"És un moment important i necessari: és l'hora de la justícia". Amb determinació i conscient de la importància del moment, Marc Muñoz es prepara les últimes hores abans de viatjar cap a l'Argentina. El tercer Fòrum Mundial de Drets Humans de la Unesco l'ha convidat com a membre del Col·lectiu dels Oblidats per la Transició a fer una ponència i aprofiarà el vol a Buenos Aires per fer allò que porta temps esperant: declarar davant la jutgessa Maria Servini en el marc de la querella argentina. Hi declararà com a testimoni i querellant en el cas de l'assassinat del seu germà, Gustau Muñoz, a mans de la policia l'11 de setembre de 1978, quan tenia només 16 anys. Un cas que l'Estat espanyol no ha volgut investigar deliberadament, segons explica Muñoz.

Han passat cinc anys des que es va presentar el cas de Gustau Muñoz i les traves i la lentitud deliberada de la justícia espanyola han impedit que la investigació no avanci gens, denuncia el germà, que porta des del desembre de 2021 esperant a ser cridat per a declarar des de l'Estat espanyol. Amb l'Argentina les coses han sigut molt més fàcils, tal com assegura en una conversa amb el Diari de Barcelona: "Aprofitant que anàvem a l'Argentina vam pensar en anar a declarar i, quan li vam dir, a la jutgessa Servini li va semblar perfecte i ens va donar dia i hora". Declara el dimecres 22 de març.

Segons assevera Muñoz, això va impedir el processament de l'exministre de l'interior Rodolfo Martín Villa com a responsable dels assassinats policials de Vitòria del 1976 o de Germán Rodríguez el 78. Però avisa que amb la seva declaració pot oferir proves i casos perquè es torni a processar el que fou responsable de les forces i cossos de seguretat de 1976 a 1979: "Anem a l'Argentina per donar suport a les investigacions de la jutgessa Servini i donar proves perquè es torni a processar Martín Villa".

Cada 11 de setembre, l'organització juvenil Arran organitza un acte de record a Gustau Muñoz al carrer Ferran, on va ser assassinat. Imatge cedida per Marc Muñoz.

I afegeixen altres responsables a la querella: "El rei (Joan Carles I), per ser responsable de les forces armades i perquè era el cap d'estat, i contra dos policies que situem en l'escenari dels fets, amb nom i número de placa". "Vull que es desemmascari el que va ser la Transició, que de cap manera va ser un procés democràtic ni pacífic", afegeix.

L'Argentina com a baluart de la justícia internacional

Marc Muñoz declararà a Buenos Aires gràcies al concepte de justícia o jurisdicció internacional, que permet que certs delictes d'especial gravetat es puguin jutjar fora d'un país si aquest no ho fa o no ho fa de forma imparcial. És la mateixa premissa que va permetre que el jutge espanyol Baltasar Garzón emetés una ordre de detenció contra el dictador xilè Augusto Pinochet.

Finalment, Pinochet no va ser jutjat pels delictes de lesa humanitat pels quals se l'acusava i va morir sense cap condemna, però el cas va sentar un precedent en l'enjudiciament d'una dictadura. "És curiós que s'atreveixin amb els de fora i amb els de casa, no. Diu molt del que són aquesta gent", denuncia Muñoz, que recorda: "Garzón va ser apartat de la carrera judicial per voler investigar el franquisme".

La situació de l'Estat espanyol contrasta amb l'Argentina, un país més sensible amb la memòria històrica i que és "un exemple al món". "L'Argentina va derogar la llei de punt final, un fet que va permetre jutjar i condemnar les juntes militars i el dictador, que va morir a presó. I encara avui en dia es continuen fent processos d'aquest tipus", diu Muñoz.

Falta de cooperació de l'Estat espanyol

Amparats en l'esperit que ha retratat la pel·lícula Argentina 1985, Muñoz i la resta de querellants busquen que es faci justícia a l'altra banda de l'Atlàntic. La diferència respecte del film protagonitzat per Ricardo Darin és que el procés no es pot completar des dels jutjats argentins. Cal certa col·laboració de l'Estat espanyol, ja sigui en la investigació, les declaracions a distància o l'extradició dels investigats, un fet al qual la justícia espanyola ja ha tancat la porta.

Marc Muñoz n'és conscient, encara que ho veu difícil veient els antecedents. "Hi va haver una fiscal general que va enviar l'ordre de no col·laborar amb la querella argentina", recorda i afegeix que és una decisió que el PSOE va revocar. Muñoz defensa que denota una baixa qualitat democràtica a l'Estat: "No hi ha una separació de poders. Que s'impedeixi a l'aparell judicial col·laborar amb la justícia d'un altre país, només passa a les repúbliques bananeres, les dictadures".

Marc Muñoz, en aquesta imatge amb la samarreta del Col·lectiu d'Oblidats per la Transició, era present a la manifestació en la qual van matar el seu germà i és per això que és querellant i testimoni en el cas. Imatge cedida per Marc Muñoz.

Veient de la necessitat de la implicació de l'Estat espanyol en el procés, el col·lectiu que impulsa la querella argentina ha tramitat diferents iniciatives al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. Primer, a Madrid de la mà d'ERC i la CUP fent preguntes al govern espanyol sobre la lentitud del procés.

Després, al legislatiu català aprovant una moció amb el suport d'ERC, Junts, la CUP, En Comú Podem i el PSC que instava el govern a presentar-se a la querella argentina. El PSC es va abstenir en la votació, que va prosperar i que demanava al govern espanyol la investigació de Martín Villa per crims de lesa humanitat.

Memòria a tocar de la plaça Sant Jaume

A l'Ajuntament de Barcelona també ha treballat en aquesta direcció i reconeix Gustau Muñoz com una persona represaliada morta per la policia i la placa commemorativa al carrer Ferran, punt on va ser assassinat per un policia de paisà, està en tràmit a la comissió de nomenclàtor, ara aturada per la proximitat de les eleccions municipals.

La placa que hi ha ara la va posar la família i amics juntament amb l'organització juvenil Arran, que cada diada celebra un acte de record al jove comunista assassinat el 78. Si tira endavant el reconeixement com a placa oficial, seria l'Ajuntament qui es faria càrrec de possibles deperfectes o atacs.

El germà agraeix els reconeixements de les institucions, però se centra en el procés judicial a l'Argentina: “No vull medalles ni reconeixements del govern: vull justícia”.

Fòrum Internacional del Drets Humans

El Col·lectiu dels Oblidats per la Transició mirarà de continuar sortint de l'oblit a Buenos Aires. L'organització del fòrum de drets humans els ha donat una intervenció en una taula rodona per poder explicar-se. "Vam sol·licitar d'intervenir-hi per denunciar la Transició, la mainada robada i desapareguda, la repressió i els assassinats per la policia... Això que no és el relat oficial", apunta Muñoz.

A més, hi haurà un espai que versarà sobre el documental reconegut arreu del món El Silencio de Otros, que versa sobre les persones enterrades a les cunetes i la falta de memòria històrica i reparació a l'Estat espanyol. Abans i després de la projecció hi haurà espai per les intervencions de cinc persones del col·lectiu. 

Al fòrum coincidiran amb l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero, que s'ha convertit en una figura política rellevant a l'Amèrica Llatina per la seva aposta pel diàleg en les relacions internacionals. Però com van fer tots els altres expresidents espanyols el 2020, Zapatero va enviar una carta a la jutgessa Servini en defensa de l'exministre Martín Villa pel cas dels assassinats de Vitòria i on en destacava el paper en la Transició. Zapatero intervindrà a la cimera acompanyat del jutge Baltasar Garzón i els expresidents Evo Morales (Bolívia) i Rafael Correa (Equador).

Sobre la llei de memòria del govern espanyol

La llei espanyola de memòria democràtica aprovada el juliol de 2022 declara com a il·legal el règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals. Un text insuficient per al familiar d'una víctima, perquè no toca la llei d'amnistia ni assegura investigacions.

Muñoz assenyala que la llei preveu estudiar les vulneracions de drets humans fins l'any 1983, una premissa que podria cobrir els casos com el del seu germà. "Però no es compromenten amb la llei a investigar cap crim, no es donaran indemnitzacions, no es buscaran responsables, no s'investigarà res...", avisa. 

La importància del cas de Gustau Muñoz

Assassinat l'última diada abans de l'aprovació de la Constitució espanyola, el cas relatat en el documental Gustau, la transició al descobert és important en el procés de la querella argentina perquè queda fora de les teranyines de la llei d'amnistia del 1977.

Tots els crims comesos pel franquisme abans de la llei no es poden jutjar, un fet que ha portat l'ONU, Amnistia Internacional i Human Rights Watch, a demanar-ne la derogació. Marc Muñoz es queixa de les traves afegides a aquesta llei: "A Espanya, tot està prescrit i no hi ha res a fer". I subratlla que els crims de lesa humanitat, com l'assassinat, la desaparició forçosa o la tortura, no prescriuen mai, d'acord a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. 

Però l'assassinat del que fou militant de la Unió de Joves Marxistes-Leninistes va ser posterior a la norma. I això, assevera el germà, fa caure "l'espai temporal de la querella i permet que s'investigui la Transició". La jutgessa Servini admet el cas dins la querella perquè no troba una separació suficient entre les forces de seguretat d'abans i després de Franco. "Els mateixos repressors que hi havia durant la dictadura van passar a la democràcia per la catifa vermella", conclou Marc Muñoz.