Les òperes clàssiques sovint teletransporten l'espectador a escenaris i moments llunyans, però la 'Aida' de l'iraniana Shirin Neshat, amb la polèmica soprano russa Anna Netrebko, no ha deixat al públic del Liceu oblidar-se ni per unes hores del violent món present.

Considerada una de les veus més incisives i poètiques de l'art contemporani internacional, Neshat, artista visual, ha fugit de l'exotisme i maximalisme d'altres produccions del clàssic de Guiseppe Verdi i ha presentat per a estrena de temporada una posada en escena sòbria però efectiva al modernitzar aquesta òpera recurrent.

Ja va advertir en la seva conferència de premsa prèvia que no pretenia sinó "provocar la reflexió" del públic a l'hora de contar la història d'Aida, allunyada d'Etiòpia per motius polítics. Una història clàssica que d'alguna manera rima amb la seva pròpia experiència d'exiliada.

Aquest dolor en carn pròpia per la nova guerra a l'Iran l'ha determinada a ser cada cop més explícita en la posada en escena, amb imatges que mostren tant la brutalitat de la guerra com, especialment, la violència contra les dones, tema central de la seva trajectòria visual prèvia.

El contrast entre els militars sobre l'escenari i les figurants mig nues i sense protecció, recordava que a les guerres no només es mata les dones sinó que també se les viola.

"Fa temps -reflexionava en la presentació a Barcelona- que estem inundats de genocidis, de patiment a tot el món. Veiem imatges de persones i nens que moren a Palestina i en molts altres llocs, inclòs el meu país. Una part de nosaltres ens anem insensibilitzant respecte al patiment dels altres. Com a artista la meva obligació és apropar-vos a això".

Una posada en escena amb suport visual 

L'iraniana defensa la cruesa sobre l'escenari partint de la premissa que l'art és un reflex de la realitat: "No vull demanar disculpes a qui qüestioni que m'atreveixo a portar el dolor, el patiment i cadàvers a l'escenari, perquè això és el que està passant i no podem tancar els ulls".

Neshat ha aconseguit fer de la seva 'Aida' un al·legat antibèl·lic i una crítica a l'autoritarisme i al fanatisme religiós. Tot plegat des d'una sobrietat amb gran potència visual en escenes com la famosíssima ‘Marxa triomfal’, en la qual es mostra la guerra no des de la glorificació sinó des de la crítica i la tragèdia.

Set minuts ha aplaudit el públic al final d'aquesta primera òpera de la temporada, amb l'actuació estel·lar però controvertida de la soprano Netrebko, l'alçada vocal de la qual ha fet oblidar per a molts els seus suposats vincles amb el Kremlin.

Protestes per la soprano russa 

Fora del teatre, tot i això, més d'una dotzena d'ucraïnesos es manifestaven amb pancartes en les quals es veien muntatges del Liceu tacat de sang i eslògans com: "El Liceu és simplement hipocresia i el lucre amb el genocidi d'Ucraïna".

"Ens hem queixat que una amiga íntima de Putin sigui aquí mentre al meu país segueixen bombardejant. Ens diuen que és art. Però altres països com França o Itàlia no han permès que algú com ella canti. Aquí sí", s'ha queixat a EFE Pavlina Doroshenko.

Fa uns dies, el propi director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, davant les crítiques que ha suscitat la presència de Netrebko havia defensat que no es pot qüestionar el valor vocal i artístic que representa, qualificant-la com una de les millors cantants del moment. 

Ha recordat, per una altra banda, que des de les direccions artístiques de tots els teatres del món "no s'assumeixen" ni la seva biografia, ni les seves opinions, ni les seves posicions polítiques. Netrebko no cantava al Liceu des de l'any 2021.

Per la seva banda, Ekaterina Semenchuk, que interpreta a Amneris, l'enemiga d'Aida per l'amor de Radamés, apuntava abans de la funció que, per a ella, el missatge principal de l'obra és el que pronuncia al final: "pau, pau, pau, alguna cosa que hem de conservar i cuidar".

Destaquen també en el repartiment, Riccardo Fassi (Rei), Yusif Eyvazov (Radamès), Alexander Köpeczi (Ramfis) i Artur Ruciński (Amonasro). 

Cares conegudes, benvingudes i adéus 

Com és habitual a l'inici de la temporada, han acudit al Liceu representants de la vida política, econòmica, social i cultural catalana, encapçalats pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull.

També han acudit fins a l'edifici de la Rambla cares conegudes com l'escriptor Boris Izaguirre, la model Judit Mascó, la dissenyadora Teresa Helbig o el publicista Lluís Bassat.

Molts han aprofitat per acomiadar-se del president sortint de la Fundació del Gran Teatre del Liceu durant l'última dècada, Salvador Alemany, i donar l'enhorabona a la seva successora, Helena Guardans, la primera dona en el càrrec de la història de la institució.

Aquesta producció, nascuda al Festival de Salzburg i que va passar amb èxit per l'òpera de París, es podrà veure al recinte de la Rambla fins al 15 d'octubre.

El mestre Antonello Manacorda, director musical d'aquesta proposta, vaticinava fa uns dies l'esperit de l'Aida de Neshat amb un titular impecable sobre la proposta:"una tragèdia grega, amb una connexió amb la nostra situació actual".

Text de Lara Malvesí