A Barcelona hi ha nombrosos racons per poder gaudir d’unes esplèndides vistes de la ciutat. La seva ubicació immillorable – envoltada per mar en un cantó i muntanya per l’altre – proporciona miradors naturals per a tots els gustos, que permeten contemplar-la en tota la seva magnificència des de les altures. N’hi ha de més coneguts, com el Parc Güell, el Tibidabo, o les terrasses del MNAC, o d’altres que descobreixes a mesura que et familiaritzes amb la ciutat, com és el cas dels múltiples miradors que amaga Montjuïc.

Gairebé sense cap dubte, però, les millors vistes de Barcelona es poden contemplar des del cim del Turó de la Rovira, als popularment coneguts Búnquers del Carmel. Malgrat ser un dels miradors més típics i tòpics de la ciutat, la història que emana aquest emplaçament i el bell panorama que s’estén als seus peus el converteixen en un racó ben especial que, sens dubte, val la pena visitar.

El cim del turó de la Rovira, de 269 metres d’altitud i un angle de visió de 360 graus, fou la ubicació triada a mitjan 1937 en plena Guerra Civil per projectar una de les defenses antiaèries més importants de Barcelona, amb l’objectiu de protegir la ciutat dels bombardejos de l’aviació feixista.

El destacat paper econòmic i polític de la capital catalana dins del territori republicà la convertí en un objectiu clau dels bombardejos enemics, tant amb fins militars com per atemorir la població: en un període de dos anys Barcelona va patir gairebé 200 atacs aeris.

A la vegada, però, va ser també la primera gran ciutat que es va organitzar per plantar cara a aquesta agressió, tal com demostren els quatre canons que es van instal·lar al cim del Turó. Vickers 105 mm de fabricació anglesa, tenien un abast d’entre 7.000 i 13.000 metres, fet que els permetia cobrir la ciutat en totes direccions i crear una barrera de foc per dificultar l’accés dels atacants.

A principis del 1938 la bateria ja devia funcionar amb tots els elements: les plataformes dels canons, el centre de comandament, els espais per a la tropa i els oficials, a més de les dutxes, els lavabos i les cuines. Poc abans de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, una part dels canons es van evacuar i la resta es van destruir, per evitar que caiguessin en mans de l’enemic.

Als anys quaranta del segle XX, sota el règim franquista instal·lat al país, es produí la urbanització d’aquesta zona: centenars de persones van aprofitar les antigues estructures de la bateria antiaèria, al cim del turó, per construir-hi barraques.

Al voltant també van sorgir els nuclis de Raimon Casellas i Francesc Alegre: el conjunt arribava, als anys seixanta a uns 3.000 habitants. Els barraquistes van estar molts anys sense camins d’accés ni serveis de cap mena. Gràcies a una lluita veïnal protagonitzada pel Centre Social del Carmel, es va aconseguir la resposta de les institucions. El relatiu aïllament va fer que aquests nuclis fossin dels últims que van quedar a la ciutat.

Els seus pobladors van reclamar la construcció́ de pisos a la mateixa zona, i ho van aconseguir l’any 1984, en un dels pocs exemples d’aquestes característiques que hi va haver a Barcelona. L’enderroc de les últimes barraques va arribar l’any 1990, estretament lligat amb l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, i va simbolitzar la fi del barraquisme a Barcelona.

Un dels plaers més grans que ofereix el mirador és poder veure com el sol cau sobre Barcelona, mentre els llocs i edificis més emblemàtics de la ciutat – la Sagrada Família, la muntanya de Montjuïc, l’Hotel W o la Torre de Collserola – es tenyeixen de vermell.

Ara bé, tot èxit també té el seu preu: malgrat la inicial situació d’ostracisme del mirador, actualment és enormement popular (fins i tot ha estat escollit com a teló de fons d’algunes pel·lícules, com “Tengo Ganas de Ti”) motiu pel qual en les hores punta s’omple de tanta gent que la zona perd part de la seva màgia. És per això que és recomanable evitar els caps de setmana i, si no us importa matinar, apropar-s'hi quan encara és de nit per poder gaudir de la sortida del sol des de les altures.

Els Búnquers del Carmel és un d’aquells racons de Barcelona on cal anar-hi com a mínim una vegada a la vida. És el lloc idoni tant per compartir una bona estona amb la colla de sempre com per gaudir de l’escenari ideal amb la parella o, simplement, per conèixer una mica més sobre la història de la ciutat i gaudir d'unes vistes espectaculars. Sigui com sigui, aneu-hi.

Com arribar-hi

A 19 minuts caminant de la parada de metro de L5 - El Carmel. 

Direcció: Carrer de Marià Labèrnia, s/n, 08032 Barcelona

Districte: Horta-Guinardó

Població: Barcelona