El 18 de setembre de 2020 es va aprovar a Catalunya la llei de contenció de preus del lloguer. Un projecte impulsat pel Govern amb els vots a favor de JxCat, ERC, En Comú Podem i la CUP. La proposta pretenia regularitzar una situació delicada, que es va agreujar amb la pandèmia. Enfocada a les àrees amb mercat d’habitatge tens -zones que no garanteixen tenir habitatges de lloguer a un preu accessible- la norma ja comença a provocar els primers canvis en el mercat immobiliari. A Catalunya s’ha produït una baixada del 5.5% del preu del lloguer en els municipis regulats per la llei.

Una de les qüestions més discutides per part dels agents implicats és el fet d’esbrinar si les variacions en el preu de les rendes en aquests últims mesos es deuen o no a la Llei 11/2020. L’Ajuntament de Barcelona considera que la llei ha entrat en vigor “en un moment de crisi i excepcional”. Segons Lorenzo Viñas, gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, la reducció de preus “ha estat generada a tot el conjunt del país, no ha estat motivada per la llei”.

Viñas insisteix al Diari de Barcelona que la disminució es deu a altres factors com “la inseguretat o la incertesa de la població”. “Des del primer trimestre del 2019 ja va començar una tendència a la baixa i possiblement la pandèmia ha accentuat aquesta reducció”, explica Viñas. Per la seva part, Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, coincideix en la influència que ha tingut la pandèmia, però apunta: “El que ens mostra que la llei funciona és que en els municipis que tenen regulació el preu ha baixat més”. 

En aquest sentit, des del consistori s’indica que un dels arguments per la instauració de la llei és que amb la possible recuperació econòmica, “els preus del lloguer no agafin una tendència alcista com la que ha tingut lloc els darrers anys”. En la mateixa línia, el Sindicat agraeix un dels principals valors de la normativa: “La tranquil·litat que dona saber que podràs quedar-te a casa amb el mateix preu”.

Compliment i sancions

Durant aquest any, la Generalitat només ha imposat cinc multes per vulnerar la llei. El primer incompliment notificat es va produir a Barcelona i va ser l’Ajuntament l’encarregat de sancionar el propietari. El motiu: demanar als inquilins 1.200 euros quan l’anterior contracte era de 950 euros.

El consistori adverteix al DdB que l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació té un altre expedient incoat i diversos casos més en estudi, en diligències prèvies, pendents de valorar si tenen alguna viabilitat jurídica. En aquest sentit, Lorenzo Viñas manifesta que “els arrendadors compleixen amb les seves obligacions, així com els administradors de finques perquè estem subjectes a la reacció coercitiva de la Generalitat”.

El Sindicat de Llogateres reclama que l’administració sigui “proactiva” en el control del compliment de la llei i en la sanció dels incompliments ja que “és qüestió de voluntat política”. “No podem esperar que sigui sempre el llogater qui denunciï perquè la gent té por a causa de la inestabilitat dels contractes de lloguer”, reivindica Aragonès. L’organització assegura que els portals immobiliaris “estan plens d’anuncis que no inclouen la informació mínima. És escandalós”. Un habitatge subjecte a la llei de contenció del preu de lloguer ha d’incloure l’import de la renda anterior.

Sindicat de Llogateres: “No podem esperar que sigui sempre el llogater qui denunciï perquè la gent té por a causa de la inestabilitat dels contractes de lloguer”

La patronal del sector immobiliari considera que “l’intervencionisme tan directe vers la propietat dels habitatges provoca que els arrendadors es qüestionin si continuar amb l’activitat”. Viñas defensa una col·laboració publicoprivada que estigui per sobre “de la imposició de normes que limiten i alteren la seguretat jurídica de l’activitat econòmica de l’arrendament d’habitatges”. En aquest sentit, la Asociación de Propietarios de Vivienda de Alquiler, que titlla el control de preus com a “populista i ineficaç”, defensa que aquesta inseguretat jurídica fa que els propietaris “donin prioritat als inquilins més solvents a l’hora de llogar”. Tot i així, des de l’Ajuntament s’entén l’habitatge com un “dret bàsic que serveix d’accés a altres drets, en cap cas com un bé de mercat” i que les mesures impulsades persegueixen “garantir el dret a l’habitatge”.

Regulació estatal

Per la seva part, el Govern espanyol ja ha aprovat l’avantprojecte d’una nova llei de l’habitatge. El Col·legi d’Administradors de Finques assenyala que aquesta regulació té un valor afegit que és la “compensació de la renda a aquell arrendador que la deixa de percebre a causa d’una situació de vulnerabilitat del llogater”. El Sindicat la rebutja ja que “és una regulació molt més tímida i plena de forats, que no tindria efectes reals perquè no té règim sancionador”.

Mentre Viñas pensa que aquesta regulació “substituirà en gran part la llei de contenció de rendes catalana”, Aragonès recorda que inclou una disposició que deixa clar que respectaran les competències forals i en dret civil que tinguin les comunitats autònomes: “La llei d’habitatge que planteja el Govern espanyol seria una oportunitat per blindar la regulació catalana i que segueixi vigent”. 

Una setmana abans que l’Executiu dones sortida a la nova de llei d’habitatge, els grups parlamentaris Podemos, ERC, JxCat, CUP, Mas País, Compromís, BILDU, BNG i Nueva Canaria van presentar una altra proposta. Un projecte que comptava amb el suport de més de 150 entitats, entre les quals es troba el Sindicat de Llogateres.

“Aquesta proposta va obligar el govern espanyol a moure fitxa”, apunta Aragonès. El portaveu interpel·la a la responsabilitat de la formació dirigida per Ione Belarra atès que “havia presentat amb nosaltres una proposta de llei molt més atrevida”.