Les impulsores de la cooperativa d'habitatge feminista 'La Morada'
Les impulsores de la cooperativa d'habitatge feminista 'La Morada'
Les impulsores de la cooperativa d'habitatge feminista 'La Morada'
Per EFE
Publicat el 12 de desembre 2022

Un grup de dones i persones del col·lectiu LGTBI que no volen haver de formar una parella tradicional per poder comprar-se un pis, i que rebutgen la idea d'envellir soles, s'han unit en una cooperativa feminista i de cures per a la construcció d'un bloc de cases al barri de Roquetes (Barcelona).

La Miriam, la Sara i la María, tres de les futures veïnes de "La Morada", com han batejat la seva futura casa comuna, han explicat a EFE que aquesta fórmula no solament els resulta més econòmica, sinó que també els encaixa millor de cara a un futur en el qual mancomunar cures i compartir la vellesa.

"La majoria no tenim capacitat de comprar soles ni llogar perquè els preus estan pels núvols. Sense el format parella tradicional és gairebé impossible accedir a l'habitatge ara com ara", explica Miriam Solá, tècnica d'igualtat de 40 anys que treballa en l'administració local.

Per al seu habitatge, al qual tindran dret d'ús durant 70 anys, això és, la resta de la seva vida (la majoria ronda els 40 anys), han donat una entrada de 20.000 euros i pagaran quotes d'aproximadament 700 euros.



"El que ens uneix a totes a La Morada era buscar estabilitat en un context de crisi de l'habitatge, però també la idea de crear un projecte d'habitatge més enllà de la família nuclear i la parella", assenyala Solá.

"Les famílies tradicionals s'han muntat sobre la idea d'amor romàntic, però la família acaba sent una unitat econòmica d'organització bàsica de la societat que se sosté per la divisió del treball productiu i reproductiu i aquest últim, com les cures, recauen en nosaltres. Nosaltres volem alguna cosa diferent", defensa.

Sara Barrientos, terapeuta, de 42 anys, explica que està cansada de ser expulsada pels preus del lloguer a Barcelona de diferents habitatges i ara espera trobar un lloc d'estabilitat on viure en comunitat i on "els veïns siguin més que veïns".

"Els que no tenim parella i fills busquem altres models per cuidar i ser cuidades. Un lloc on compartir la gestió d'allò domèstic i també el suport emocional", apunta.

Sostres amb menys especulació i més comunitat, repte de les ciutats 

Per facilitar aquest model de convivència, expliquen, l'edifici té apartaments de diferent grandària i incorpora en una de les plantes un "cluster", una comunitat dins la comunitat formada per diverses unitats de convivència que comparteixen més espais comunitaris.

"Busquem poder viure en un lloc amb menys solitud i més afecte", afegeix María Berzosa, 40 anys, tècnica informàtica, que destaca el fet diferencial de la reunió feminista i LGTBI en el seu projecte d'habitatge respecte a uns altres d'habitatge cooperatiu.

A Catalunya, principalment a Barcelona, s'han aprovat en els últims anys cessions de sòl per als projectes de cooperativa d'habitatge dins dels programes de promoció de l'accés a l'habitatge, encara que aquestes fórmules, assenyalen, són encara desconegudes per a la majoria de persones.

Prova d'això és que el seu projecte va ser l'únic que es va presentar a la convocatòria oberta per a la cessió de sòl que va dur a terme la Fundació Dinamo, que tenia la titularitat de l'espai situat a la plaça de les Dones de Nou Barris. "Sí, el nom sembla fet per a nosaltres", comenta, mentre riu, Solá.

Encara que "Barcelona és el vaixell almirall", explica Solá, d'aquest tipus de cessions de sòl i projectes d'habitatge, aquest tipus d'iniciatives demanda de les administracions més esforços per crear "un ecosistema d'habitatge més accessible i menys basat en la propietat, el mercat i l'especulació".

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —