Cloc-cloc. Amb pas ferm, Marc Giró arriba al lobby de l'Hotel Pulitzer de Barcelona. Vesteix amb americana, mocassins i una bossa Louis Vuitton. No esperàvem menys. Li oferim aigua i d'entrada la rebutja, però al cap d'una estona en farà un glop perquè la xerrameca desenfrenada i l'anàlisi de la pijería requereix una bona hidratació. Ho entenem. El Diari de Barcelona es reuneix amb el comunicador i expert en pijos per parlar d'Encara més pijos. Guia pràctica. Qui són, què fan i on trobar-los (Univers, 2022). Es tracta de la segona part de Pijos (Univers, 2021), en la qual es perfila amb pèls i senyals aquesta espècie humana que, com ens indica tot just començar, és a tot arreu i és tot un divertimento.

Al llibre parles dels pijos. Ens podries perfilar la figura d’un pijo? El seu nom, l’aspecte físic, l’ocupació…
Doncs mira, no. Vostès s’han de llegir el llibre i ho esbrinaran. En línies generals, el pijo és el que ostenta privilegi. Al principi pensava que el privilegi venia donat per la qüestió econòmica. Però he descobert que, a banda d’aquest, hi ha altres privilegis que sustenten un pijo.

"Som blancs i estem sota cobert; és probable que vostès apuntin a pijes, és clar"

Com quins?
Digui-m'ho vostè. Ara mateix, som blancs i estem sota cobert i és probable que a vostès els estiguin pagant la carrera… Per tant, és probable que vostès apuntin a pijes, és clar. Després hi ha aspectes que et fan perdre punts pel que fa a la pijor perquè, de moment, no hem de fugir de res, però compte amb l’extrema dreta perquè vostès són dones i jo soc marica. Però cal ser conscients que ser blanc pot apijar. Moltes vegades oblidem el privilegi que tenim nosaltres mateixos perquè estem fent broma d’altres pijos com Tamara Falcó i a l'oblidar-lo ens estem apijant, ja que una de les característiques principals dels pijos és no pensar que maneguen privilegis. Això sí, els pijos i els rics es mereixen la burla i l’escarni públic eh, només faltaria. Déu ens castigarà. Actualment, això també passa amb algunes feministes: dones que han estat progressistes i que han aconseguit drets i que ara, amb la qüestió de la llei trans, estan en contra de les dones trans fins al punt de dir que no són dones. Poden alçar la veu a partir de la revolució feminista, i després s’obliden de les altres dissidències. 

Per tant, els pijos mai no s’identificaran com a tal? 
És clar que no. Si fas veure que no tens privilegis vas tirant de veta.

I després de tant de temps parlant d’ells, té algun pijo de confiança o referència?
Els superpijos no ens els creuarem perquè el gran poder no està a peu de carrer; miri a Putin, cada cop està més bunqueritzat! Però els pijos estan a tot arreu. De fet, tinc un xat amb unes amigues amb qui vaig estudiar i us llegiré un fragment de la conversa: “Vas a Llívia este weekend?” i la preguntada contesta: “Encara estic en xip Costa Brava, en breus aniré a la Cerdanya”. Divines. Hi ha gent que viu així.

"Els 'pijos' sempre tenen una nova oportunitat, la resta només tenim una bala en el revòlver"

Trobem diferències entre pijos? 
Jo sostenia la teoria que els pijos són iguals a tot arreu, i la continuo mantenint. A més, els pijos estan tots relacionats; són una xarxa i es reconeixen entre ells, s’acompanyen. També són un grup perquè són tots cosins, de manera metafòrica i literal. Els pijos sempre tenen una nova oportunitat. Les persones que no són pijes, moltes vegades, només tenen una bala en el revòlver. En canvi, els pijos el tenen ben carregat i si s’equivoquen o es cansen poden emprendre una altra història, com deixar la feina i marxar a l'Índia a posar la ment en blanc; posar la ment en blanc i relaxar-se és una cosa de pijo. A banda, tot i que són centralistes, colonialistes i imperialistes, sí que tenen certes particularitats depenent del lloc on visquin que no serveixen per massa res, més enllà que per tenir cert orgull de "pàtria xica". Un pijo es diferencia d’un altre bàsicament pel lloc on compra el tortellet dels diumenges. 

En aquest segon llibre, sembla que relaciones pijería amb masclisme, religiositat, franquisme, anticatalanisme… Per què?
Ser d’ordre i tenir un marc hiperclàssic a l’hora de funcionar és el seu mantra fonamental. És a dir, ells són masclistes perquè volen que la superioritat moral de l’home passi per sobre de la de la dona, són homòfobs per la mateixa raó, són racistes perquè no fos cas… Perquè qualsevol varietat d’aquesta estructura podria fer trontollar el seu privilegi. El feminisme, per exemple, podria ser la porta per la qual podrien entrar nous aires que variessin el seu privilegi. La hisenda que ells ostenten, que és la font de la seva riquesa, no volen ni compartir-la, ni perdre-la, ni que es mogui ni un pèl; aquesta és una de les seves obsessions. D’aquí la religiositat, perquè també és una eina de control social que permet tenir la gent agenollada, i a més, volen aconseguir mantenir els seus privilegis al cel. Inverteixen més en el més enllà que en l’aquí. Mirin els faraons, eren uns pijos de primera… Pretenien viure al cel igual que com vivien a la terra. 

[Per igualar la compostura, decidim parlar-li de vostè, a partir d'aquí]
Permeti’ns entrar una mica en la seva vida personal. Al llibre diu que les vacances dels pijos duren de l’1 de juny al 30 de setembre, que es traslladen al xalet amb el servei, la canalla… com han estat les vacances de Marc Giró?
Això que fan els pijos és colonialisme: es mouen de la metròpoli al lloc on han d’anar a conquerir o de vacances amb tot l’equip per reproduir la vida que tenen a la metròpoli al lloc on vagin. En canvi, si vostès ara haguessin de fugir —perquè arriba la ultradreta i les foten fora per dones i per catalanes— sortirien d’aquí amb motxilla, sabates i poca cosa més. Jo fugiria amb sabata còmode i alguna cosa d’or perquè, a part que no ocupa, pel camí pot servir per salvar la pell davant d’un aviador italià; "qué horror"! I jo, aquest estiu he estat a Madrid, després deu dies a Formentera, que fa molts anys que lloguem una casa entre 400 persones, perquè si no no hi ha manera, i ja de tornada a Barcelona. 

"Ens venen que tenir dies de descans és un luxe i això són drets socials adquirits a base d’òsties"

Què respondria un pijo a la següent qüestió: s’és lleig o s’és pobre?
És que el cànon de bellesa, moltes vegades el marquen els pijos: diuen què és bellesa i què no. El cànon estètic també és una eina de control. Hem d’estar en contra de la bellesa i del luxe perquè és una merda. Avui ens venen que passar estona amb els teus fills o tenir dies de descans és un luxe i no, perdona, això són drets socials adquirits a base d’òsties; contra els pijos, per cert. A més, tornant al tema de la bellesa, si generació rere generació els pijos es van alimentant millor i el rotllo aquest de la fruita i la verdura i poden fer esport, és possible que al final acabin tenint un aspecte més saludable. No troben?

En l’era de les xarxes socials, el bon pijo penja foto del seu nou vaixell a Instagram?
Si pensa en els futbolistes que venen de classes populars, de famílies desestructurades, desgraciades, transatlàntiques… Hi ha un principi de pijo il·lusionat que vol ensenyar la senyoreta amb qui s’està allitant… però quan estàs més acostumat al diner saps que no ho has de demostrar tant. Els pijos són desconfiats, per això estan emmurallats.

Al llibre menciona les “nenes de casa bona que ara són socialités”. Les influencers actuals són nenes de casa bona?
Sí, les nenes de casa bona continuen vives gràcies al feminisme, com tots nosaltres. Fan veure que treballen perquè són influencers, però estan esperant a casar-se amb un prohom per estar sota una pèrgola. Els senyors també estan esperant que es morin els predecessors per heretar el patrimoni. Jo noto qui està tranquil i qui no. Si a nosaltres ens fallés la salut i l’estat del benestar no ens en sortiríem. En canvi, a qui en té, li és igual que governin fatxes, ja sigui Franco o la Meloni dels pebrots, perquè continua tenint el patrimoni, passi qui passi per davant. 

"Votar un partit d'ultradreta és de pijo i cobrar en negre i no pagar impostos, també"

En quines situacions ens surt el pijo?
Quan votes un partit d’ultradreta et surt el pijo. Cobrar en negre també és de pijo, i no pagar impostos, també. Això de ser progressista és un esforç titànic, jo ho entenc. També ho és no pagar la seguretat social a la dona que et ve a netejar a casa.

I Marc Giró és pijo?
Intento no ser-ho, però a vegades ho soc sense voler-ho. Jo sé que per l’aspecte que tinc, la família en la qual he nascut, la feina que faig i les oportunitats que he tingut i l’esforç que he fet per tenir-les, que en el fons és mínim, puc semblar pijo, però m’ho controlo molt. El privilegi l’has de controlar. Com a mínim sé com no abusar-ne.

Com haurà notat el nostre lector, en Marc Giró és pura elegància i estil, però també sinceritat. Per això, us recomanem escoltar els millors moments de la nostra trobada amb l'expert en pijos.