Una exhaustiva investigació ha permès localitzar un total de 56 fosses de la Guerra Civil i la dictadura a la Cerdanya amb més de 300 víctimes documentades. La recerca, elaborada per l'historiador Marc Pont Fitó i impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica, ha permès reconstruir la mort i la inhumació de més de 300 persones.

A l’inventari de la Generalitat només hi havia comptabilitzades nou fosses a tota la comarca, però la investigació ha multiplicat per sis el número registrat. Això ha permès aportar una visió més completa dels episodis de violència i repressió viscuts a la comarca entre el 1936 i els primers anys del franquisme.

El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, també ha destacat que la recerca “permet aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil i la repressió”. Segons Menéndez, conèixer les fosses i el context amb rigor “és un pas imprescindible per continuar avançant en les polítiques de memòria i en la restitució de la dignitat de les víctimes”. La incorporació d’aquestes fosses també permetrà orientar futures investigacions sobre el terreny. Quatre de les nou fosses conegudes prèviament ja havien estat senyalitzades i homenatjades fins ara.

Els episodis de violència que marquen la comarca

L’estudi es va presentar aquest dijous a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, en un acte obert a la ciutadania. Alguns dels episodis que s'hi han reconstruït arran de la investigació són la repressió dels primers mesos de la guerra, els enfrontaments amb el militant anarquista conegut com el Cojo de Málaga, la persecució de persones emboscades i fugides, els bombardejos feixistes sobre el territori i la retirada republicana cap a França l'any 1939.

16 fosses de les 56 se situen al municipi de Puigcerdà, la majoria dins del mateix cementiri municipal. Aquest fet posa en manifest el paper estratègic de la capital cerdana fronterera com a rereguarda republicana i punt d’acollida de població refugiada. La gran majoria d’enterraments estan sense senyalitzar ni identificar. L’estudi també detecta una concentració notable de fosses a Lles de Cerdanya, Alp, Montellà i Martinet i Prullans, en territoris frontereres, vinculats a hospitals militars o relacionats amb combats previs a l’entrada de les tropes franquistes.

Hi ha 11 fosses corresponents a la repressió franquista, la categoria més nombrosa. Entre aquestes destaquen els afusellaments massius a Puigcerdà després de l'ocupació, que haurien originat una de les fosses més importants de la comarca. D’altres tipologies majoritàries són les vinculades a centres sanitaris, que concentren el nombre més alt de víctimes identificades, amb més d’una seixantena de noms i cognoms documentats. També tenen un pes rellevant les relacionades amb els combats i la repressió a la rereguarda. Pel que fa al perfil de les víctimes localitzades a les fosses documentades, un 41 % són soldats republicans, mentre que només s’ha pogut identificar una fosa individual corresponent a un combatent franquista.

Del Banc de la Memòria a les futures exhumacions

L’objectiu del treball és ampliar el coneixement sobre les víctimes del conflicte i la dictadura per facilitar-ne la reparació. Però també ha contribuït a localitzar persones i donar resposta als familiars, ajuntaments i entitats memorialistes.

Més enllà del valor científic, la recerca representa un acte de restitució de la dignitat de les víctimes, ja que recupera històries personals silenciades durant dècades i contribueixen a preservar la memòria històrica del país.

La Direcció General de Memòria Democràtica suma ja 31 estudis de documentació publicats. 13 d’aquests se centren en la localització i documentació de fosses de la Guerra Civil i la dictadura; sis analitzen víctimes i persones desconegudes, i 12 s'han elaborat en el marc del Programa Alvah Bessie, dedicat als brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya.