La Xina està ampliant l'ús de robots humanoides amb intel·ligència artificial (IA) corporitzada en sectors com l'esport, l'agricultura, l'assistència social i l'educació, dins de la seva aposta nacional per convertir aquesta tecnologia en una eina funcional fora del laboratori. Empreses com iFLYTEK, que aquest dimecres va mostrar els seus últims models en la seva seu de Hefei, il·lustren l'embranzida del país per integrar aquests sistemes en la vida quotidiana, amb suport institucional, inversió pública i desenvolupament industrial.

Ús real en múltiples sectors

La capital xinesa va acollir aquest dissabte la primera mitja marató del món amb participació oficial de robots humanoides. El model Tiangong, desenvolupat per l'empresa Humanoid, va completar els 21 quilòmetres en 2 hores i 40 minuts, amb navegació autònoma i canvis de bateria programats. Segons el director tècnic del projecte, Tang Jian, l'esdeveniment va ser "un experiment extrem per a avaluar la fiabilitat del maquinari i del programari".

D'altra banda, aquesta setmana, la ciutat de Wuxi serà seu dels primers Jocs Nacionals de Robots amb intel·ligència artificial corporitzada —una tecnologia que combina processament de dades amb capacitats físiques com moure's, percebre l'entorn i manipular objectes—, organitzats per l'Institut Xinès d'Electrònica. 

En l'entorn agrícola, investigadors de la Universitat de Fudan han desenvolupat un robot per al cultiu de tomàquets capaç de fer tasques de pol·linització i collita amb una eficiència equivalent a sis treballadors, utilitzant visió 3D, braços robòtics flexibles i presa de decisions autònoma.

Autonomia i intel·ligència robòtica

Segons els experts, la tendència actual va més enllà del desenvolupament mecànic, posant el focus a dotar als robots d'autonomia cognitiva. Ji Chao, director executiu de Lingdong Robotics, ha declarat que "el maquinari ja està; ara l'important és el cervell". El robot Tiangong, per exemple, va ser entrenat mitjançant aprenentatge per imitació usant dades d'atletes humans.

També aquesta setmana, l'empresa iFLYTEK —especialitzada en intel·ligència artificial i tecnologia de veu— va presentar a la premsa en el seu laboratori de Hefei un robot dissenyat per a provar sistemes de so, al costat d'altres aplicacions que combinen processament cognitiu i acció física.

Els avanços permeten ja cert grau de presa de decisions en temps real, detecció d'obstacles, planificació de trajectòries i adaptació a canvis de l'entorn. “El salt està a passar de màquines preprogramadas a sistemes que aprenen i generalitzen”, va afirmar Wang Tianmiao, director honorari de l'Institut de Robòtica de la Universitat de Beihang.

Impuls estatal i captació de talent

L'expansió del sector respon a una planificació estructurada. Segons dades de ITjuzi, més de 50 empreses d'intel·ligència corporitzada van captar més de 6.000 milions de iuans (823 milions de dòlars, 722 milions d'euros) en el primer trimestre de 2025.

Ciutats com Shenzhen (sud), Shanghai (est) i Pequín han creat fons públics dedicats a la robòtica avançada, i campanyes com ‘Un milió de talents per al sud de Cantó’ busquen atreure talent nacional i internacional.

A més, el govern xinès ha promogut el primer estàndard internacional per a robots d'assistència a persones grans, i el Ministeri d'Indústria ha identificat aquest àmbit com una prioritat davant l'envelliment demogràfic.