Llanes Santa Eulàlia: més de 40 anys teixint comunitat - Diari de Barcelona
Soc al barri de Nou Barris, a Barcelona. És hivern, però el sol del migdia ja fa olor de primavera i els carrers estan plens de gent gran que va a comprar. Arribo a Llanes Santa Eulàlia, que queda just al costat del mercat de Virrei Amat. Quan entro, la Natàlia, propietària de la botiga, està despatxant una dona i quatre més esperen per a comprar les seves llanes.
La mateixa senyora que encapçala la cua s’ha deixat els diners, i quan se n'adona es lamenta sorollosament. No sembla la primera vegada que la Natàlia es trobi amb un d'aquests oblits, perquè la tranquil·litza i li fa confiança. Pot tornar després per pagar sense cap problema. Abans de sortir, la senyora m’explica que amb les llanes farà diferents bufandes circulars i les regalarà. “Així m’entretinc, nena. Tampoc estaré tot el dia fregant!”.
Un relleu generacional
La botiga de llanes està situada en una masia original que destaca entre els edificis alts de Nou Barris, i va pertànyer als avantpassats de la Natàlia. La seva àvia va heretar una part anys enrere, i ella i la seva germana van anar llogant-la per fer diversos negocis al local. La mare de la Natàlia i una sòcia, la van comprar el 1978 i hi van posar la botiga de llanes, aquest any, farà 45 anys. La Natàlia va agafar el relleu l’any 2015.
La casa pairal on està ubicada la botiga de llanes / Ariadna Mata Ordi
Natàlia Bernet, propietària de Llanes Santa Eulàlia, davant de la botiga fa anys
“Per la botiga han passat totes les meves germanes, però jo m’hi he quedat”, explica la Natàlia. “Vaig estudiar disseny gràfic, però a partir dels 16 anys li vaig demanar a la meva mare d’ajudar a la botiga i em va començar a agradar. Teixir és un vici!”. Amb aquesta segona generació la botiga va fer un gran canvi: “la meva mare havia tingut la botiga sempre moderna, però quan me la vaig quedar li vaig posar colors turquesa i verds a les parets, i vaig posar-li rodetes als mobles per poder canviar la disposició de la botiga quan em vingués de gust". "Soc molt camaleònica”, afegeix, amb un somriure.
Textures i teixits
Durant aquests anys, també va canviar la forma com es comprava la llana. Als inicis, la botiga era un magatzem on la venien a pes. Amb el pas del temps, el consum ha anat canviant: ara es venen molts més cabdells que troques, per exemple. “Avui en dia hi ha també troques, però abans era el més barat que podies trobar. Ara és el més car”, exemplifica.
La llana és una fibra obtinguda habitualment a partir de pèl d’animal. Anys enrere, la fibra es venia a pes de les grans troques que tenien a les botigues. Les troques es caracteritzen per tenir una forma allargada. D’aquests manyocs, s’ha de fer un cabdell per poder teixir, si no s’enredaria. En un cabdell, la forma més habitual de venda de llanes, ja està feta una bola desenredada per a teixir. Hi ha llanes més cares, però de molt bona qualitat, com la de cashmere (un tipus de cabra) o la d’alpaca. També algunes que solen ser menys cares, com la llana merino o la llana acrílica (que no es fabrica a partir del pèl d’un animal). Dins d’un cabdell de llana s’hi poden barrejar altres materials i, com més percentatge d’una llana bona al cabdell, més cara serà.
Lleixes amb cabdells de llana dins de la botiga / Ariadna Mata Ordi
A la botiga, tenen cabdells “una mica més cars” i alguns a un preu “més raonable”, perquè intenten tenir “un tastet” de tot el que pot agradar a la clientela. “Pel barri on soc, no puc oferir llanes caríssimes. Hi ha llanes que m’encantaria tenir que potser una troca costa de 22 a 30 euros, però aquí no les vendria”.
Abans es teixia per necessitat. “Les famílies tenien tres o quatre fills i les mares els havien de tapar d’alguna manera… la majoria treballaven a casa i teixien la roba. La meva mare, de fet, sortia de treballar de la botiga i es passava el vespre teixint per a nosaltres”, recorda la Natàlia. Ara, el ganxet, la mitja i moltes altres activitats manuals s’han convertit en una afició. A més, les llanes són més cares i “no tothom es pot permetre el luxe de comprar tots els cabdells necessaris per teixir-se un jersei”.
Això sí, el producte rei de la botiga continua sent la llana, tot i que el seu consum està subjecte al clima: “quan fa fred en venem més i, si no en fa, venem més cotó o altres fibres no tan calentes”. La Natàlia sempre intenta que quan la gent entri a Llanes Santa Eulàlia vegi molts colors, encara que, segons l’estació de l’any, es venguin uns més que altres.
Jo ja em conec els colors de la temporada: per exemple, la primavera és de colors pastel, i l’estiu, de més vius. Avui en porto un de color verd oliva, que la meva àvia em va teixir fa un parell d'anys. Un color profund i hivernal que s'ha convertit en un bàsic del meu armari.
Innovar o extingir-se
Mentre que els primers anys de vida de la botiga era només un magatzem, a mesura que altres botigues semblants van anar tancant, la mare de la Natàlia va fer un canvi i va oferir un servei de guia per la labor. Encara ara brinden aquest servei gratuït: prenen mesures, compten els punts que s’han de fer i, si és necessari, donen pautes durant el procés.
Quan la Natàlia va agafar les regnes de la botiga el 2015 va decidir que no només es podien quedar amb aquest servei, ja que molta gent volia aprendre a fer coses i no en tenien prou amb una guia de tant en tant. Així que va començar a organitzar tallers. El divendres passat va fer ella mateixa el taller d’un xal: “Per 20 euros, jo els dono el patró i el teixim juntes en una tarda”. L’estiu passat, va inventar el "Campamento Lanero" i va ser un boom. “Fèiem ganxet, mitja, macramé… un punt diferent cada dia. I ja m’han demanat fer-lo de nou aquest any!”.
La Natàlia també proposa tallers impartits per personalitats importants d’Instagram que teixeixen i fan patrons, com seria l’Albert B. (@cordecabdell), l’Anabel de @tantarantana_teje, la Dúnia (@withlovebylasnunis) o la Sonia Torner (@soniatorner), que farà el taller d’aquest mes de febrer. “D’aquesta manera, les meves clientes tenen l’oportunitat d’accedir a aquest món, i els encanta”.
Llanes Santa Eulàlia va ser un dels molts establiments que van patir de prop la crisi de la Covid-19. Durant aquesta època les vendes van caure, però no van tancar. “He de donar gràcies a la gran clientela que tinc”, admet la Natàlia. Tot i encara no tenir pàgina web, a través de missatges per WhatsApp va poder comunicar-se amb algunes de les clientes habituals i preparar bosses amb cabdells. “Quedàvem a la cantonada. Semblava que estigués passant llanes d’estraperlo!”.
Teixir comunitat
No s’assemblen en res, mare i filla. Mentre que una és seriosa i fina com un cabdell de llana d’alpaca de color terròs, l’altra és viva i alegre com una llana jaspiada de colors primaverals. Però el que les uneix, i no s’ha alterat amb el traspàs generacional de la botiga, és el tracte proper amb les clientes.
“Sempre ha estat una botiga molt familiar, i hi ha moltes senyores que em coneixen des que era petita. Són ben bé les meves iaies”. Aquesta sensació de comunitat, doncs, és l’ingredient secret de la botiga que ha ajudat a consolidar la clientela tots aquests anys, sigui des del color que sigui. “Les dones que venien a comprar llanes quan tenien 25 o 30 anys segueixen venint i moltes d’elles porten les seves filles o, fins i tot, les netes”.
Natàlia Bernet i la seva mare teixint anys enrere
Som assegudes al pedrís de la porta exterior, allà on teixeixen des de fa anys la Natàlia i la seva mare. I amb un somriure que no se li acaba i els ulls brillants em diu: “Llanes Santa Eulàlia és el racó on he crescut, on he jugat, on m’he menjat les llenties. Li tinc molta estima, ja no només perquè sigui la meva botiga, sinó perquè és part de la meva vida”.
L'àvia Paquita arriba a la botiga aquella mateixa tarda agafada del braç de la seva filla i les seves netes. Hem vingut a triar alguns cabdells i a que la mare de la Natàlia em prengui mesures per a un jersei nou. “Crec que el vull de 'colorins' aquesta vegada, àvia”, li demano.
