s
Publicat el 10 de juny 2022

Ella no porta maquillatge. Ella es menja una hamburguesa sense preocupar-se per si es pot engreixar, i et fa saber com de ridícul i patètic és preocupar-se per aquestes ximpleries. Ella no porta roba rosa i li agafa una mica d’urticària quan pensa massa estona en aquest color. Ella prefereix tenir amics nois perquè les noies són unes dramàtiques. Ella no és com tu, ni com jo, no s’assembla a cap de nosaltres: Ella és diferent.

Batejada a internet com la “Pick Me Girl”, aquesta etiqueta es fa servir per descriure les noies que intenten ser diferents o desmarcar-se, de forma explícita, del que suposadament creuen que és la “feminitat hegemònica”. Tot i que aquest nom porta voltant per Twitter des del 2016, durant aquest últim any ha tornat a explotar, aquesta vegada a TikTok, on el hashtag #PickMeGirl acumula ja un total d'1.700 milions de visualitzacions. 

Font: knowyourmeme.com

Però aquests vídeos normalment no estan protagonitzats per les pròpies pick me girl. Són, en veritat, altres noies fent paròdia i assenyalant, amb bromes i mems, els comportaments misògins que reprodueixen les pick me quan ridiculitzen la feminitat d’altres dones per guanyar-se l’atenció i validació dels homes. Aquest tipus de contingut s’ha tornat totalment viral i al llarg dels mesos s’ha convertit en tot un fenomen que és ja sinònim de visites assegurades.

@hannah.montoya “dresses are SO girly 🙄” #pov #comedy #pickmegirl ♬ original sound - hannah montoya

La demonització de les Pick Me Girls i el naixement de la Contra Pick Me

Van passar pocs mesos fins que a la secció dels comentaris d’aquests vídeos comencessin a aparèixer les primeres crítiques. Algunes usuàries començaven a manifestar el seu malestar en veure el bombardeig de vídeos fent mofa de les pick me, on també es van sumar homes, repetint els mateixos gestos i les mateixes frases, de manera molt caricaturesca. 

@cameron.geller words of wisdom for aspiring Pick Mes. #pickme #pickmegirl #satire #FreeFreeDance #comedy #girlsbelike ♬ Pieces (Solo Piano Version) - Danilo Stankovic

Rita Rakosnik, humanista i redactora en diversos mitjans com Radio4 o El Núvol , afirma que s’ha d’evitar “demonitzar a les pick me girls perquè totes ho hem sigut d’una manera o altra. La qüestió clau és entendre la misogínia interioritzada des d’on actuen i com es projecten”. 

L’Amy Rosenbluth explica al seu article The Toxic Trajectory of the #PickMeGirl Trend a Internatiol Review l'inici de la ruptura amb la broma de les pick me, que feia mesos que consumíem: “La gent que està assenyalant els comportaments tòxics de la pick me d’alguna manera s’ha transformat en allò que professen odiar”. 

Davant d’aquest nou perfil d’usuari, m’he pres la llibertat d’autobatejar aquests tipus de persones —de manera poc original, ho confesso— com les “contra pick me”. Sobre aquest nou patró, Rosenbluth denuncia que el potencial reivindicatiu d’assenyalar les conductes misògines de les noies pick me ràpidament es va desactivar: l’etiqueta es va començar a utilitzar “de manera agressiva i fal·laç per perseguir i odiar les dones per qualsevol motiu”. 

A l’article continua plantejant que la dona que condemna a la pick me s’acaba “posicionant a ella mateixa com la noia real sense filtres que es contraposa amb la suposada idea de falsedat que envolta la pick me”, convertint-se, d’aquesta manera, amb una perfecta contra pick me. 

Reenfocar el contingut

Berta Aroca, creadora de contingut en català a les xarxes amb més de 185K followers, va començar a fer-se coneguda a TikTok per fer vídeos d’entreteniment. Molts d’aquests vídeos, la majoria, feien paròdia precisament de les dones que es creuen especials. Per exemple, amb TikToks on imita les actituds d’una noia vegana que fa sentir malament a les altres per no ser-ho o fent mofa de la pick me que farda de tenir els ulls clars enlloc de tenir-los marrons. Aroca explica en declaracions al Diari de Barcelona que “va arribar un moment on tot es va tornar tòxic”, i admet que “va explotar massa el personatge”. 

El que en un principi era només fer broma “sobre aquest tipus de persona que tots hem conegut en algun moment”, es va capgirar ràpidament. Entre els seus comentaris es va trobar noies que li deien que “estava creant estereotips i que estava sent poc feminista”. 

@bertaarocach plaaasta😭 #estiktokat ♬ original sound - Berta Aroca i Chica

Després de rebre aquestes crítiques de manera freqüent, Aroca va decidir redirigir el seu contingut: “Em va saber molt de greu tot plegat perquè era una polèmica que jo no era conscient d’estar generant. No sabia que podia fer mal i en cap moment volia ens fotrem de les noies a males, simplement ho feia per riure”, continua.

Tanmateix, al cap d’uns dies de reflexió, Aroca relata que es va adonar que aquells comentaris tenien part de raó: “El fet de no haver-me adonat em va saber encara més greu”, explica. Des d’aleshores, va decidir implementar alguns canvis en els seus TikToks i rebaixar les referències que feia només a comportament de dones. “A l’hora d’imitar o fer paròdia no poso ni ‘noi’ ni ‘noia’, ara poso ‘persona’ perquè sigui completament neutre”, comenta. 

La youtuber anglesa Tara Moonknee, coneguda pels seus vídeo-assajos sobre temes socials i polítics, relata en el vídeo “Not like other girls, pick me girls...what about MEN?” que, si ens centrem només “en la misogínia interioritzada, i d’això és tot sobre el que parlem, estem deixant una mica lliures als homes”. I recalcava que sempre “hem d’assegurar-nos que estem posant la mateixa quantitat d’energia per criticar el sexisme dels homes”.

Moonknee, que durant el vídeo fa referència també a la figura del "Pick Me Boy" —el perfil de noi que utilitza la seva baixa autoestima per lligar amb noies, o sigui, un Ross Geller o Ted Mosby—, pensa que seria “justícia poètica retornar la broma als homes”.

@kaylinwiley pov: you’re on a date with the “pick me” boy #pov #pickmeboy #kaylinpov ♬ original sound - kaylin wiley

La resposta al fenomen Pick Me: “I’m exactly like other girls” 

Quasi com una reacció immediata a la crítica a la pick me, a internet va sorgir una altra resposta de les usuàries.

Si la pick me es presenta a ella mateixa com “diferent de les altres”, ara moltes noies reinterpreten la frase i fan bandera de ser exactament el contrari a especials: “Sóc exactament igual a les altres”. Rakosnik detalla que les pick me -i en general tota la societat que ridiculitza allò relacionat amb la feminitat-, porten anys “assenyalant pejorativament les suposades noies bàsiques, que ploren amb El Diari de Noah, que tenen espelmes aromàtiques o que li donen importància a la influència de mercuri retrògrad”. 

Davant d’aquesta mirada paternalista i infantilitzant, han sorgit les anomenades basic girls o girly girls (noies bàsiques o noies femenines). “Aquestes veus femenines s’han tornat a apropiar de la burla i reclamant el fet de ser una bàsica, de tenir un suposat mal gust o poca originalitat”, relata Rakosnik.

Podríem dir que la tendència a xarxes ara és aquesta. Acceptar-se com una tia bàsica: “Això té un punt d'honestedat i humilitat envers una mateixa i la resta, de no creure’s tan especial i saber que allò que ens mou, siguin les cançons de la Taylor Swift o els capítols de Gilmore Girls, és en moltes ocasions universal i compartit per milions de persones”.

Noelia Ramírez, periodista a SModa especialitzada en feminisme i cultura i que anomena a les pick me com a “especialitas”, planteja que aquest fenomen és totalment cíclic i fa anys que passa: “El discurs virtual sempre deixa espai per tot, quan una cosa es posa de moda sempre hi ha un fet reactiu que li fa front”. 

Tanmateix, amb l’auge de TikTok ens trobem en un nou escenari: “Pràcticament, ja no hi ha tendències, ara pots mesclar nínxols on tothom encaixa, el panorama digital està cada vegada més microsegmentat perquè hi ha aquesta necessitat de crear microcompartiments socials de representació per emmirallar-nos constantment i això ens fa la sensació que ets tot i res a la vegada”, afegeix Ramírez.

Sentir-nos especials a internet

Fent referència al llibre Poco se habla de esto (Alpha Decay, 2021) de Patricia Lockwood, Ramírez exposa que “a internet tothom vol parlar el mateix idioma que el seu algoritme, però a la vegada vol tenir una veu única i personal, fet que és inherent a la personalitat virtual”. 

En la reivindicació de la bàsica, de “ser exactament com les altres noies”, Rakosnik considera que el més interessant és “la potència de saber-te singular, però a la vegada sentir-te igual que la resta”, un sentiment que considera “democratitzador i alliberador”.


Font: @dykerani

Ramírez reafirma que “tothom té la necessitat de sentir-se especial, però a la vegada vol estar integrat entre la gent que és com tu”. Al final, tant la pick me, com la contra pick me o la basic intenten diferenciar-se de la resta, tot i que l’última no ho fa des de la misogínia sinó des de singularitat dins d’allò mainstream.  Per aquest motiu, en un món “tan polaritzat, per cada pick me, surt una bàsica com a reacció, però en realitat, estan completament agermanades, o es donen la mà en punts del seu debat, perquè en el fons totes busquem ser especials, i això és universal”, conclou Ramírez. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —