L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler (1969), és el primer convidat d’aquest any del Cicle Alcaldes i Universitat. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva carrera en el sector privat, com a advocat, comercial i administratiu en diferents empreses.

El 2015, empès pel 15-M, va ser elegit regidor per primer cop, amb les llistes d’ICV-EUiA. L’any 2018 va ser escollit candidat d’ICV a l’alcaldia i, més endavant, de Prat en Comú. El 15 de juny del 2019 va guanyar les eleccions municipals i va prendre el relleu de Luis Tejedor, qui va ser alcalde durant 37 anys. Va revalidar el seu càrrec a les urnes el maig de 2023. 

Abans de protagonitzar la primera sessió del Cicle Alcaldes i universitat, el Diari de Barcelona ha pogut entrevistar a Mijoler per parlar de la sequera i els efectes que té en el Prat de Llobregat, que suposa pel municipi tenir un aeroport internacional al seu territori i les claus de l'èxit dels partits d'esquerra a la ciutat. 

Comencem parlant d'un tema que ens preocupa actualment, la sequera: com valora la situació del Prat? Quines restriccions tenen?
Al Prat, afortunadament, estem per sota d'aquelles limitacions que s'estan plantejant: fins i tot en el proper episodi de sequera, si és que es dona, que tot apunta que sí. Això no treu que primer per pedagogia i segon per solidaritat amb la resta de ciutats de l'entorn, doncs haguem d'aplicar mesures. De moment, tenim les restriccions més estàndards que s’estan aplicant a tot arreu de Catalunya, intentem que la ciutadania rebi menys el cop d’una situació com la que patim. Però és veritat que la situació al Prat és particularment bona, també per una gestió pública de l'aigua.

Com la feu?
A través de l'empresa pública, que ens permet no tenir fuites; estem per sobre del 90% de l'eficiència, el qual és altíssim. Si fos pel Prat només no patiríem cap mena de restricció, ja que a més explotem aqüífers que estan al nostre territori. Però la realitat és que la conca està molt complicada i s’hagi d’aplicar restriccions. 

Diria que al Prat hi ha alguna necessitat específica de subministrament d'aigua en comparació amb altres municipis?
El que hi ha d'específic és que nosaltres, per exemple, tenim un barri preparat amb dos circuits d'aigua, per tal que l'aigua regenerada es pugui utilitzar amb un segon circuit. A part, no tenim la connexió a través de l'empresa que gestiona l'aigua de l'Àrea Metropolitana per poder-ho dur a terme. No només això; també notem la manca d'inversions dins del nostre territori, en relació al que és parc agrari i que està fent que les restriccions pels pagesos estiguin sent encara més dures. Més enllà del volum de litres que es perden, no hi ha les inversions necessàries promeses des de fa més de cinc anys per l'ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Ara tindríem encara una millor situació si s'haguessin aplicat aquestes inversions.

"A la pagesia se l’ha d'escoltar, això sí, a la de veritat; als que estan treballant la terra, no pas als propietaris"

---

I ara que parlava de la pagesia, el consistori planteja alguna iniciativa engegada per ajudar aquest sector?
Escoltar-los, escoltar-los molt. Aquesta seria la millor iniciativa. Fa molts anys que els escoltem, fa molts anys que col·laborem i ho fem a través de la Cooperativa Agrícola del Prat. Els hem donat tot el suport amb allò que ens han demanat. 

Com han donat el suport?
Hem ajudat a modernitzar la seva estructura amb un pla estratègic que vam abordar fa quatre anys i que ara hem finalitzat i que busca també que aquells excedents que no es venen a Mercabarna doncs que es puguin aprofitar en tercera o quarta gamma, i per tant els estem ajudant a que puguin tenir un obrador. Això faria que en els moments d'alta producció, en que els preus baixen, es pogués aprofitar també el producte per conserva. Però sobretot hem de dir que a la pagesia se l’ha d'escoltar, són la gent que estan treballant la terra. Això sí, la pagesia de veritat, els que estan treballant, no pas els propietaris, si escoltéssim els propietaris dels terrenys, doncs segurament tindríem un casino enlloc d'un parc agrari.

Pel que fa a l'aeroport del Prat, què opina sobre el projecte d'una possible pista que es construiria sobre el mar i que va posar sobre la taula la comissió de foment de treball?
És fake, és absolutament irreal, impossible, irrealitzable, per motius d'enginyeria, de costos, i perquè és una barbaritat. A més s'està parlant d'una zona que ja és ZEPA (zona especial de protecció d’aus) marina, per tant això afectaria la biodiversitat també d'aquell espai, i no s'aguanta per enlloc al marge del que suposaria la destrucció d'un espai de platja del Prat que és un gaudi de tota l'àrea metropolitana. 

Per què ho proposen, doncs?
No s'entén, és un intent de dir: “Aquesta barbaritat oi que us sona a molta barbaritat?, doncs fem aquesta altra [l’opció de la Ricarda] que no ho sembla tant, que serà ampliar només una miqueta per aquí, i així tan sols ens carreguem uns quants ànecs i no passa res”. És un globus sonda per veure com és reaccionava, és impossible, inviable, no es farà mai. 

​​​Imatge virtual de la pista sobre el mar de l'aeroport de Barcelona

Llavors, no tirarà endavant l’ampliació de l’aeroport?
És inviable, Europa no ho permetrà mai, el BCE no està finançant l’ampliació d’aeroports. Tots els aeroports d'Europa estan pensant en tot cas amb el decreixement i no pas amb créixer de forma desmesurada. No hi ha una demanda, no hi ha cap companyia internacional que s'hagi manifestat per ser un hub. La competència europea dels hubs està distribuïda entre Heathrow, Schiphol i Frankfurt, sobretot. Barajas intenta entrar-hi però li és molt complicat. Un hub internacional situat a Barcelona, tenint en compte que en el mateix estat hi hauria dos hubs, no aguantaria la competència ferotge dels altres aeroports pels vols internacionals. No hi ha interès dels propietaris particulars, dels privats, d’Aena, en fer aquesta inversió a l'aeroport del Prat, que és l'aeroport més rentable dels que té en propietat. 

Com afecta als veïns del Prat tenir un aeroport al municipi?
Afecta en què més de la meitat del territori del Prat està ocupat pel port i per l'aeroport. Si mireu la foto al mapa, és més de la meitat del territori ocupat per una infraestructura que no genera directament tants llocs de feina com generarien uns polígons o que no donen un gaudi com donarien uns espais naturals o una producció agrícola com fa el parc agrari. El que fa és que hem d'estar constantment alertes a aquesta tendència expansiva que tenen tant port com aeroport. És un equilibri territorial molt complex.

Per què?
Convivim una ciutat amb polígons industrials, amb aquestes dues grans infraestructures, un parc agrari i uns espais naturals que sobreviuen al mig de l'àrea metropolitana. No són ni periurbans, estan situats al centre. Per tant, la ciutadania del Prat viu sempre amb aquell neguit de què passarà, què serà el següent que perdrem, què passarà amb l'aeroport, què és el que ens perjudicarà.  

Rebeu queixes de la ciutadania?
Al marge d'aquest neguit que mencionava, tenim sorolls de tant en tant, molts menys en els últims anys, amb la configuració actual de pistes, però sí que hi ha la contaminació: aquesta setmana teníem una sessió amb Ciutadania i molta gent es queixava de perquè hem de fer una zona de baixes emissions de vehicles si tenim un aeroport al costat que ens està contaminant molt més del que són els cotxes. 

Només rebeu les externalitats negatives? 
No, també genera uns ingressos, és una realitat: uns ingressos per IBI i per IAE, perquè evidentment, com que fan una activitat, paguen. L'Ajuntament del Prat va haver de recórrer judicialment per cobrar l'IBI i l'IAE ja que deien que no s'havia de pagar per interès general, i gràcies a això avui ens permet també tenir una pressió fiscal baixa amb un nivell de serveis molt alts. Ens ocupen el 50% del territori, però per contra, també tenim un ingrés fiscal: ens ingressen aproximadament un 40% del pressupost de la ciutat. 

@diaridebarcelona Posem a prova a l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, amb les preguntes ràpides del Diari de Barcelona #pratdellobregat #alcalde #diaridebcn ♬ original sound - diaridebarcelona

"Entre els fills o els néts dels obrers és més moda avui ser de Vox i d'extrema dreta que no pas d'esquerres"

El seu processor al càrrec, Lluís Tejedor, va estar a l'alcaldia durant gairebé 40 anys. Vostè va guanyar les eleccions el 2019 i va aconseguir mantenir la seva victòria el maig passat malgrat la desfeta de Podem i En Comú. Quina és la recepta d'aquest èxit al Prat? Creu que el seu govern ha ajudat a consolidar el vot a En Comú Podem?
L'èxit, en definitiva, quan parlem d'ocupar espais polítics, té a veure amb aquesta proximitat que els alcaldes tenim amb la ciutadania on, més enllà del vot ideològic, hi ha  un component molt important de la gestió, de la coneixença, de com ho has fet els últims anys o quines propostes fas: a la gent no la pots enganyar. Has de fer propostes mirant la gent als ulls, te'ls has de trobar a la cua del pa, a l'escola bressol… T’has de trobar aquells a qui has fet unes promeses determinades i després els has de rendir comptes diàriament en qualsevol aspecte de la teva vida. Per tant, segurament el municipalisme és la política més honesta que es pot practicar o que s’ha de practicar de forma més honesta, perquè sinó el recorregut és molt curt.

I com s’explica el seu llarg recorregut? 
Aquest recorregut llarg deriva d'una organització política que ha demostrat honestedat en tot moment amb la seva gestió. Es deia amb una frase “nunca, nada, nadie”, és a dir, que mai ningú ha tingut cap incident que tingui a veure amb temes de corrupció, de tràfic d'influències…però és una cosa que ha passat arreu i que tots els partits ho tenen. En canvi, el nostre partit no ho ha tingut mai, no només al Prat, sinó enlloc. Aquesta honestedat, aquest esperit de treball, aquesta dedicació que es coneix, que es veu, que se sap que t'hi estàs dedicant, que dones resposta en tot moment de forma immediata. Això fa que més enllà del posicionament ideològic la gent confiï en tu. Però també per un posicionament ideològic, perquè quan fas la radiografia i la legislatura passada teníem 21 de 25 regidors que eren d'esquerres i ara ens situem també en uns posicionaments que estem amb 19 o 20, tot i l'entrada de Vox i la pujada del PP, això també diu que la gent té una opció.

Quina és aquesta opció? 
El Baix Llobregat és una comarca obrera, de gent obrera i per tant aquest posicionament d'esquerres té força pes. Tot i que cada cop, com sabem, i això no és una qüestió del Baix Llobregat, és d'arreu, que entre els fills o els néts dels obrers és més moda avui ser de Vox i d'extrema dreta que no pas d'esquerres: la rebel·lia se situa en l’extrema dreta, segurament per desconeixença. És una assignatura que ens hem de prendre molt seriosament, i no només des dels ajuntaments.