El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena preveu proposar el sobreseïment de la causa contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig entre divendres d’aquesta setmana i dimarts de la vinent. Segons fonts del Suprem, el magistrat actuarà tan bon punt expiri el termini de cinc dies que va donar a les parts la setmana passada perquè es pronunciessin sobre l’aplicació de la sentència del Tribunal Constitucional que va estimar el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa i va avalar l’amnistia de la malversació. Un cop analitzades les al·legacions, Llarena dictarà una interlocutòria en què proposarà el sobreseïment de la causa i l’elevarà a la Sala Penal del Suprem perquè dicti l’arxivament definitiu.

El magistrat té pràcticament enllestida la interlocutòria, però també té programat un viatge de feina a Colòmbia a partir de divendres. Un cop expiri el termini de cinc dies que va donar a les parts (entre dijous i divendres), analitzarà els escrits per determinar si cal introduir-hi alguna modificació, fet que pot fer variar el dia en què emeti la resolució.

En essència, Llarena preveu proposar el sobreseïment de la causa tenint en compte la doctrina fixada pel TC favorable a l’aplicació de l’amnistia. La Sala Penal del Tribunal Suprem serà qui haurà de dictar l’arxivament definitiu.

La Sala Penal també té pendent de resoldre l’aplicació de l’amnistia a la resta de líders del procés condemnats per malversació: l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En aquest cas, la sala també va concedir dimecres passat un termini de cinc dies a les parts perquè es pronunciessin sobre els efectes de la sentència del TC.

Dimecres passat el Tribunal Constitucional va notificar al Suprem la sentència que estima el recurs d’empara de Dolors Bassa contra la decisió de la Sala Penal de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació.

La resolució, aprovada el dia abans, anul·la les interlocutòries del Suprem que havien denegat l’amnistia a l’exconsellera i ordena dictar-ne una de nova que declari amnistiat el delicte pel qual va ser condemnada.

La sentència estableix que el Suprem va fer una interpretació extensiva de les excepcions previstes a la llei d’amnistia. En concret, el TC rebutja que es pugui considerar que els dirigents independentistes van obtenir un benefici patrimonial personal pel fet d’haver destinat fons públics a l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Poques hores després que el Tribunal Constitucional emetés la seva decisió, el mateix dimarts 6 d’octubre, Llarena ja va emetre una resolució per deixar sense efecte les ordres nacionals de cerca, captura i detenció que pesaven sobre tots tres.

El jutge va adoptar aquesta mesura amb caràcter provisional, fins que pogués examinar el contingut íntegre de la sentència constitucional. La interlocutòria advertia que l’aixecament de les ordres de detenció no comportava encara l’aplicació de l’amnistia ni l’extinció de la responsabilitat penal dels tres processats.

L’endemà, el TC va remetre al Suprem la sentència íntegra i el vot particular dels cinc magistrats conservadors que s’hi van oposar. Amb aquesta documentació, tant Llarena com la Sala Penal van obrir el tràmit d’al·legacions que precedeix les seves noves resolucions.