'La Vida Barcelona': un pas més per la gentrificació de la ciutat? - Diari de Barcelona
Sèries
'La Vida Barcelona': un pas més per la gentrificació de la ciutat?
La nova sèrie reobre el debat sobre la gentrificació, el turisme i l'impacte de les produccions internacionals en les ciutats
Barcelona ha tornat a convertir-se en el reclam d’una superproducció internacional. Aquesta vegada serà a través de la sèrie La Vida Barcelona, una comèdia romàntica en què una publicista neerlandesa començarà un “camí d’autodescobriment” i s’endinsarà en un triangle amorós a la Ciutat Comtal.
Tot i que la directora de la sèrie, Medina Mora, ha insistit que la sèrie “no vol mostrar una Barcelona estereotipada”, entre els escenaris de filmació es troben indrets com la Ciutadella o el Born. "Ara mateix totes les cafeteries són iguals: blanques, amb plantes verdes i bon cafè. Volíem mostrar una altra Barcelona i recordar que els llocs amb més personalitat han de continuar existint", ha declarat.
L’anunci de la sèrie, que no s’estrenarà fins a l’estiu de 2027, ha generat una àmplia polèmica a les xarxes socials en ser considerada per molts com un reclam més per a turistes i expats —que ja constitueixen un 5 % de la població de Barcelona— i com una forma més de gentrificació.
Barcelona, reclam cinematogràfic per espectadors estrangers
L'arribada de La Vida Barcelona no és un cas aïllat. Forma part d'una tendència cada vegada més estesa en què ciutats d'arreu del món competeixen per atreure grans produccions audiovisuals, especialment de plataformes internacionals. Més enllà de la projecció turística, les administracions defensen aquests projectes pel seu impacte econòmic i la seva capacitat de generar ocupació.
En aquest context, Catalunya s'ha consolidat com un dels principals pols audiovisuals del sud d'Europa. Segons l'informe El sector audiovisual a Catalunya d'ACCIÓ, el territori compta amb 4.457 empreses dedicades a la indústria audiovisual, que generen una facturació de 9.120 milions d'euros —el 2,9 % del PIB català— i donen feina a 44.986 persones. Durant el darrer any, el sector va créixer un 7,1 % en nombre d'empreses, un 5,6 % en volum de negoci i un 7,5 % en ocupació.
L'informe també destaca l'aposta institucional per captar produccions internacionals. Entre 2021 i 2025, Catalunya va atreure 76 projectes d'inversió estrangera en l'àmbit audiovisual, que van comportar una inversió de 383 milions d'euros i la creació de 3.895 llocs de treball. Aquestes xifres situen Catalunya com la segona regió de la Unió Europea en ocupació generada per inversió estrangera en el sector audiovisual i la tercera en nombre de projectes captats.
Aquest model de creixement, però, conviu amb un debat cada vegada més present en diverses ciutats europees. Mentre les administracions reivindiquen els beneficis econòmics que aporten els grans rodatges, una part del veïnat denuncia els efectes que poden tenir sobre la pressió turística, l'espai públic i la transformació dels barris. En aquest sentit, la polèmica al voltant de La Vida Barcelona s'inscriu en una discussió molt més àmplia sobre quin model de ciutat promou aquest tipus de produccions.
El precedent d’'Emily in Paris'
El cas de La Vida Barcelona no és aïllat dins l’ecosistema cinematogràfic estranger. Sense anar gaire lluny, l’estiu passat el canal de televisió estatunidenc Hallmark Channel va estrenar To Barcelona, With Love. La TV-movie segueix un argument semblant a La Vida Barcelona: l’Erica, una traductora nord-americana resident a Catalunya, reescriu en secret una novel·la de l’Anna ambientada a Barcelona. Tanmateix, quan en Nico, llibreter català de qui s'enamora, convida l’autora acreditada a la ciutat, la vida idíl·lica de l’Erica comença a ensorrar-se.
La pel·lícula va reunir 1.150.000 teleespectadors el dia de la seva retransmissió—Roland Garros en va tindre 1.220.000 —, mentre que la seqüela, To Barcelona, Forever, va esdevenir la pel·lícula per cable més vista de l'any 2025 entre les dones de 18 a 34 anys.
Aquesta situació recorda al fenomen Emily in Paris. Des que l’any 2020 Netflix la va estrenar, i en la segona temporada, en la qual també va participar Medina Mora, els veïns de la capital francesa no han parat de denunciar les afectacions del rodatge de la sèrie a la seva vida diària. El 2021, un article de Le Monde va recollir les crítiques dels veïns als bloquejos i talls de carrers i de zones de pàrquing durant la filmació, i també el menyspreu amb què l’equip de producció els hauria tractat.
Algunes plataformes turístiques també s’han aprofitat del fenomen Emily in Paris per organitzar tours al voltant dels escenaris de la sèrie. El cas més radical és el de l’agència de viatges Seek Dharma, que el 2023 va abandonar el seu negoci de “viatges i experiències transformadores” per dedicar-se íntegrament a organitzar visites a París inspirades en la vida d’Emily. A més de recorreguts per les localitzacions, l’empresa ofereix tallers de còctels i croissants, el preu dels quals supera els 100 euros per dues hores i mitja d’experiència.
Davant aquesta situació, la ciutat s’ha omplert de pintades en forma de protesta. Amb lemes com “L'invasion des imbéciles” o “Emily not welcome” els parisencs han expressat el seu descontentament amb aquest nou negoci turístic. Altres, per la seva part, denuncien a través de les xarxes socials l’estereotipació de la ciutat i la societat francesa, que, a parer seu, l’estaria transformant en un “parc d’atraccions”.
Activisme a xarxes pel boicot
En aquest context, l'anunci de La Vida Barcelona ha desencadenat una onada de crítiques a les xarxes socials fins i tot abans que hagi començat el rodatge. Diversos usuaris han acusat la producció de contribuir a una imatge idealitzada de la ciutat i d'alimentar un model que prioritza l'atracció de turistes i expatriats per sobre de les necessitats del veïnat. A Instagram, fins i tot s'ha creat un compte específic per denunciar el projecte i organitzar un moviment de rebuig contra la sèrie, mentre que a TikTok diversos creadors de contingut han compartit vídeos qüestionant-ne l'impacte.
Una de les veus que més ressò ha tingut és la de Carlos Ramírez, creador de contingut conegut com La Calva Tatuada, que considera que la producció acabarà mostrant una ciutat “romantitzada i idealitzada com un paradís mediterrani i fiscal”, en una línia similar, assegura, a la que va seguir Emily in Paris. “M'agradaria saber què consideren una Barcelona 'amb personalitat'". Cap de les persones que lidera el projecte és de Barcelona i, si ho fossin, sabrien el que pateix la nostra ciutat i no farien aquesta sèrie”, afirma en declaracions al Diari de Barcelona.
Per a Ramírez, La Vida Barcelona és una peça més d'un model que, segons denuncia, “porta dècades construint una indústria turística ferotge que erosiona barris i vides amb la complicitat i el finançament de l'Administració”. En aquest sentit, considera que la sèrie “només dona benzina als interessos especulatius de les elits” i alerta que pot accelerar la “parquetematització” de Barcelona. Davant d'aquest escenari, defensa que el debat no és tant si existeix una altra manera de representar la ciutat, com si “cal continuar publicitant-la i alimentar encara més aquest bucle capitalista gentrificador”. Com a alternativa, aposta per produccions que posin el focus en aquestes problemàtiques, com és el cas de Ravalejar.
El creador de contingut també fa una crida a no interpretar l'arribada d'aquest tipus de produccions com una bona notícia. “Volem viure a Barcelona, no volem ser extres a la nostra ciutat”, resumeix. A més, reivindica la necessitat de tenir “consciència de classe, pensament crític i consciència col·lectiva” per defensar el model de ciutat que, segons ell, reclama una part del veïnat.
