La Fúmiga s'acomiada amb una cançó col·lectiva, 'La gent de la Mediterrània' - Diari de Barcelona
La Fúmiga s'acomiada amb una cançó col·lectiva, 'La gent de la Mediterrània'
El grup valencià La Fúmiga —que fa uns mesos va anunciar que plegava— s'acomiada amb una darrera cançó, La gent de la Mediterrània. Es tracta d'una cançó coral amb més de cinquanta artistes de l'escena pop i mestissa dels Països Catalans i altres territoris. Es tracta de la cançó de comiat a través d'una celebració col·lectiva de la cultura, la llengua i la comunitat musical.
Entre els artistes hi apareixen veus destacades de l'escena musical com Figa Flawas, Els Amics de les Arts, Auxili, La Gossa Sorda, The Tyets, Ginestà, Els Catarres, Aspencat, Miki Núñez, Malifeta, Suu, Nebulossa, Samantha, La Casa Azul, La Pegatina, Doctor Prats, El Diluvi, Tesa, Sandra Monfort, Naina, Abrili Esthe, Arde Bogotá o ETS (En Tol Sarmiento), entre altres.
Al mateix temps, és el punt final d’una trajectòria i el retorn simbòlic a l’origen. Des dels seus primers passos, aquesta cançó —Mediterrània— es va convertir en un himne que interpel·lava directament una comunitat que canta, balla i celebra la vida compartida. Amb el pas dels anys, el grup sempre ha sentit que n’era només l’instrument: una cançó que reivindica les arrels, la identitat i la riquesa d’un patrimoni cultural i lingüístic compartit a banda i banda de la Mediterrània.
La nova versió transforma aquell esperit inicial en una gran fotografia col·lectiva. Reunir una cinquantena d’artistes de procedències i generacions diferents ha estat, per al grup d’Alzira, una manera de reconèixer el camí compartit amb tants companys d’escena. El resultat és una peça coral que posa en valor els vincles humans i artístics construïts al llarg dels anys, així com l’admiració i el respecte entre projectes que han contribuït a definir el so d’una escena.
El missatge de la cançó posa l’accent en tot allò que uneix els pobles mediterranis: una manera d’entendre la música, la cultura i la vida. Malgrat les distàncies geogràfiques —sovint de centenars de quilòmetres—, les identitats compartides es reconeixen en una mateixa sensibilitat cultural. Tal com resumeix el mateix grup, aquesta és la història d’una gent que sap d’on ve i que reivindica la seva manera de ser: “Així ens pariren i així ens tindran”.
La força del col·lectiu
La cançó també reivindica la força del col·lectiu. En un context social on discursos d’intolerància, racisme o homofòbia intenten guanyar espai, la cultura i la música apareixen com a espais de resistència i cohesió. La peça defensa que una escena musical unida i compromesa és més forta i més capaç de plantar cara a qualsevol intent de normalitzar discursos d’exclusió.
La pluralitat és, de fet, una de les claus del seu esperit: una cançó on conviuen diferents maneres de cantar i diferents procedències culturals. La publicació del single arribarà acompanyada d’un videoclip rodat entre Catalunya i el País Valencià. La proposta visual realitzada per les productores Agència Bundói Nyàs, construeix i omple simbòlicament una casa amb les portes obertes on cap tothom qui vol construir un món més just i inclusiu. Aquest espai compartit es converteix en una metàfora d’una comunitat cultural que celebra la diversitat, la convivència i el compromís davant les injustícies.
Amb La gent de la Mediterrània, La Fúmiga tanca una etapa amb la mateixa essència amb què la va començar: convertint la música en un espai de trobada. Quan el grup miri enrere, aquesta cançó quedarà com una de les imatges més emotives i representatives d’una aventura col·lectiva nascuda a Alzira que va fer de la música una forma de vida compartida amb el públic i amb tota una escena.
