L’agricultura i la ramaderia van suposar l’any 2019 l’11% dels gasos d’efecte hivernacle emesos a Catalunya. Els sectors que més perjudiquen el planeta amb l’emissió d’aquesta mena de gasos que contribueixen a l’escalfament global i al canvi climàtic són la indústria (30%), el transport (30%) i l’energia (15%): aquests tres sectors sumats contribueixen al 75% del total d’emissions. Tanmateix, els grups ecologistes com Greenpeace al·leguen que convé actuar en tots els àmbits per combatre l’emergència climàtica, també en l’alimentari.

Així doncs, modificar la dieta constitueix un objectiu primordial de l’ecologisme, que ha donat suport a la polèmica campanya #MenosCarneMasVida del ministre de consum, Alberto Garzón, que demana reduir el consum de carn per “salvar el planeta” i per la “salut individual” dels ciutadans. En aquest sentit, el responsable d’agricultura de Greenpeace, Luís Ferreirim, argumenta que “no ens trobem davant una disjuntiva, sinó que cal una reducció dràstica del consum i producció de carn”. Com que a Espanya el consum és “desmesurat” i estem en crisi climàtica això ha de començar de seguida, segons el portuguès: a l’estat espanyol cada ciutadà menja 275 grams de carn al dia quan “hauria de menjar 300 grams a la setmana”, segons l’informe de la revista científica The Lancet per una dieta planetària.

Cal menjar menys carn?
Greenpeace exposa que els motius per disminuir la ingesta de carn no només són nutricionals, sinó també, i principalment, ambientals. Ferreirim planteja diversos punts: en primer lloc, constata la desforestació com a conseqüència directa de l’activitat ramadera. En segon lloc, la quantitat d’aigua que s'utilitza, però també la contaminada pels purins -en concret, el 41% dels aqüífers-. I, per descomptat, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que, a nivell mundial, suposa el 14% del total. 

Inconvenients de la ramaderia
L’activitat de la indústria càrnica es tradueix en 910 milions d’animals sacrificats al món, 70 milions dels quals a Espanya. Aquest volum de producció “excessiu” no impedeix proposar un model ramader modest que produeixi carn i que sigui “beneficiós per l’entorn”. Ferreirim aclareix que Greenpeace advoca per la ramaderia extensiva ecològica i agrosostenible, però que en cap cas podria sostenir la demanda de consum actual, cosa que tampoc pretenen. De fet, fa especial incís en el fet que l’agricultura i, en concret la ramaderia, “són part del problema, però també de la solució”, alhora que serà "la primera víctima" -i ja ho està sent en alguns llocs com al Delta de l’Ebre, on l'augment de la temperatura de l'aigua ja afecta la pesca i l'aqüicultura, i pot desaparèixer en un futur si el nivell del mar augmenta-.

Menys carn, menys ous i menys làctics
Ara bé, Greenpeace no només parla de reduir el consum de la carn, sinó també de productes làctics i d'ous (que cal consumir amb prou feines dos a la setmana), per les mateixes raons de contaminació i sostenibilitat, i fins i tot de peix. Sense obviar la necessitat d’abordar la contaminació al sector del transport, industrial i l’energètic, Ferreirim considera essencial fer quelcom que està a les nostres mans: canviar la dieta. Per fer-ho, no només apel·la a la conscienciació individual, sinó que defensa la introducció d’un etiquetatge semblant al dels ous per a la carn i aplicar impostos a la producció de carn sota el principi de “qui contamina paga”.

Consum recomanat de diversos aliments, segons la dieta de salut planetària. (THE LANCET)

Greenpeace no pretén ignorar les particularitats de cada lloc, però emfatitza que aquest és un problema global i que així s’ha d’abordar. D’aquesta manera, si bé s’avenen a què països amb minsa ingesta de carn n’augmentin el consum, estan en desacord a posar per sobre els interessos dels sectors econòmics als del planeta. En qualsevol cas, Greenpeace dona suport a una dieta essencialment vegetal, amb consum esporàdic de productes d’origen animal. 

Criminalització?
El percentatge minoritari de contribució de la ramaderia a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, el 14% al món i l’11%  a Catalunya (incloent l’agricultura) evidencia per les entitats ramaderes que el discurs “criminalitzador” del sector no està fonamentat i que al darrere hi ha altres interessos que poc tenen a veure amb el clima. El cap de la sectorial de porcí de la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) i també de la COAG, entitat equivalent estatal, Jaume Bernis, es mostra indignat davant aquest discurs. 

La carn sintètica, contra la ramaderia
Bernis s’identifica, per sobre dels càrrecs de representació sindical, com a ramader. Té una explotació a Alcarràs de 1.200 mares, de garrins fins a 20 kg i els atacs que està rebent el sector darrerament els circumscriu en el si d’una estratègia general: “Es culpabilitza el sector ramader per promoure el sector de la carn sintètica cel·lular”, al darrere de la qual hi ha grans empreses com les que conformen el Silicon Valley, però també una institució com la NASA que va endegar la recerca. “Cal lligar caps”, assevera. D’aquesta manera, la manipulació barroera del documental de Jordi Évole sobre la granja El Pozo (en què es va considerar que es maltractaven els porcs, després d’ensenyar una zona de porcs malalts fent-los passar per sans poc cuidats) amb incidència a la reputació del sector, ja formava part d’aquesta estratègia.

Jaume Bernis amb un garrí de la seva granja. (JARC)

Així, a través d’un moviment potent econòmic i informatiu es pretén “orientar l’opinió pública” cap a la necessitat d’acabar amb la ramaderia i de canviar la dieta, diu. En aquest punt, Bernis fa autocrítica i reconeix que els pagesos no han sabut explicar-se prou bé, cosa que intenten esmenar: “Ens hem dedicat molt a treballar i poc a explicar”, admet. D’aquesta manera justifica les pors dels polítics de fer front al principal problema de contaminació, que és la indústria, el transport i l’energia, mentre que ataquen als que són “més febles i pitjor organitzats”: els pagesos i, en aquest cas, els ramaders.

Baix perjudici ambiental, grans beneficis a l'entorn
Des de la JARC, Bernis defensa un model de ramaderia sostenible, que compleixi les normatives de la UE en l’àmbit ambiental, sanitari, de seguretat i de benestar animal, alhora que és sostenible econòmicament i social pel pagès ramader. Bernis també vol puntualitzar els percentatges: només un 5,8% dels gasos d’efecte hivernacle són fruit de la producció ramadera i un 8% si s’inclou els processos de la indústria càrnica. Aquests percentatges mostren que el 3% restant s’associa exclusivament a l’agricultura, quelcom constatable oficialment. 

Però la JARC no només vol defensar-se, sinó que també vol explicar els efectes positius de la ramaderia: primerament, un 30% del que el sector ramader emet ho transforma i torna a ser absorbit pels cultius, en el si de l’economia circular; els purins i fems són transformats en fertilitzants orgànics; es genera energia elèctrica de font renovable; es manté la gent en les viles rurals; es minimitza el risc d’incendi; i es minimitza la pèrdua de cultius, tot mantenint el sector primari com a gestors del territori.

Disposats a millores
Preguntat per si estarien disposats a introduir canvis per optimitzar l’eficiència o reduir la contaminació de la ramaderia, Jaume Bernis assegura que ja ho estan fent i sempre ho han fet en cadascuna de les reformes que s’han anat introduint, però demana que les inversions que van duent a terme es vegin reflectides en el preu final, cosa que mai no passa.

Nutrició
En la controvèrsia sobre el consum de carn també hi té molta importància el parer dels nutricionistes. La presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, la Doctora Nancy Babio, explica que “reduir el consum de carn vermella i processada és un imperatiu per a la salut”. Especifica que les racions de carn vermella caldria disminuir-les a una o dues a la setmana, tenint clar, per sobre de tot, que cal una dieta equilibrada i que “convé no abusar-ne”. Segons Babio, cal que un 70% dels aliments sigui d’origen vegetal i la carn s’ha de menjar “amb moderació”, alhora que afirma que “nombrosos estudis assenyalen que el consum de carn de la població espanyola és entre dues i cinc vegades superior al recomanable”.

La catedràtica en nutrició Carme Vidal concreta que cal menjar carn entre tres i quatre vegades a la setmana. De fet, considera la carn un aliment “necessari” i no se n’està de dir que el lema de la campanya de Garzón #MenosCarneMasVida, ja que “pot donar a entendre que la carn no és saludable”, quan “el que no és saludable és massa carn”, tal com va manifestar al programa Planta Baixa. La mateixa Generalitat recomana, en la seva piràmide alimentària, menjar carn entre tres i quatre vegades a la setmana, igual que el peix, i recomana consum de làctics diari, i quatre racions d’ous setmanals.

El consum excessiu, com sosté la Doctora Nancy Babio, pot provocar “un risc per la salut”. De fet, l’OMS vincula menjar massa carn vermella amb l’increment de risc de càncer, així com “l’elevat consum de carns processades s’associa també a altres malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, excés de pes, diabetis mellitus de tipus 2, i està íntimament relacionat amb el càncer de còlon”, relata. En síntesi, nutricionalment, el que cal és l’equilibri.

Reflexió
Tot plegat porta a una reflexió individual i col·lectiva, en què s’han de valorar les contribucions en els gasos d’efecte hivernacle del sector de l’alimentació i ser consegüents, tenint present que el 90% dels gasos d’efecte hivernacle són ocasionats per altres sectors que no tenen a veure en quelcom clau en la vida humana com l’alimentació. Així s’ha d’aplicar la mateixa vara de mesurar per tots els sectors: el pes econòmic no només pot ser considerat pel transport o la indústria, perquè, si no, es reflectiria una intencionalitat política clara. Espanya és, de fet, el tercer país productor mundial de porcí. I la nutrició no s’ha de barrejar mai amb la política: cal dur una dieta equilibrada, cosa que no té res a veure amb l’activitat ramadera, sinó amb la conscienciació a favor dels hàbits saludables. Ara bé, pel canvi climàtic tots els científics asseguren que cal actuar, però la manera i els sectors a prioritzar és quelcom que s'està polititzant, malgrat disposar de dades que indiquen per on cal començar.