Ens trobem en un moment on el programari de la intel·ligència artificial té una gran importància en el nostre dia a dia. Tots hem sentit parlar del famós ChatGPT, el qual, d'entre moltes de les seves funcions, facilita la producció de textos acadèmics als seus usuaris. Ara bé, l'aplicació de la IA en el món de la comunicació ha obert tot un espai d'oportunitats, però també pot considerar-se com un perill. Pot ser una eina molt útil per a la tasca periodística, però també una amenaça per a la mateixa figura del periodista, la qual podria veure's substituïda per un "algoritme suposadament intel·ligent".

Així ho han explicat aquest dijous al Canòdrom (l'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica) els ponents Carles Planes (El Periódico), Judith Membrives (Lafede.cat), Enric Borràs (subdirector del Diari ARA) i Patrícia Ventura (investigadora a la UAB). "Les redaccions no són conscients de com empren aquestes eines d'IA els mitjans digitals que generen textos a partir de les bases de dades que tenen de fa molts temps que funcionen, s'agafen continguts de les agències de notícies i les llencen", ha declarat Borràs.

S'ha posat sobre la taula el tema d'on es pot trobar el límit entre les eines per facilitar la feina als periodistes i les eines per substituir-los i què pot suposar la normalització de la intel·ligència artificial pel sector de la informació i la comunicació. Alguns d'ells expliquen que la IA és clarament una ajuda, però que només ha de considerar-se com alguna cosa complementària. Sempre ha d'anar per davant el factor humà.

"Les màquines no són intel·ligents, la intel·ligència, perquè es produeixi, necessita consciència i les màquines no en tenen" apunta Patricia. És molt interessant aquest factor per tenir en compte que aquestes eines no deixen de funcionar amb una base de dades i un algoritme que accedeix a una base de dades per redactar textos, per tant, el factor humà i la seva experiència és quelcom essencial dins el periodisme. Ha d'haver-hi algú parlant realment.

"Les màquines no són intel·ligents, la intel·ligència, perquè es produeixi, necessita consciència i les màquines no en tenen"

Patricia Ventura

Doctora per la UAB especialitzada en l’aplicació dels algoritmes a les redaccions

Per contra, Borràs esmenta que "el Language Tool es fa també amb IA i et proposa canvis ortogràfics, s'automatitza mitjançant les normes... també hi ha eines que ens ajuden a transcriure entrevistes als periodistes, la qual cosa agilita el procés". Si es fa un bon ús d'aquest recurs, es pot reduir el temps de producció de textos periodístics, fet positiu en la pràctica.

Existeix el temor que el periodista en un futur pugui convertir-se en un fast-checker amb tots els recursos d'IA capaços de redactar els textos, però Ventura remarca que "això dependrà de les decisions que es prenguin en cada mitjà, i que aquest temps que ens estalviarà l'automatització es contribuirà a fer un millor periodisme, no?"

També s'ha debatut que a la IA no se li ha de donar uns atributs fantàstics que no té, ja que per exemple, el mateix ChatGPT agafa recursos que considera "vàlids" i crea un contingut. "El que sí cerca el capitalisme cognitiu és crear eines substitutives", diu Membrives.

S'ha de fomentar un pensament crític des de ben joves, s'ha de fomentar a les aules i s'ha de ser conscient que la comunicació és un dret que tothom ha de poder consumir per tal de viure en una societat comunitària i unida. Les eines emprades han de ser correctes i han d'afavorir a una qualitat dels seus continguts.