Un funeral, secrets familiars i una carta que ho canvia tot. Així comença La llibreria de les hores mortes (Columna Edicions), la novel·la debut de Laura Autonell. La història d’una noia que, a través de la literatura i de les persones que coneix gràcies a ella, descobrirà que començar de zero també és una oportunitat per trobar nous motius de felicitat i una nova manera d’entendre el món.

Després de la mort del seu pare, l’Etna passa de tenir-ho tot a no tenir res en el temps que triga a llegir un manuscrit. Després de 32 anys amb una vida de luxe, un futur assegurat i un cercle envejable, ha d’aprendre a viure en el pis heretat de la seva mare al barri del Raval. Per aconseguir-ho, haurà de fer les paus amb el seu passat, deslligar-se dels prejudicis i perseguir el seu somni d’obrir una llibreria. 

"Sentint-se veritablement sola i perduda per primer cop, l’Etna coneix diversos veïns del Raval que l’ajudaran en aquest camí i la faran replantejar-se moltes de les idees que creia tenir clares"

De la seva passió, la lectura, naixerà molt més que un negoci incipient: sentint-se veritablement sola i perduda per primer cop, l’Etna coneix diversos veïns del Raval que l’ajudaran en aquest camí i la faran replantejar-se moltes de les idees que creia tenir clares. Un balanç ben aconseguit entre amistat, amor i justícia que no eclipsa la naturalesa costumista de la trama ni els seus punts de tensió i, gairebé, de surrealisme. Això converteix La llibreria de les hores mortes en una lectura lleugera i entretinguda per gaudir en les estones lliures.

En els fragments més foscos de la història, es tracten aspectes sensibles, però amb una naturalitat i una filosofia de positivitat i progrés que conviden a recordar que el temps no para per res ni per ningú, i que es pot recordar i honrar el passat sense quedar-s’hi encallada. L’Etna i els veïns del Raval exploren la pèrdua, tant d’un ésser estimat com de la pròpia identitat, el desafiament de les normes imposades, la ruptura de cicles tòxics i la reconciliació amb els entrebancs i els ensurts que la vida ens té preparats. 

Un efecte papallona

No obstant, el relat no es queda en la superació de situacions personals complicades, sinó que també narra la transformació d’un barri que els locals gairebé no reconeixen. Des de la perspectiva de les persones grans, s’observa com el Raval ha deixat de ser el que era i com ja no està pensat per als veïns de sempre. Adults i joves també noten aquestes necessitats i posen en valor la contribució de negocis com la llibreria de l’Etna a la vida de barri i al sentiment de comunitat que fa temps que no trobaven. 

Tot i que l’Etna narra en primera persona, la novel·la d’Autonell és rica en punts de vista: les opinions dels personatges, diverses i sorprenents, es donen a conèixer i es qüestionen en tot moment a través dels diàlegs, siguin sobre una anècdota personal, una problemàtica social o la trama de la novel·la que estan comentant. El contrast entre la personalitat de la protagonista i la dels clients de la seva llibreria és prou considerable com per generar reflexions i intriga en el lector, sense perdre l’atmosfera de família escollida al voltant de la qual gira la novel·la. 

"La resta de personatges i el lector porten a terme plegats un treball de comprensió i acceptació cap a ella i els seus orígens, a la vegada que la protagonista assumeix la seva nova realitat i tot el que comporta"

En ocasions costa empatitzar amb els pensaments de l’Etna, sovint emmarcats en una vida de privilegis i desconnexió social: “Em vaig adonar que el meu món tapava el dels altres i que jo mai havia tingut gens d’interès a veure’n cap que no fos el meu”. Tot i així, la resta de personatges i el lector porten a terme plegats un treball de comprensió i acceptació cap a ella i els seus orígens, a la vegada que la protagonista assumeix la seva nova realitat i tot el que comporta.

Optimisme i pessimisme, estabilitat i incertesa i fe i desconfiança es barregen en les converses d’homes i dones d’edats, rerefons, ideologies, famílies i situacions vitals radicalment diferents, als quals els uneix el seu vincle amb els llibres, el barri i l’Etna. 

La llibreria de les hores mortes és tan crua com tendra i tan natural com impactant. El relat, construït a partir d’experiències que podrien pertànyer a un personatge fictici o a qualsevol veí barceloní, esdevé una lliçó de resiliència, adaptació i, sobretot, amor incondicional cap a les nostres passions i les persones que les fomenten, tal com explica l’Etna: “No podia arreglar el barri ni la vida d’aquelles dones, però podia intentar que aquella hora dedicada a la lectura fos un bàlsam, un lloc sense claus ni cadenats”.