Manel Alías (Berga, 1977) és periodista. Des de 2001 treballa a Televisió de Catalunya, on ha fet de redactor i presentador de l'informatiu infantil Info K, entre d'altres. L’any 2015 va anar-se’n a Moscou, convertint-se així en el primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia. Ara, gairebé set anys després, Manel Alías ha tornat a Catalunya ple d’històries sobre Rússia que ha plasmat en el seu llibre: Rússia, l’escenari més gran del món.

Un dels moments més importants de la teva carrera com a periodista és quan fas de presentador a l'Info K. Què hi vas aprendre allà?
L'Info K és un informatiu diferent perquè és per a nens, va ser la meva primera gran experiència professional. I la manera molt interessant que hi ha per informar per a nens segueixo fent-la servir encara ara. Per a mi és bàsic que les notícies que faig s'entenguin clarament, sigui qui sigui la meva audiència. Les tècniques que vam desenvolupar amb l'Info K per fer un programa didàctic i interessant les continuo aplicant avui dia.

Creus que l'Info K et va ajudar a fer un millor periodisme?
Moltíssim. De fet, crec que un dels grans mals que hi ha al periodisme és que, de vegades, els periodistes fan notícies de manera que sembla que busquen que l'audiència pensi "ostres, en sap molt del tema, però jo no he entès res". A mi, fer una notícia així no em serveix. La nostra funció és que el públic al qual t'adreces tingui una informació rigorosa i que s'entengui, una combinació molt complicada.

I com passes de presentar informatius per a joves a ser corresponsal?
Després de l’Info K vaig passar a ser redactor d'informatius a societat, fent temes d'educació sobretot. El que passa és que jo tenia ganes de viure fora durant una època. Llavors vaig pensar a apuntar-me a una plaça de corresponsal quan en sortís alguna. Estava pensant en Londres, però no acabava de quedar vacant.

"Seria impossible fer els temes que he fet si informés per a una audiència russa, perquè o bé m'haurien expulsat del país o hauria perdut la feina o la llibertat"

Volies Londres, però vas acabar a Rússia?
Vam rebre un mail de l'empresa on explicaven que obrien per primera vegada una corresponsalia a Moscou, perquè aleshores no en tenien. El primer moment que ho vaig veure vaig tancar el correu de seguida i vaig pensar que de cap manera. L'endemà, però, em vaig llevar diferent: en tenia ganes perquè creia que podia ser una experiència interessant, així que m'hi vaig apuntar.

Va ser un canvi molt gran?
Algunes coses són molt diferents del que jo estava fent fins aleshores, l'escenari és completament diferent. En canvi, el periodisme és el mateix; tant és fer periodisme en un poble petit com en una gran ciutat, informar per una audiència petita o per una d'internacional, les tècniques del periodisme, el periodisme honest i rigorós, es treballen exactament igual. La manera de fer una bona notícia, com contrastar els temes, com entrevistar a la gent..., tot això no canvia.

Així doncs, no has notat cap diferència entre fer periodisme a Catalunya i fer-ne a Rússia?
Sí, he notat molts canvis. A Catalunya hi ha llibertat de premsa, a Rússia no; això és una diferència forta, sobretot si vols fer periodisme dins de Rússia per al públic rus sent rus. En aquest supòsit, seria pràcticament impossible fer els temes que he fet si informés per a una audiència russa, perquè o bé m'haurien expulsat del país o hauria perdut la feina o la llibertat.

Quan arribes a Rússia no coneixies l'idioma, no coneixies a ningú... quin repte et va suposar?
Va ser un repte molt gran. Jo vaig arribar molt mal preparat, em vaig llençar a l'aventura a la brava. Hi ha una sèrie d'elements que converteixen a Rússia en un lloc molt complicat: el país és enorme i molt divers, la cultura és diferent, la manera d'aproximar-te a la gent canvia, a més de la barrera de l'idioma. Vaig haver de posar-me les piles perquè també era un moment en què estaven passant moltes coses.

Quina és la teva experiència, des del punt de vista periodístic, a Rússia?
Molt interessant. Per a mi, Rússia és un lloc que ho té tot per fer atractiva la feina del periodista. És un lloc que, en l’àmbit internacional, ha anat in crescendo durant els últims anys. És inqüestionable que Rússia ha tornat a l'arena internacional, de la qual havia desaparegut força.

Què n’opines de l’època en què t’ha tocat ser corresponsal?
Doncs m'ha tocat viure els anys més durs del règim de Putin, ja que en els darrers anys ha aprovat les lleis més restrictives i és quan s'ha mostrat menys tolerant amb els drets humans. Per altra banda, és un lloc que té una història molt potent i, a més, la varietat de notícies que ofereix és molt àmplia.

"Jo estic molt agraït amb Rússia, encara que Rússia em fa enfadar molt per temes com el fet que el poder no tolera cap mena de llibertat"

Realment t’apassiona Rússia.
Considero que Rússia és tan interessant que he acabat escrivint un llibre sobre ella. Hi havia un munt de coses molt curioses que ajuden a explicar molt bé Rússia i que jo notava que no podia incloure a les meves cròniques perquè no eren notícies d'estricta actualitat. Per a mi ha sigut un regal professional perquè és inabastable i infinit, m'han quedat moltíssimes històries per explicar.

La teva pròpia carta d'amor al país.
Sí. Jo estic molt agraït amb Rússia, malgrat que Rússia també em fa enfadar molt per temes com el fet que el poder no tolera cap mena de llibertat. Per altra banda, però, la gent russa m'ha acollit molt bé, i professionalment ha sigut un lloc del qual he pogut gaudir molt.

Abans deies que no hauries pogut fer el periodisme que has fet si haguessis sigut un periodista rus fent periodisme per una audiència russa. Per què?
La majoria de les notícies que he fet vinculades a drets humans, com els drets de les persones homosexuals, això no ho hauria pogut explicar en cap mitjà rus. Seria impossible. Les denúncies d'abusos de drets humans o les protestes al govern que jo he cobert en més d'una ocasió mai han aparegut als grans mitjans russos. De fet, és impossible perquè ho tenen prohibit: podrien perdre la feina i, fins i tot, la llibertat.

I com rep el públic rus aquesta mena de notícies?
No li arriba, no tenen aquesta informació. Només té aquesta informació la gent que segueix a mitjans internacionals o que segueix a petits mitjans independents russos.

Quina ha sigut la notícia més dura que has hagut de cobrir com a corresponsal?
N'he fet diverses que han estat dures. Per exemple, un dels reportatges que vaig fer tractava sobre un refugi secret que hi ha a Moscou on s'acullen a persones amb una orientació sexual no acceptada en el seu lloc d'origen. Allà són acollits de manera secreta mentre els preparen papers i una estratègia per sortir d'amagat del país. Així i tot, encara que aquesta gent acabi a Europa, viuen sempre més amb por perquè també s'ha donat el cas que els persegueixin més enllà del seu país. I que fa davant de notícies així el Kremlin? Res. Diuen que això no és veritat, que no existeix.

"He vist moltes restriccions i passes enrere que, des del meu punt de vista, els russos no se les mereixen; això, anímicament, m'ha afectat"

I, com a periodista, no has tingut por d'anar a cobrir notícies com aquesta?
Mentre he treballat a Moscou, por no n'he passat, tot i que això va a caràcters. Però a Txetxènia, on també hi he estat, sí que vaig notar que era impossible treballar. A la que treies la càmera, de seguida tenies agent amb pistola que et vigilava. No és por, però és una manera d'avisar-te. Saps on hi ha la línia vermella i saps què et passarà si la creues, no hi ha res a interpretar, està claríssim.

I no t'ha generat malestar aquesta situació?
Si bé no m'ha afectat gaire, sí que m'ha anat cansat mentalment; el fet de veure que no només no s'avança, sinó que estan fent passes enrere. A mi, jo que m'estimo a Rússia, m'ha anat afectant perquè he vist moltes restriccions i passes enrere que, des del meu punt de vista, els russos no se les mereixen. I això, anímicament, sí que m'ha afectat.

Els russos són conscients d'aquest fenomen de retrocés?
Hi ha una part que no n'és conscient perquè no té una informació objectiva, però molts sí que en són conscients. El que passa és que no hi poden fer res, no s'hi poden oposar perquè el poder dictatorial de Rússia és massa gran, és un gegant que no es pot tombar. I, al final, la gent desisteix i ni ho intenta; s'adapten al que hi ha, així viuen els russos.

Quin ha sigut el repte més gran que has hagut d'afrontar a Moscou, tant personal com professional?
Em vaig trobar sol havent de cobrir set dies 24 hores el que passés en un país enorme i molt diferent del nostre. Això vol dir que cada dia m'havia d'organitzar jo mateix tenint en compte que, a diferència de País o Londres, on un cap d'internacional pot tenir bastant informació, a Rússia és més difícil estar al corrent de què passa. M'ho havia de fer tot jo. Aquest ha sigut un dels reptes més importants, el fet de no estar esperant que un cap et proposi temes, sinó que ets tu el que s'ha de posar les piles per anar traient dels temes i indicant tu a la redacció quins són els temes que tu creus que cal cobrir.

Com obtenies la informació?
Amb l'acreditació de corresponsal, necessària per entrar al país, de mica en mica entres en una xarxa de convocatòries gràcies a la qual comences a rebre la informació oficial. Després, tu ja et busques les teves maneres de comprovar aquesta informació i buscar notícies alternatives, més enllà de les que el Kremlin et vol vendre. En aquest sentit, no ha sigut tan diferent del que hagués fet aquí: obrir bé els ulls i les orelles, veure què passa al carrer, fixar-te en els petits mitjans alternatius russos...

"El que més m'ha impressionat del país han estat els russos"

Com era l'exercici de carrer d'anar a algú de carrer i demanar-li informació a Rússia?
La  gent té por de parlar amb els mitjans per possibles represàlies depèn el que digui. Per tant, et pots trobar o bé que molta gent et diu que no vol fer entrevistes o que et responguin mesurant molt el que diuen per no tenir problemes.

I el fet de ser estranger ho feia més fàcil o més difícil?
El fet de ser un mitjà de comunicació estranger podia ajudar-te perquè pensaven que el que diguessin es veuria lluny i no tindrien problemes. De vegades, però, quan veuen un estranger, si són molt patriotes, als estrangers els veuen com espies depèn com, ja que la propaganda del Kremlin ven que estem allà per intentar destruir Rússia. Et podies trobar amb les dues coses, però, en general, a mi els russos m'han atès molt bé.

Què és el que més t'ha captivat de Rússia?
El que més m'ha impressionat han sigut els russos. Els russos que m'han caigut bé, m'han caigut molt bé.

Al teu llibre combines la teva vida personal i la professional. Això es deu al fet que t'ha sigut impossible separar ambdues després de set anys de corresponsalia i de formar una família a Moscou?
Sí. De fet, això ha sigut curiós perquè jo no he parlat mai de la meva vida personal, ni quan estava a Rússia ni abans d'anar-hi; sempre he sigut molt reservat. Però, a l'hora d'escriure el llibre em vaig trobar amb la intimitat de la pantalla i jo. A banda d'això, quan va arribar el moment de publicar el llibre, al final vaig acabar deixant tot el que creia que ajudava a explicar millor el país. I moltes de les coses que m'han passat amb la meva família o en la meva vida privada, ajuden a explicar millor Rússia que molts dels discursos oficials que pugui fer el Kremlin perquè és una realitat sense filtres, sense voler pintar país millor o pitjor de què és, sinó simplement mostrant el que hi ha. L'objectiu final del llibre és explicar millor Rússia.

Què ha estat més fàcil per a tu: l'anada o la tornada?
Crec que és més difícil prendre la decisió de tornar, perquè quan vaig decidir que me n'anava a Rússia sabia que la decisió era temporal i que tard o d'hora tornaria. En canvi, quan soc allà i decideixo tornar, ja sé que corresponsal a Rússia no ho tornaré a ser. El comiat de la tornada és més fort que el de l'anada.

"Per a mi és un regal que la meva feina m'ofereixi la possibilitat de seguir cobrant un sou alhora de tenir l'aventura d'estar a un altre país"

La duresa de la decisió de tornar ha sigut més dura pel que fa a l'aspecte personal o professional?
Potser es fa més dur en l’àmbit professional. La feina que jo feia allà segurament era més interessant que la que pugui fer jo ara aquí. Soc conscient que potser en l'àmbit professional aquest ha sigut el meu màxim. Jo tampoc tinc grans expectatives de la feina, i això ha sigut un regal inesperat al qual m'hi vaig ficar de manera insospitada. Ara sé que em venen uns anys de més tranquil·litat i d'un perfil professional més baix, però ja em ve de gust. La meva família ha estat molt pendent de mi i jo ara vull estar per ells i tornar-los tot això que m'han donat allà.

Tu consideres que a Rússia has fet el periodisme que més t'ha omplert?
Sí, professionalment és el més interessant que he fet i no sé si ho superaré.

Quina diferència hi ha entre la figura del periodista i de corresponsal?
La feina no canvia, el que canvia és el context. Habitualment, el periodista es mou en el seu país, en el seu entorn, i coneix molt bé les dinàmiques i el públic al qual es dirigeix. En canvi, el corresponsal se'n va a un altre context i fa d'intèrpret d'aquella realitat pel públic del seu país. Aquest és l'exercici interessant del corresponsal, acaba sent l'analista i l'intèrpret de tot un país cap a una audiència que viu en un altre marc i en unes altres condicions. Això quan treballes des del teu propi país, no cal, ja que el codi està clar. En canvi, jo des de Rússia he de donar molts més elements perquè la gent entengui bé les notícies que explico des d'allà, sinó se'ls escaparien moltes coses.

És un nexe traductor entre dues realitats molt diferents.
Sí. I has de tenir la capacitat de conèixer molt bé el lloc on has anat a parar sense oblidar la realitat d'on tens la teva audiència. No perdre de vista el que està passant aquí per trobar-hi les connexions i perquè s'entengui el que estàs explicant al lloc on acabaran consumint la teva notícia.

Què és el que més t'agrada de ser corresponsal?
Per a mi és un regal que la meva feina m'ofereixi la possibilitat de seguir cobrant un sou a l'hora de tenir l'aventura d'estar a un altre país. No totes les feines tenen aquesta possibilitat.

I el que menys?
A mi m'agrada molt la meva feina, però també m'agrada poder desconnectar i descansar, i això no he aconseguit fer-ho a Rússia. Ha estat impossible perquè estava sol i em feia por el fet de fer plans i que peti alguna cosa forta i no ser al moment per cobrir-ho. Per a mi, això és una sensació desagradable. A mi m'agrada molt que no tot sigui feina a la vida, però, per desgràcia, quan fas de corresponsal quasi tot és feina. Aquesta sensació és el que menys m'ha agradat de ser corresponsal.

Si l'oportunitat se't presentés, on voldries fer una altra corresponsalia?
Jo crec que més interessant que Rússia no la trobaré, penso que ja he estat al lloc més interessant per a mi. No crec que trobi un lloc que em cridi més l'atenció que el que ja he fet, i la veritat és que no m'ho plantejo. No obstant això, si d’aquí a uns anys torno a voler ser corresponsal, crec que intentaria un lloc on entengui l'idioma, que no hagi de fer l'esforç que he hagut de fer a Rússia per entendre'm amb la gent.

A vegades, les corresponsalies et fan adonar de la llibertat de premsa que tenim aquí. Penses que vivim en un dels millors països per fer periodisme?
No tinc cap dubte que estem en un dels millors països, no només en llibertat de premsa, sinó en general per viure quant a tota mena de llibertats. Això no vol dir que aquí la situació sigui ideal, potser vol dir que a fora està molt malament. Però, en qualsevol cas, penso que és inqüestionable que aquí la situació és molt bona.

"En el moment en què Putin deixi el poder poden passar moltes coses i, ara per ara, és impossible predir què passarà"

Per acabar, parlem una mica de política. Tu creus que Lukaixenko ja és més una nosa que un titella útil per Putin?
No, jo crec que Lukaixenko, de vegades, fa passes que acaben molestant al Kremlin, però, en general, és una aliança que s'entenen bastant bé. Perquè, en realitat, són dos estils de governar molt semblants. Mentre hi hagi els dos dirigents actuals als dos països, Rússia i Bielorússia caminaran juntes.

I creus que Putin va per a llarg?
Sí, Putin va fins que ell digui prou.

I després de Putin?
Després de Putin poden passar moltes coses i predir-ho és impossible. Un possible escenari és que ell mateix triï un successor i acabi sent un Putin 2. Un altre és que després de Putin hi hagi una obertura i que, de mica en mica, Rússia acabi fent passos cap a un sistema més democràtic. Un tercer escenari possible és que hi hagi una guerra pel poder molt bèstia. Ara per ara, però, és impossible predir què passarà.

I creus que és realment possible que després de Putin es doni una obertura?
Sí, pot passar. El problema, però, és que ara mateix l'oposició està fora de combat, per això és difícil d'aventurar-ho.

Què és el pitjor que podria passar-li a Rússia des del teu punt de vista?
El pitjor, i de vegades ja ho veiem una mica, és que per culpa de què un règim vulgui mantenir-se en el poder, qui ho acabi passant malament sigui la població. Jo crec que si Rússia fes l'exercici d'obrir-se una mica més, i Occident fes l'esforç d'entendre millor Rússia, els principals beneficiaris serien els russos. I això és el que m'agradaria veure a mi.