“La força que tinc no sé d’on la trec. Ho faig pels meus nets, les meves filles, que si no és per mi, no tenen res”, ha explicat la Lorena, una barcelonina en situació d’ocupació que forma part de l’estudi La feminització de la pobresa: La monomarentalitat com a factor d’increment del risc d’exclusió residencial. En aquesta investigació, 48 dones aporten el seu testimoni per donar a conèixer les dificultats i injustícies d’haver de criar els fills elles soles mentre travessen situacions de precarietat i sense una llar estable i digne on viure: “Va ser molt dur dir al meu fill que ens quedàvem sense casa”.

L’informe, elaborat per l’Observatori de l’Habitatge Digne d'ESADE conjuntament amb la Fundació Habitatge Social i la Fundació Hàbitat 3, s'ha presentat aquest dimarts al Fòrum ESADE en un acte amb diversos experts. Segons Olga Gonzàlez, directora d'Acció Social de la Fundació Habitatge Social, l'exclusió social que pateixen les famílies monomarentals sovint queda “eclipsada” en una situació de “sensellarisme encobert familiar” on les famílies encara no viuen al carrer, però tampoc tenen un habitatge digne. 

Diverses mares de famílies monomarentals, que representen més d'un 17 % de les llars amb fills a Espanya, han relatat també el seu testimoni. “Els meus nens, els meus fills, només em tenen a mi. Si no ho faig jo, ningú ho farà per mi” o “vaig haver d’enviar el meu fill a viure una temporada amb els meus pares, ja que no teníem on viure, no tenia feina; no tenia res” són algunes de les declaracions de les protagonistes de l’estudi. 

Algunes de les principals problemàtiques que s’han abordat són que els ingressos mínims exigits per accedir als habitatges socials són inassolibles per una mare de família monomarental i el racisme que pateixen les dones migrants en buscar habitatge: “Quan dic el meu nom i veuen que soc estrangera, em diuen: 'Ah, el pis ja està ocupat'”, ha relatat la Fatima, d’origen marroquí, amb problemes per trobar ni tan sols una habitació compartida.

Incorporar la interseccionalitat en les polítiques públiques

Un dels conceptes claus que s’han tractat és el de la “interseccionalitat”. Sílvia Laporta, directora de les àrees de gènere i inclusió social de Som Llar, ha assegurat que incloure la interseccionalitat en l’elaboració de les polítiques públiques ha de ser un dels objectius a curt termini de la lluita per l’habitatge digne: “Estem molt acostumades a que les polítiques tractin a tothom des del seu calaix, però això sovint genera exclusió. Hi ha situacions tan complexes que a vegades no encaixen en aquest sistema”. Així doncs, l’experta ha afegit que “l’habitatge ha de ser abordat conjuntament amb molts altres àmbits”.

A partir d’aquestes problemàtiques, la directora de l'Observatori de l'Habitatge Digne d'ESADE, Raluca Budian, ha aprofitat per proposar recomanacions per combatre la situació actual. Entre elles, ha esmentat que cal reconèixer i incloure el terme “monomarentalitat” als plans d’habitatge i entre els col·lectius prioritaris, “obrir vies preferents del tercer sector cap a l’habitatge públic” o eliminar els ingressos mínims exigits que deixen fora de les llars les mares amb un sol sou i fills a càrrec.

Finalment, Sergio Rodríguez, director de la Fundació Habitatge Social, ha aprofitat per relacionar aquest estudi amb l’actualitat preelectoral i ha criticat que representants polítics s'aprofitin de les famílies vulnerables per “generar crispació”. “Hem de deixar de faltar el respecte a les persones o jutjar sense tenir informació completa de la seva situació. No ho hem de consentir. Aquestes dones volen saber caminar soles i això mai pot ser objecte de falta de respecte”, ha afirmat.