El president francès, Emmanuel Macron, ha nomenat aquest divendres el centrista François Bayrou com a nou primer ministre. El líder del Moviment Demòcrata haurà d’assumir el repte de governar el país amb una assemblea francesa profundament dividida, i després del fracàs de l’executiu de l’excomissari europeu Michel Barnier, destituït en una moció de censura impulsada per l’esquerra i que va rebre el suport de l’extrema dreta de Marine Le Pen. Bayrou ha estat tres vegades candidat a les eleccions presidencials i havia donat suport a Macron el 2017. Ha tingut diversos càrrecs ministerials.

Bayrou, antic ministre d’Educació i alcalde de la ciutat de Pau, serà la quarta persona que ocupi el càrrec de primer ministre francès aquest 2024, un any marcat per les turbulències polítiques al país. I és que el parlament francès es troba en una divisió entre tres grups on cap d’ells posseeix una majoria absoluta.

Per una banda hi ha l’aliança d’esquerres, que va obtenir el major nombre de vots a les passades eleccions al juny, però que no van ser suficients per aconseguir la majoria absoluta. D’altra banda hi ha l’agrupació centrista de Macron, i a l’extrema dreta, Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, que malgrat veure un augment en els escons, no va poder passar per davant el partit del president de la República.

El repte principal del nou primer ministre passa per aprovar el pressupost pel 2025. Abans, però, caldrà nomenar un nou govern que pugui treballar amb el parlament. Per part dels de Macron, Bayrou ha rebut el suport de l’antic primer ministre i actual dirigent del partit, Gabriel Attal, qui assegurava que Bayrou tenia “les qualitats per defensar l’interès nacional i construir l’estabilitat que vol el poble francès.”

Pel contrari, el cap de l’oposició al partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, va advertir que el nou primer ministre “ha d’entendre que no té majoria al parlament”. L’esquerra tampoc s’ha mostrat reconfortada després de l’elecció de Macron, ja que per ells és una garantia de “continuïtat” i reclama que es respecti el resultat de les eleccions de juny en què les esquerres van obtenir la majoria de vots.