que es trobaven en situació de carència material greu va patir algun tipus de problema psicològic, davant del 52,4% dels qui no en presentaven cap. 

D’aquesta mateixa manera, gairebé el 40% de les persones amb menys recursos han afirmat sentir soledat no desitjada amb freqüència, percentatge que baixa fins al 19,6% entre aquells que no afronten dificultats econòmiques.