La Palma: pastissos i una il·lusió que no es perd - Diari de Barcelona
RESISTENTS: PASTISSERIA LA PALMA
La Palma: pastissos i una il·lusió que no es perd
Entrem a l’última pastisseria supervivent al barri del Clot, tot un emblema de Barcelona
Hi ha negocis que formen part del paisatge d’un barri. Comerços que, més enllà de vendre productes, formen part de la memòria i dels moments especials de diverses generacions. La pastisseria La Palma és un d’ells, un establiment familiar que acumula històries, rècords i clients fidels des dels seus inicis. Més d’un segle després de la seva fundació, continua obrint les portes amb la voluntat d’endolcir el dia a dia de la gent amb productes artesanals.
La pastisseria és al bell mig del barri del Clot, justament al carrer del mateix nom que el barri: “La pastisseria va néixer amb els meus avis, el Ramon i l’Albira, l’any 1922. Junts van fundar el negoci”, diu en Ramon Pérez, el regent de La Palma des de fa 40 anys i net dels fundadors. Però, tot i ser al mateix lloc, el context ha canviat: “Al barri hi havia set o vuit pastisseries i ara només quedem nosaltres”, alerta.
Quan entres, el primer que arriba és l’olor: dolça, agradable, càlida i que et convida a entrar, una olor que et transporta fins a l'aparador, ple de productes artesanals elaborats el mateix dia. Darrere del taulell, una de les germanes d’en Ramon, la Cèlia, atén amb familiaritat els clients. Passada la cristallera, arribem a l’oficina del cap del negoci familiar. Les parets plenes de fotografies familiars expliquen la història de l’establiment. Hi veiem els avis del propietari, els fundadors de La Palma. També hi són retratats el seu pare, anomenat Ramon, i la mare, la Roser. Davant d’ells, els observa en Ramon, que regenta la pastisseria des del 1980.
De petit, abans de saber que acabaria portant La Palma, en Ramon Pérez no jugava amb joguines, sinó amb plastilina i xocolata. Així i tot, abans de començar al negoci familiar, va aprendre l’ofici en altres establiments del sector a Barcelona, la pastisseria Mora i també la Mas, entre d'altres. Més tard ja es va incorporar al negoci familiar i no l’ha deixat escapar en els 40 anys que porta. Tot i això, Pérez assenyala com ha canviat la forma de treballar el dolç: "Abans fèiem moltes més hores i el producte també ha canviat, cada vegada la gent vol menys dolç i productes diferents”.
La pastisseria també marca el ritme de vida d’en Ramon. El despertador li sona quan encara és de nit: “Soc el que té més mal de cap”, confessa el regent del negoci familiar. “Em llevo a la una de la nit i treballo fins al migdia. Hi ha vegades que, fins i tot, haig de baixar a les tardes per alguna cosa amb l’ordinador. No paro”, afegeix. Tot i l’horari, té ajuda de la seva família: una de les seves germanes, la seva dona i les seves dues filles, Laura i Sènia. El seu fill, tot i treballar en una altra empresa, els ajuda en l’aspecte financer. També hi ha més de 15 treballadors que fan possible que cada matí l'aparador estigui ple.
Sobreviure a la pandèmia a cop de repartidor
Durant la Covid-19, La Palma va deixar de veure els clients entrar per la porta. Milers de botigues i pastisseries tradicionals de Barcelona van haver de tancar a causa de la baixada de venda del seu producte. Però per La Palma va ser el moment ideal per buscar alternatives i modernitzar-se, i van començar a visitar els clients a casa: “Amb tot el personal afectat per l’ERTO vam decidir treballar amb la venda en línia”. El canvi, tot i ajudar a evitar que es tanqués el negoci, va tenir algunes conseqüències caòtiques: “Per Pasqua normalment podíem arribar a tenir 700 o 800 encàrrecs, però eren encàrrecs que la gent venia a recollir a la botiga durant una setmana. Amb la Covid-19, tothom volia que li portéssim a casa i pràcticament tothom ho demanava per al mateix Dilluns de Pasqua”, relata.
Tot i els problemes del principi, això els ha servit per aprendre i afrontar millor la gestió d’encàrrecs. Un clar exemple va ser el Sant Jordi durant la pandèmia: “Les floristeries estaven pràcticament tancades i molta gent regalava un pastís o alguna cosa de xocolata amb una rosa. Va ser una bogeria, però ja ens vam poder preparar una mica més”. Sis anys després de la pandèmia, els encàrrecs continuen.
El futur familiar incert
Mantenir el negoci familiar durant més d’un segle no garanteix que la tradició continuï al llarg del temps. A la pastisseria La Palma, tot i que les filles d’en Ramon treballen amb ell, el cap de l’establiment no té del tot clar si es podrà passar el llegat: “Veurem si les meves filles volen continuar. Són feines en què has d’estar molt a sobre”, diu. Això no obstant, també recalca que l’ofici ha canviat amb el pas dels anys: “Abans hi havia molta feina física i moltes hores. Ara tenim l’ajuda de molta maquinària i tot és una mica més suau”.
Per a en Ramon, una de les claus de la continuïtat de la pastisseria és el vincle i el reconeixement de la gent del barri. “Crec que el fet que portem tants anys fa que la gent també ens conegui. Intentem fer-ho bé”, afirma. Quan ell va començar, al barri hi havia “set o vuit pastisseries”, però avui només en queda la seva. “A vegades la competència és bona perquè et fa espavilar d’una altra manera”, reflexiona.
Un barri que ja no és el mateix
Els canvis que ha viscut el barri també han tingut conseqüències en els petits comerços de la zona. Ramon explica que ho han notat, per exemple, en la venda de pastes als bars: “Si els bars es perjudiquen, això també afecta altres negocis. Si el bar té menys gent, compra menys”. Per a ell, es tracta d’una economia circular que s’ha acabat: “Aquell engranatge que hi havia als barris, en què jo et compro això i tu em compres allò, s’ha anat trencant”.
També reclama a l’Ajuntament més protecció per als comerços de proximitat davant les franquícies. Considera que el consistori hauria de revisar la política davant les empreses en cadena pels danys que produeixen als establiments amb arrels a la ciutat: “Som els comerços del barri. Si ens va malament, pleguem”, afirma.
Malgrat els canvis, la pastisseria conserva gran part de la clientela que ha acompanyat el negoci familiar durant dècades: “Aquí hi ha clients que fa molts anys que venen. Sobretot ho notes per Nadal, Sant Joan o Pasqua”. Alguns fins i tot per rememorar vells temps familiars: “Jo venia aquí a comprar amb el meu avi”, li diuen de vegades a en Ramon. Al mateix temps, els canvis també han donat lloc a nous negocis i famílies que s’han mudat al barri, gran part d’elles són clients nous als quals els encanta el producte de La Palma.
Ramon ho assumeix com una transformació inevitable: “Quan una cosa es perd, se’n guanya una altra”. Els negocis, com el mateix barri, han hagut d’adaptar-se als nous temps. “Han anat canviant i s’han anat adaptant a la transformació de la nostra ciutat i del país”, conclou.
