“Els migrants a Ceuta en estat de vulnerabilitat i precarietat: viuen al carrer, en assentaments il·legals i mengen un cop al dia”, descriu Halima Ahmed, portaveu i educadora social de l’ONG local Luna Blanca. Fa 22 dies que 80.000 persones van travessar la frontera espanyola amb el Marroc i, tot i que la gran majoria han estat retornades, el focus continua posat en les que encara hi són. “Com més temps passin a Ceuta, més seran potencials víctimes d'explotació en totes les seves formes: violències sexuals o abús laboral, entre d’altres”, detalla Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres.

Ara, els ulls estan posats en els més joves. Tot i que el Ministeri de l’Interior ha registrat 2.168 menors, les organitzacions locals estimen que n’hi pot haver entre 3.000 i 4.000. “Han acollit sobretot a nenes, en dues escoles diferents; però continua havent-hi moltes al carrer”, relata Ahmed. El Ministeri d’Infància se centra especialment en aquestes menors, ja que es tracta d’un dels col·lectius més vulnerables, de manera que es preveu l’acollida de 500 nenes a la península. De tota manera, la tutela de les menors quedaria en mans de Ceuta, per tal d’agilitzar els processos administratius, segons afirmava Laia Contreras, directora d’Influència, Programes i Aliances d’Unicef Espanya, en unes declaracions a EFE. 

“Primer les han de reubicar i després en fan un triatge depenent de l’edat i estudien cas per cas”, explica la portaveu de Luna Blanca. El procediment per a decidir el futur dels joves no és ràpid: “S’han de fer uns informes i els serveis socials han d’analitzar quin és l'entorn familiar d'aquesta persona, si en té al seu país d'origen, i on estarà millor”, detalla Quim Clavaguera, advocat expert en estrangeria i nacionalitat. Així, s’han de complir totes les garanties legals abans de prendre una decisió sobre el futur de l’infant: “Es tracta d’un tema prioritari amb el qual s'ha de tenir una cura especial amb l’interès superior del menor. No es poden completar els expedients en tres dies”, afegeix el jurista.

 Un grup de menors fa cua a la Prefectura Superior de Policia de Ceuta per ser identificats. Foto EFE / Reduan

Abans de reubicar les persones migrades, les administracions han d'efectuar un repartiment corresponent a les possibilitats que tingui cada comunitat autònoma. En aquest sentit, Clavaguera explica que és probable que aquestes gestions es facin amb especial cautela, ja que les actuacions d'Espanya en matèria d'immigració estan vigilades per Europa: “S'ha vist que en tot el procés de regularització hi ha hagut queixes i també n’hi haurà si hi ha qualsevol aspecte irregular respecte al que succeeix a Ceuta”.

Quin rol juga Catalunya?

Les entitats catalanes es preparen per acollir les persones que siguin desplaçades de Ceuta i apunten que no hi ha una saturació en el sistema: “No entenem que aquesta sigui una situació de col·lapse sinó de voluntat”, relata Elena Maya, codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR). En aquest sentit, la dirigent apunta que la nova legislació europea d’estrangeria està “desincentivant l’accés a la protecció internacional”, cosa que genera una menor pressió al sistema.

Alhora, el recent procés de regularització de migrants ha permès consolidar una xarxa entre associacions d’acollida i altres entitats que reforça les tasques que les organitzacions duen a terme cada dia: “Ara estem una mica més confiades que trobarem algú que els pugui donar informació o assessorament legal”, relata Creixell. Des de la Coordinadora Obrim Fronteres, la major part del suport que es proporciona és informal, a partir de la comunitat que en forma part. Tanmateix, la membre de l’entitat assegura que els recursos són limitats: “Des de la societat civil intentem posar una mica de llum en el camí d’aquestes persones, però arribem fins on podem”.

En el cas de la CCAR, sostenen que “cada cop hi ha menys fons públics” i, per tant, les capacitats es redueixen: “Quan hi ha voluntat de finançament públic, les entitats sempre hem donat resposta i hem pogut créixer per acompanyar. És un tema de voluntat de subvencionar una altra part de l'estat”, assevera Maya.

 El centre d'hípica de Ceuta és un dels espais previstos per instal·lar les carpes on s'acolliran migrants a la ciutat autònoma. Foto: EFE

La legislació europea

Les entitats assenyalen directament el Pacte Europeu sobre Migració i Asil (PEMA), aprovat el 12 de juny, que “ha canviat les normes del joc”, tal com ho descriu l’advocat Clavaguera. “Ens fa molta por que apliquin el nou pacte europeu i que es comencin a produir retorns sota la justificació que aquestes persones no són susceptibles de demanar protecció internacional, que els països d'origen són segurs i que han de tornar”, explica Creixell.

“La legislació fa encara més complicat que les persones puguin accedir a l'estat a partir de vies legals i segures i apliquen uns procediments que cada vegada són menys garantistes”, afirma Maya. Entre altres aspectes, el pacte contempla que diversos països fora de la Unió Europea siguin considerats com a “segurs” —entre els quals es troba el Marroc—, de manera que es limita l’assignació de recursos com el dret d’asil.

Crispació en l’ambient

“L’ambient és molt tens i hi ha un risc real que una crisi de gestió d’infraestructures s’instrumentalitzi per danyar la convivència: es vincula sistemàticament la condició de persones migrants, d’origen marroquí i la fe musulmana amb la inseguretat”, detalla la portaveu de Luna Blanca, Halima Ahmed. L’educadora assegura que no és una concepció que correspongui a “la realitat de la ciutat” i, per tant, només genera “més crispació”.

De fet, l’enfrontament es materialitza en el moment que l’administració busca espais per acollir els migrants: “Allà on pensen portar els menors, els veïns surten a queixar-se i ho han d'aturar”, comenta Ahmed. Aquesta visió, a més, s’està generalitzant a altres punts de l'estat. Mentre que les organitzacions s’uneixen entre si, la població sovint es distancia: “Com a entitat ens és més difícil que la ciutadania participi en algunes activitats o s'impliqui en la feina que fem, com es feia abans. Trobem que hi ha una criminalització recurrent”, afegeix la codirectora Maya.