-
Publicat el 12 de març 2025

Arriba la temporada de Sant Jordi i amb ella, els llibres de les “celebritats” catalanes més nostrades. Moltes vegades aquestes publicacions es veuen forçades o volen aprofitar la capacitat mediàtica del seu escriptor per treure uns calerons més a una carrera que pot ser efímera. El llibre de Manel Vidal, La pilota a l'espai (Ediciones Destino) no és un d'aquests casos, i com ja va passar amb el llibre que va escriure amb els seus companys de “La Sotana” Gran Enciclopèdia del Barça (Blackie Books), es tracta d'una lectura treballada i amb l'humor característic del guionista, humorista i ara autor.

La passada a l'espai explora les vivències i personatges més importants de la vida d'en Manel Vidal, que el mateix autor de 35 anys descriu com unes memòries parcials. El fil conductor de la lectura és el futbol i tota la seva idiosincràsia, el qual no deixa de ser una eina perquè l'humorista reflecteixi la seva visió del món, la seva evolució personal, les seves pors i el seu amor pels seus éssers estimats a través de referències “pop” del món de la pilota. Tot barrejat amb el seu humor irònic que actua com a cuirassa per ensenyar la versió més humana de l'autor.

Una barreja entre capítols personals i anècdotes

El llibre es pot dividir entre els capítols que parlen de persones i els que expliquen vivències i situacions quotidianes de l'escriptor. La primera part, dedicada més a persones que a moments, potser és la més personal i introspectiva. El llibre passa d'un capítol dedicat al seu avi on es denota un amor incondicional cap a una persona que va marcar la infantesa de Vidal, a un que narra la marxa de Leo Messi del Barça i com aquesta segueix les dinàmiques d'una ruptura sentimental causada per la manca d'amor entre una parella. Menció a part mereix l'episodi dedicat al seu pare i a la seva relació, potser un dels temes preferits de l'autor, com bé sabran els fidels oients de “La Sotana”.

En la segona part es fixa més en les seves vivències, i en la seva caiguda a l'“infern”. Fracassos acadèmics, entrada al món de les drogues i una etapa de retrobament personal a Alemanya per reconduir la seva vida i, en certa manera, satisfer les expectatives dels seus familiars i les pròpies. Tot això barrejat amb anècdotes personals molt divertides i un to de burla general del seu entorn i d'ell mateix que et manté enganxat a la lectura.

Llibres per “sotaneros” i una mica més enllà

El llibre no enganya ningú i és exactament el que qualsevol persona que el volgués llegir s'espera, i no ho dic de forma negativa. És un text ple de referències per culers, i que està pensat per tots aquells joves catalans que naveguen entre les noves masculinitats i els estereotips masculins més clàssics. Un llibre pensat per tots aquells xavals que utilitzen el futbol i l'esport per expressar una mica més els seus sentiments, i que troben en la comèdia un aixopluc on poder dir el que senten sense que la gent se'ls prengui seriosament.

En definitiva, m'és difícil tenir una opinió objectiva d'aquest llibre perquè està pensat per a una persona amb el meu perfil. Un jove català aficionat del futbol i del Barça i oient habitual de “La Sotana”. En bona part del llibre em veig reflectit en les posicions vitals de Vidal, veig en els seus amics els meus i en les seves reflexions les meves. Només ens diferencia la nostra relació amb les drogues (sent infinitament més propera en el seu cas, no et preocupis mama), i amb els nostres pares (molt millor en el meu cas, no et preocupis tu tampoc, papa).

Ara bé, crec que aquest llibre pot ser una bona eina per a tots aquests pares, tiets i boomers en general que no comprenen l'èxit de productes com “La Sotana” i que poden trobar en aquesta lectura una aproximació més pausada a un dels fenòmens virals més grans de Catalunya. Un llibre sincer, proper i molt lleuger (al final són les memòries d'una persona de 35 anys, no poden ser gaire extenses), que recomanaria a qualsevol persona aficionada a l'humor, al Barça i a Catalunya.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —