Sembla que Love of Lesbian no pensen abaixar el ritme mentres continuïn de gira aquest any. La banda barcelonina ha llançat aquest divendres Ámame lindo (oda a la antropofagia), el segon senzill del seu pròxim àlbum recopilatori Nouvelle Cuisine Caníbal Vol. 3.

Hi descobrim la faceta més fosca, sintètica i nocturna de la formació liderada per Santi Balmes, demostrant que la seva fam creativa continua intacta.

Després de la lluminositat i el folk-pop acústic que oferien amb el seu anterior avançament Ojalá –amb la col·laboració de la cantautora catalana Judit Nedderman–, el grup ha fet un gir de 180 graus i apostar per la pista de ball. Ámame lindo s'erigeix com una hipnòtica peça de synth-pop, impulsada per una base rítmica de club i una línia de baix tan fantasmagòrica com magnètica.

La cançó, fruit de l'espontaneïtat, es va enregistrar en un temps rècord de només 72 hores durant un viatge a Mèxic. L'aventura compta amb un aliat de luxe a la producció: Camilo Lara (Instituto Mexicano del Sonido), i s'arrodoneix amb la col·laboració de l'artista mexicana Andie Gago.

El gir de guió sonor ve acompanyat d’una de les lletres més extravagants i agosarades en la trajectòria del grup. Tal com confessa Santi Balmes en un comunicat oficial ens trobem davant d'una irònica "oda a l'antropofàgia", directament inspirada en fosc cas real del caníbal de Rothenburg. "A vegades les cançons sorgeixen de fets externs que et criden moltíssim l'atenció i que romanen enterrats en el teu inconscient durant dècades", explica el cantant on demana que la cançó es rebi amb sentit de l'humor. "No venim a trencar ànimes. Venim a posar-nos tendres mentre ens mengem un trosset de cuixa amb un bon Chantilly", feia broma des del seu blog oficial.

Aquesta aposta sonora tan particular arriba en un moment dolç per a la banda d’indie espanyol, que ha exhaurit totes les entrades per al seu concert del pròxim 25 de novembre a l'Auditori Nacional de Mèxic. Aquest ple absolut representa el tercer sold out en aquest emblemàtic recinte llatinoamericà en tota la seva carrera, reafirmant el seu estatus de grup transcendental a banda i banda de l'Atlàntic.