Milions de persones visiten cada any la Sagrada Família a la recerca de les claus d'Antoni Gaudí, però per a alguns especialistes que estudien el seu llegat, la pregunta sobre com va néixer l'arquitecte obliga a viatjar fins a Comillas (Cantàbria), on va començar a configurar-se el seu univers creatiu amb el Capritx.

Aquesta idea sobrevola aquests dies un curs d'estiu que organitza la Universitat de Cantàbria dedicat a l'arquitecte català dins de l'Any Gaudí 2026, que commemora el centenari de la seva mort.

El plantejament dels experts reunits a Comillas convida a mirar la localitat càntabra no com un episodi menor o una etapa de joventut de Gaudí, sinó com l'escenari on van començar a aparèixer moltes de les constants que dècades després assolirien la seva màxima expressió a la Sagrada Família.

"Per tenir una visió panoràmica completa de Gaudí cal començar en l'origen, que és el Capritx, i arribar fins al final, que és la Sagrada Família", resumeix a EFE el responsable d'aquell edifici, Carlos Mirapeix.

Aquesta idea qüestiona una visió àmpliament estesa que situa el cor de l'obra gaudiniana exclusivament a Barcelona, però investigadors i gestors del patrimoni reivindiquen el paper de Comillas com un dels llocs on l'arquitecte va començar a assajar algunes de les idees que l'acompanyarien al llarg de la seva trajectòria.

L'ordre invisible  

L'investigador Galdric Santana explica que existeix un fil conductor que travessa la producció de l'arquitecte, un principi que l'Any Gaudí 2026 ha sintetitzat sota el concepte d'"ordre invisible", que suposa un conjunt de principis geomètrics, naturals, simbòlics i constructius que organitzen la seva arquitectura.

"Tothom sap qui és Gaudí, però conèixer-lo de veritat el coneix poca gent", assenyala Santana, qui creu que la majoria es queda en la dimensió estètica de les seves construccions, sense arribar a percebre el mètode, la lògica i el sistema de pensament.

Gaudí tenia molt clar des de jove com havia de ser l'arquitectura del futur i que, amb el pas dels anys, en aquesta disciplina no és tan important el mètode com les variables que intervenen, sigui el lloc, els avenços tecnològics o els nous coneixements científics, assegura Santana.

Les empremtes del futur

Per això, el Capritx de Comillas ocupa un lloc singular dins de la seva trajectòria, no només per albergar algunes de les seves primeres actuacions, sinó perquè va suposar un dels primers desafiaments d'un arquitecte convençut que l'arquitectura podia concebre's com una ciència capaç de transcendir les distàncies.

A finals del segle XIX, aixecar una obra a Cantàbria des de Barcelona no era una tasca senzilla i, tot i així, Gaudí va assumir el repte convençut que un projecte podia documentar-se, transmetre's i executar-se lluny del seu lloc d'origen sense perdre qualitat ni precisió.

Però si existeix un fil invisible que connecta totes les seves obres, també existeixen rastres visibles que permeten seguir aquest recorregut.

L'actual responsable de la gestió d'aquest edifici càntabre troba alguns exemples en el Capritx, com els bancs penjants des dels quals es contempla l'interior de l'habitatge, determinats jocs de llum o solucions paisatgístiques que anticipen recursos que l'arquitecte va desenvolupar, després, en obres molt més conegudes.

Un arquitecte del segle XXI

Per a Santana, l'optimització de les formes, la cerca de solucions estructurals eficients o la manera de Gaudí d'observar la natura connecten avui amb debats sobre sostenibilitat, innovació i racionalització dels recursos.

A diferència dels qui simplement imitaven les formes naturals, Gaudí, segons aquest expert, va intentar comprendre les lleis que les governen i el resultat va ser una arquitectura que sembla orgànica i familiar per a persones de qualsevol cultura, però que, al mateix temps, respon a una lògica rigorosa.

Text de Celia Agüero