'La maldición de los Stensson': una història de poder, herència i ambició a la Suècia medieval - Diari de Barcelona
RESSENYA
'La maldición de los Stensson': una història de poder, herència i ambició a la Suècia medieval
Niklas Natt och Dag recupera un dels episodis més foscos del seu passat familiar marcat per les intrigues polítiques i el pes del seu llinatge
Després de convertir-se en un dels noms més reconeguts de la narrativa històrica europea amb la trilogia de 1793, Niklas Natt och Dag torna ara amb La maldición de los Stensson (Salamandra, 2026). En aquesta ocasió, l’autor suec deixa enrere l’Estocolm del segle XVIII per viatjar fins a la Suècia medieval, però, sobretot, per apropar-se a una història molt vinculada al seu propi passat familiar. La novel·la neix a partir d’un dels episodis més coneguts, i també més incòmodes, relacionats amb els seus avantpassats.
La història se situa a la Suècia del segle XV, enmig d’un clima de tensions constants entre la noblesa i la corona. És aquí on apareix la figura d’Engelbrekt Engelbrektsson, líder popular i símbol històric suec, al voltant del qual gira bona part de la història. A partir d’aquí, Natt och Dag construeix una novel·la on les disputes pel poder conviuen amb conflictes molt més personals, marcats pel pes del cognom, la fidelitat familiar i l’ambició.
El pes del cognom
La novel·la insisteix constantment en la idea que el poder mai és suficient. Les diferents famílies nobles que apareixen al llibre viuen atrapades entre conspiracions, pactes fràgils i lluites internes per mantenir la seva posició. La tensió política és el motor de bona part de la història i és també el que acaba arrossegant molts personatges cap a la destrucció.
L'autor retrata la noblesa sueca de l’època lluny d’una visió romàntica o idealitzada: Natt och Dag construeix una societat dura, marcada per les aparences i per una necessitat constant de preservar el nom familiar. El pes del cognom acaba condicionant pràcticament tots els personatges importants i dona sentit al mateix títol de la novel·la.
La idea de la “maledicció” que dona nom al llibre no apareix des d’un punt de vista sobrenatural, sinó com una mena de pes que la família arrossega generació rere generació. Més que fantasmes o elements màgics, el que acompanya els personatges constantment és la sensació que el passat i el nom familiar condicionen tot el que fan, fins al punt que sovint dona la sensació que estan condemnats a repetir els errors dels seus avantpassats.
Una ambientació molt marcada
Un dels punts forts de la novel·la és l’ambientació. Natt och Dag construeix una Suècia medieval freda, tensa i molt marcada per la desigualtat social, amb una atenció especial als espais, les relacions de poder i la manera de viure de l’època. Sense necessitat d’exagerar la violència, el llibre manté durant bona part de la lectura una sensació constant d’incomoditat i tensió.
També hi apareixen temes menys habituals dins de la narrativa històrica més convencional, especialment en les relacions personals dels protagonistes i en la manera com el llibre qüestiona determinades idees associades al poder i a la masculinitat dins dels relats medievals.
Més enllà de la trama, La maldición de los Stensson funciona sobretot com una reflexió sobre l’ambició i les conseqüències que deixa el poder rere seu. Sense perdre mai el component històric, la novel·la acaba parlant també de memòria familiar, identitat i de com determinades històries continuen perseguint generacions senceres segles després.
