El Lumens ha tornat aquest dijous al Campus Poblenou per il·luminar les qüestions de la societat que aparenten derivar en un futur fosc. Els assistents d’aquest esdeveniment, on exestudiants de la UPF ofereixen ponències amb claus per entendre què està passant al món, potser van sortir de l’auditori amb una visió pessimista del futur.

Abans de l’inici d’aquesta tercera edició de l’esdeveniment impulsat pel Programa Alumni, ja es produïa el networking promès, no des d’un punt de vista forçat o incòmode, sinó amb companys de promoció retrobant-se i presentant els seus acompanyants. Relacions humanes sense anglicismes. També cal destacar l’entorn intergeneracional que s’hi respirava. Al fons de l'auditori s'escoltava estudiants que parlaven de la por a l’abisme després d’acabar la carrera, mentre al davant dues dones que xerraven sobre els fills i els seus estudis.

Economia

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques al Departament d’Economia i Empresa de la UPF, va iniciar les ponències amb una radiografia global de la geopolítica, utilitzant la història com a argument del que ja ha passat i pot tornar a passar. Amb Donald Trump com a protagonista, Carreras va fer referència al seu primer mandat i a com era un indicador del que està fent actualment al capdavant dels Estats Units: “Ha creat un desordre enorme i ara tracta de tornar a posar les peces com ell desitja que estiguin”.

Després d’una comparació de Trump amb Hitler, amb la qual va assenyalar que tots dos han comptat amb la seva pròpia policia per expulsar un sector de la població, va remarcar el pas enrere que ha fet l’europeisme en la gestió dels afers globals.

Ponència d'Albert Carreras.

Política

Berta Barbet, responsable de l’Oficina de Prospectiva i Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona i alumni de Ciències Polítiques, va fer una presentació dinàmica en què va explicar el perquè de les reaccions de la ciutadania envers la política: “Si hi ha confiança en les institucions, hi ha més optimisme”. També va destacar que els moviments d’extrema dreta estan començant a perdre suport arreu del món; tot i això, encara es manté l’hegemonia del que més crida, no del que té més raó.

Ponència de Berta Barbet.

Societat

Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESCA (Observatori de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals) i alumni de Ciències Polítiques, va lamentar que les institucions de drets humans tenen menys poder a mesura que passa el temps, mentre el president dels Estats Units sembla fer el que vol amb els drets de les persones: “No hi ha límits; els límits són la moralitat i la ment de Trump”, va destacar Escorihuela.

La politòloga també va exposar les dificultats en l’àmbit de l’habitatge i va posar sobre la taula els desallotjaments, destacant el de l'edifici B9 de Badalona el desembre de 2025. Finalment, va reivindicar assistència i cures per als sectors més vulnerables de la societat, com els nens i les persones grans.

Ponència d'Irene Escorihuela.

Ciència i salut

Alfonso Martínez Arias, professor ICREA a la UPF, investigador especialitzat en Biologia del Desenvolupament i de Sistemes i membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular, va començar la ponència amb ironia: “Em sento fora de lloc, jo no parlaré de Trump”, ja que el president dels EUA havia estat un factor comú en les tres ponències anteriors, en les quals s’havia destacat el perill i el canvi de paradigma mundial que suposen les seves accions.

Martínez va qüestionar la idea del genoma com un destí immutable i va explicar que sovint s’utilitza com un codi de barres amb el qual hi ha empreses que fan negoci seqüenciant genomes i associant-los a malalties, riscos futurs o possibles tractaments, oferint als pares una falsa sensació de control. Tot i això, va deixar clar que no hi ha una concordança directa entre els genomes i les malalties. “No som el resultat dels nostres gens, sinó del que les nostres cèl·lules fan amb ells”, va sentenciar l’investigador, en una metàfora que anima la societat a qüestionar un ordre establert que sembla immutable.

Ponència d'Alfonso Martínez.

Cultura

Anna Cerdà, gestora cultural, codirectora de Paral·lel 62 i alumni de Comunicació Audiovisual, amb un aire més distès que la resta de ponents, també va fer referència a “l’home taronja”. Segons Cerdà, aquest 2026 “hem superat les distopies clàssiques. Hem travessat diverses pantalles i, cada vegada més, escoltem notícies que semblen una pel·lícula”. També va parlar sobre els drets culturals, que “ara estan una mica de moda. Veurem si són una carcassa buida o no”, i va expressar que la cultura és una eina per conservar les formes de vida que ens fan millors com a societat.

Ponència d'Anna Cerdà.

Innovació i tecnologia

Miquel Oliver, catedràtic de l’Escola d’Enginyeria de la UPF i cofundador de Rodalinets, va exposar com la realitat digital permet simular sistemes reals per entendre’n el comportament i anticipar escenaris futurs. A través dels bessons digitals, models que integren dades històriques i reals, es poden predir dinàmiques complexes amb aplicacions tan diverses com la medicina personalitzada o la planificació urbana.

Tot i el potencial d’aquests sistemes, va subratllar que la tecnologia ha de servir per orientar decisions humanes i polítiques públiques, ja que “el futur no serà només digital, sinó el resultat d’una convivència equilibrada entre tecnologia i societat”.

Ponència de Miquel Oliver.

El torn de paraules, dirigit per Oriol Nolis, director del canal 2Cat i director de continguts de RTVE i alumni de la llicenciatura en Dret i en Periodisme, va evidenciar el pessimisme que els ponents havien deixat entre els assistents. Una de les preguntes va ser: “Com podem veure aquest panorama de forma optimista?”. Més enllà del “sembla que, amb tot el que està passant, no podem anar a pitjor” de Cerdà, els experts van girar el focus de les seves ponències assegurant que el panorama presentat no és immòbil i que es pot transformar si la societat uneix forces per fer-ho. 

Presència d’alumni UPF a la biblioteca

En paral·lel a la xerrada a l’auditori, les biblioteques de la Universitat Pompeu Fabra van presentar una exposició presencial i un prestatge virtual de llibres d’antics estudiants de la UPF en el marc del Lumens’26.

L’exposició s’organitza en els àmbits següents: economia, política, ciència i salut, cultura i comunicació, societat i TIC. Es pot accedir als llibres seleccionats a través de l’enllaç corresponent o a les biblioteques de la UPF de manera presencial.

L’exposició es pot veure a la Biblioteca/CRAI del Poblenou del 21 al 23 de gener, a la Biblioteca/CRAI del Mar del 26 al 30 de gener, i a la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella del 2 al 22 de febrer de 2026, en totes les localitzacions en horari d’obertura de les instal·lacions.