El MACBA escull Valentín Roma com a nou director entre crítiques a la manca de "transparència" al concurs - Diari de Barcelona
L'historiador de l'art, escriptor i filòsof Valentín Roma (Ripollet, 1970) ha estat escollit com a nou director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Així ho ha elegit per unanimitat el jurat del concurs públic per substituir l'actual directora, Elvira Dyangani Ose, la primera dona a ocupar el càrrec que va deixar-lo a l'abril perquè no podia compatibilitzar la direcció del Macba amb la Biennal d'Art d'Abu Dhabi. El mandat de la nova direcció té una durada prevista de cinc anys, amb la possibilitat de renovar-lo per tres anys més.
El Consell General del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha nomenat Valentín Roma nou director del MACBA. El que ha obtingut la millor valoració pel que fa als mèrits. La incorporació es farà efectiva en les pròximes setmanes.
En les conclusions, el jurat destaca la solidesa del projecte que ha presentat el candidat, així com la "coherència i rigorositat" de la seva trajectòria professional que permetrà liderar la institució amb "ambició intel·lectual, dinamisme i rellevància" en aquesta nova etapa del MACBA.
Doctor en filosofia per la Universitat Southampton, Winchester School of Art, Valentín Romà dirigeix des del 2016 La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. Ha comissariat exposicions sobre Alexander Kluge, Susan Sontag, August Sander, Marguerite Duras, Barbara Hammer o John Berger, entre d'altres. Romà ja havia passat pel MACBA entre el 2014 i el 2015, com a membre de l'equip executiu de Bartomeu Marí, que dirigia el museu. L'equip va cessar arran d'una forta polèmica causada per la cancel·lació, a instàncies de Marí, d'una exposició comissariada per Romà. La mostra comptava amb l'obra de l'artista austríaca Ines Doujak que representava l'actual rei emèrit, Joan Carles I, sodomitzat.
Ha publicat la trilogia de novel·les El enfermero de Lenin (2017), Retrato del futbolista adolescente (2019) i El capitalista simbólico (2022), totes a l'editorial Periférica, així com els assajos Rostros (2011) i Diecinueve apagones y un destello (2021).
Retrets al sistema de designació
Per la seva banda, l'Associació Catalana de Crítica d'Art, la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya i l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, amb el suport del comitè d'empresa del Macba, han mostrat l'oposició a les bases del concurs de direcció de l'equipament cultural perquè "no garanteixen les mínimes condicions exigibles de transparència i lliure concurrència".
En un comunicat emès abans que es fes públic el nomenament de Romà, expliquen que hi han detectat deficiències "greus" i consideren que alguns dels punts que inclou són "inadmissibles" per a un museu "amb la projecció i el posicionament internacional del Macba". Aquestes inquietuds les han transmès al gerent del Macba, però subratllen que la "demanda de rectificació" no ha estat atesa com esperaven.
Entre d'altres, les tres entitats denuncien que la comissió de valoració no inclou cap membre internacional i que els membres externs del jurat "no acrediten una expertesa contrastada en la direcció de museus", un requisit que "exigeix" el Codi de Bones Pràctiques.
També subratllen que els tres membres externs "són o han estat" vocals del Consell General del Macba, un fet que "impedeix considerar el jurat com a veritablement independent". Alhora es critica que aquest jurat es defineix com a "assistent" i "té veu, però no vot", un fet que també contravé, a parer dels denunciants el codi esmentat.
A més, creuen que hauria de ser un requisit "imprescindible" un nivell alt d'anglès i denuncien la incoherència del fet que aquest requisit "sí que és habitual en llocs de treball de perfil tècnic mitjà dins la mateixa institució". Finalment, opinen que la deliberació del jurat hauria de basar-se en criteris "clars, objectius i quantificables numèricament" per evitar "possibles arbitrarietats" en la decisió final.
Per tot plegat les entitats reiteren, com ja van fer en el concurs de direcció del Museu del Disseny, la "necessitat urgent" de complir "essencialment" el Codi de Bones Pràctiques "consensuat pel sector" per "garantir processos de selecció més rigorosos i transparents".






