La indústria cinematogràfica espanyola sovint segueix els gèneres i modes de la indústria per igualar-se amb el cinema europeu i nord-americà. Un dels casos més flagrants són els thrillers, on els films barregen crim, personatges intensos i una localització de l’estat del qual puguin explotar l'arrelament local, sovint inspirant-se molt en directors com Fincher o Scorsese. Malgrat que la fórmula és atractiva, poques vegades va més enllà i se senten com projectes superficials. És també el cas de la darrera pel·lícula del director navarrès David Ilundain, Mallorca Confidencial.

El film s'estrena aquest divendres als cinemes i està protagonitzada per Lolita Flores, Asia Ortega i Jordi Sànchez. El thriller, part de la secció oficial del Festival de Màlaga 2026, està ambientat en la cara de Mallorca que no surt a les guies turístiques i ens explica una història sobre crims i lleialtat familiar sense gaire profunditat ni passar-se de rosca.

Crim i família

La trama és senzilla: La Chusa (Lolita Flores) és la matriarca del clan que controla la droga a l’illa de Mallorca i haurà d’enfrontar-se a un seguit d’infortunis que amenacen el seu negoci i el barri on ha viscut sempre quan la seva neboda Nela (Asia Ortega) surt de la presó per tràfic de drogues. La tensa relació entre la matriarca i la seva neboda, qui es replanteja la seva forma de vida, farà trontollar aquest imperi del crim. 

L’argument ens fa pensar en el cinema de mafiosos estil Scorsese, amb el crim i la màfia com a pretext per un conflicte familiar majúscul. La pel·lícula té bon ritme i és interessant, però és inevitable pensar durant el visionament que ja ho hem vist abans. Sense entrar en espòilers, compleix tots els tòpics del cinema de mafiosos: les drogues, l’arrelament cultural, la violència, les traïcions i els policies corruptes (interpretat en aquest cas pel català Jordi Sànchez). Fins i tot el títol és extremadament estereotipat. S’espera per on marxarà l’argument i ens deixa amb ganes de més, fent-la sentir superficial. 

L’escenari, suposadament un punt important per a la cinta, passa desapercebut. La presència de Mallorca no és notable tret d'un parell de referències al turisme i els diàlegs en mallorquí. Fa la impressió que perfectament es podria haver ambientat al País Valencià i haver-se dit “Benidorm Confidencial”, i la trama no s’hagués vist afectada en cap aspecte.

​Instantània de 'Mallorca Confidencial'. D'esquerra a dreta: Lorca Prada, Asia Ortega i Lolita Flores

“La Mallorca oculta”

Un dels principals aspectes del film, el qual s’ha emprat per promocionar-lo, és que aquesta pel·lícula mostra “la Mallorca oculta”. Amb aquesta afirmació es refereix a dues coses: els negocis ocults que mouen l’illa turistificada i la trama protagonitzada per gitanos, el poble invisibilitzat de la península. La cinta intenta fer un crit al cel amb alguna reivindicació contra la discriminació i criminalització del poble gitano, però sense gaire èxit. Els pocs cops que ho fa acaba en notes a peu de pàgina fets per la narradora de la història (Asia Ortega) i sonen més a puntualitzacions fetes al llarg de la pel·lícula que no a reivindicacions de cap mena. 

Mallorca Confidencial és una cinta entretinguda que funciona bé amb els seus moments de tensió i conflicte familiar. També és cert que no fa cap aportació al gènere del thriller o el cinema de mafiosos, cosa que fa que sigui predictiva i superficial. L’actuació de la Lolita Flores (qui té un parell de diàlegs en mallorquí) crida l’atenció i fa el visionament interessant, però si us heu empassat les sis temporades de The Sopranos potser no en voleu saber res més de cinema sobre màfies.