L’escriptora Laura Autonell (Taradell, 1963) ha publicat La llibreria de les hores mortes (Columna), una novel·la ambientada en una llibreria del Raval de Barcelona que parla de la reconstrucció personal i la recerca d’identitat de l’Etna, la seva jove protagonista. De fet, l’autora – que exerceix també de botiguera - reconeix que una llibreria és un lloc “màgic” i recorda que, en el seu cas particular, va ser gràcies a una llibretera que va trobar la confiança per autopublicar-se la primera novel·la. “La llibreria de les hores mortes representa una mica totes aquestes botigues de barri, aquest comerç tan nostre, on les persones acaben sent més que clients”, assenyala en una entrevista a l’ACN.

La trama se centra en la figura de l’Etna, una noia de 32 anys amb “pocs objectius” a la vida que va tirant sense preocupacions ni mals de cap gràcies a la fortuna familiar. Tot això es trenca el dia que es mor el seu pare i la deshereta. “Se sent profundament sola, estafada i espantada per no saber com afrontarà una vida amb pocs recursos”, assenyala l’escriptora.

És llavors quan la protagonista decideix obrir una llibreria i topa amb la crua realitat de qui obre un negoci. “Els principis poden ser durs i incerts”, admet Autonell, “però a mesura que passa el temps l’Etna s’adapta al barri i deixa de banda el seu egocentrisme per pensar també en la gent que l’envolta”.

La idea de la trama neix a partir d’una fotografia que l’autora havia fet feia anys a L’Escala (Alt Empordà), d’un local antic que es deia precisament Taberna de les hores mortes. Li va agradar tant que va pensar que algun dia en faria una novel·la, que ha acabat portant, però, a la capital catalana. “M’oferia el contrast que necessitava: una Etna provinent d’un barri benestant que acaba en un de més humil, amb la possibilitat de desenvolupar tot un ventall de personatges diversos”.

El poder dels llibres

Per a l’autora de l’obra el poder dels llibres és immens i afirma que veu les llibreries com un lloc molt especial. “Però això no sempre ha estat així”, detalla, “la meva relació amb les llibreries no va arribar fins que en van posar una davant de la meva botiga”. Allà va conèixer a una llibretera que li va fer confiança i li va donar prou empenta per autopublicar-se la primera novel·la.

De fet, Autonell treballa en el món del comerç des de fa més de quaranta anys i pateix per la desaparició de les botigues de barri. “El teixit comercial de proximitat és molt necessari, jo he tingut la sort de tenir clients que s’han convertit en bons amics, hem rigut, hem plorat i, fins i tot, ara signo llibres entre una venda i una altra”, bromeja, “La llibreria de les hores mortes representa una mica això”.