Manifestants antiracistes reivindiquen a Barcelona la “memòria, resistència i lluita comunitària” - Diari de Barcelona
Unes 1.400 persones, segons la Guàrdia Urbana, han protestat aquest dilluns de la tarda al centre de Barcelona contra la massacre perpetrada per l’estat espanyol de les cultures llatinoamericanes des del 12 d’octubre del 1492 fins a l’actualitat. La protesta, que ha posat el focus en els pobles indígenes, ha anat des de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència fins la plaça Idrissa Diallo.
Un any més, la manifestació anticolonial ha recorregut els carrers de Barcelona coincidint amb el Dia de la Hispanitat. Enguany, l’han convocada més d’una desena d’organitzacions, entre les quals hi ha el Bloc Anticolonial de Barcelona, la plataforma Regularización Ya! i entitats de suport a Palestina com la Comunitat Palestina de Catalunya, la plataforma Prou Complicitat amb Israel i Samidoun. Aquestes darreres s’hi han sumat després que la manifestació propalestina prevista per al 4 d’octubre fos cancel·lada per la pluja. En aquest sentit, als parlaments inicials, Nur Torelló, membre de la plataforma Prou Complicitat amb Israel, ha reivindicat que “unir la manifestació anticolonial amb la propalestina és la clara mostra que el colonialisme és molt vigent avui dia”.
"Abans qui ens oprimia era l'Església, després la DGAIA i ara els sistemes socials"
Al principi de la manifestació, s’ha fet una lectura de manifestos on s’ha fet èmfasi dels diversos fronts d’opressió que han patit i pateixen les persones migrades o racialitzades, fruit de la “colonització i l’imperialisme” i del “racisme institucional” de les societats occidentals. Diverses portaveus han posat el focus en la crisi migratòria: “Des de fa cinc segles saquegen els nostres territoris i, quan ens veiem obligades a emigrar, ens exigeixen uns estàndards de vida que les seves pròpies normes ens impossibiliten tenir”. A més a més, s’ha abordat el paper de la infància en aquest procés davant l’antiga DGAIA —actual Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència—. "Abans qui ens oprimia era l'Església, després la DGAIA i ara els sistemes socials; no volem la reforma de l’ordre colonial, volem construir un de nou", han denunciat.
La marxa ha transcorregut sense incidents ni detencions, tot i que amb una forta presència policial des del principi, amb més de 20 furgons dels Mossos d’Esquadra seguint la manifestació. Al llarg del recorregut, diversos grups d’encaputxats han fet pintades de "Palestina vencerà" i "foc al PEMA", i han enganxat cartells on es llegia "memòria, ràbia i dignitat migrant i antiracista". També hi ha hagut diverses mostres de cultura indígena, com les cinc dones que obrien el pas amb vestits tradicionals de Cuba, Xile i el Perú i portant sahumadores, músics amb "zampoñas" colombianes i mostres de balls tradicionals bolivians, entre d’altres.
"No som xifres ni expedients, som persones que sostenim els barris, treballem, cuidem i també som part de la societat"
A les 19:35 h la marxa ha arribat a la plaça d’Idrissa Diallo, on les entitats convocants han fet una darrera lectura de manifestos. Hi han denunciat les "ingerències dels Estats Units en els processos electorals del Brasil" i "l’imperialisme ianqui, sionista i colonial". En aquesta línia, s’han fet càntics de suport a Lula, actual president brasiler. També de “Justícia per Brian”, en reivindicació a la mort del jove colombià Brian Ríos el 2023 sota custòdia policial. La dona de Brian ha llegit un manifest en què ha criticat els retards en la tramitació dels expedients de regularització de les persones migrades i ha reclamat que "la vida no es pot aturar a l’espera dels papers". Finalment, ha denunciat el racisme diari, l’exclusió, la deshumanització i la desigualtat: "No som xifres ni expedients, som persones que sostenim els barris, treballem, cuidem i també som part de la societat".
Nur Torelló ha valorat la jornada en declaracions al Diari de Barcelona. La membre de la plataforma Prou Complicitat amb Israel ha explicat que la manifestació és “un exemple pràctic i material d’entendre la lluita palestina com una lluita per la descolonització contra els sistemes d’opressió locals i globals”, fent èmfasi en la importància que el moviment de suport al poble palestí s'hagi sumat a la convocatòria. A més a més, ha destacat que “la lluita per Palestina no és només solidaritat moral, sinó que és el reflex de la violència que patim aquí: els desnonaments, la violència policial, la llei d’estrangeria i les lluites pel territori en són exemples. És una lluita interconnectada”. Torelló ha acabat vinculant l’antiracisme i l’antisionisme: “Igual que un feminisme que no és antiracista no és feminisme, una lluita antiracista que no sigui antisionista és incompleta".






