Tot i que sovint pensem que els carrers de Barcelona estan més que exprimits, Marc Piquer sempre hi troba alguna cosa nova per meravellar-se. Passeja per la ciutat cada dia, i ho fa amb ulls periodístics atents a tots els detalls i curiositats que la fan única. D’aquesta mirada neix Barcelona Singular, un projecte digital que pretén descobrir racons desconeguts, denunciar la pèrdua de patrimoni i reivindicar la riquesa cultural i humana de la ciutat. Amb més de 45.000 seguidors entre X i Instagram, Piquer fa de prescriptor d’una Barcelona autèntica, la que resisteix fora de les trampes turístiques i les imposicions modernes que han aflorat als carrers, entre cafeteries d’especialitat, grans franquícies comercials i restaurants sense ànima.

Piquer es defineix abans que res com a periodista. Forma part d’una generació que va començar a treballar en un món analògic i que s’ha hagut d’adaptar a l’ecosistema digital. El projecte que avui coneixem va començar el 2011, l'època d'auge dels blogs, quan el diari Ara va obrir la seva plataforma digital a col·laboradors externs. En aquell espai, Piquer va aprofitar per explicar històries sobre la ciutat, combinant el blog amb les xarxes socials, especialment Twitter —avui X—, on el projecte va acabar consolidant-se.

Però, més enllà de la presència digital, Barcelona Singular respon a una motivació personal molt més profunda: “Des de petit soc un enamorat de Barcelona”, explica. Aquesta passió s’ha convertit en un projecte vital: conèixer la ciutat a fons i compartir aquest coneixement amb la resta de ciutadans.

Soc periodista i tinc la necessitat de compartir els meus coneixements. Però, en el fons, tinc un projecte de vida amb Barcelona Singular perquè, des de petit, he sigut un enamorat de la ciutat.

Quina és la teva relació amb Barcelona i què et fa obrir aquest compte?
Sempre m'ha interessat molt la cosa singular, la cosa diferent; és això també el que fa atractiva i única Barcelona, Nova York, Roma o París. Si no, totes les ciutats serien iguals, tot i que cada vegada tendim a ser-ho més... Per tant, té sentit posar èmfasi en allò que li dona personalitat a la ciutat i, sobretot, en el perill que suposaria perdre tantes meravelles, moltes encara per descobrir.

Què pretén Barcelona Singular?
La meva feina periodística consisteix a facilitar a la gent informació perquè sàpiga que hi ha edificis que es poden visitar, o que tenim meravelles a vegades poc conegudes. En el fons, dic que permanentment hem de reactualitzar-nos, ser conscients de tot el que tenim, i de tot el que anem sumant a la ciutat. Això ho hem de defensar i conservar com sigui.

"Permanentment, hem de reactualitzar-nos, ser conscients de tot el que tenim, i de tot el que anem sumant a la ciutat"

Què en penses de la defensa del patrimoni català que s’està fent?
Queda molta feina pendent. Encara flipo molt com costa tant garantir que el patrimoni –com són edificis o barris sencers– es protegeixi. Hi ha barris, com la Font d'en Fargues o Sant Gervasi-Galvany, i edificis que no entenc com pot ser que no estiguin protegits.

"Encara flipo molt com costa tant garantir que el patrimoni es protegeixi"

La conservació del patrimoni és una patata calenta. Sempre hi ha tensió entre el dret a la propietat, el desenvolupament urbanístic i la necessitat de conservar el patrimoni. Molts partits polítics no volen afrontar el tema perquè saben que genera conflicte. O, a vegades, els mateixos propietaris o promotors no volen aquesta protecció perquè implica restriccions.

Podríem dir, llavors, que Barcelona Singular és un compte que milita per Barcelona?
Sí. Molts cops alerto, però en general el meu compte és amable i només vol donar a conèixer. Reivindico que, en una ciutat com Barcelona, on viure és un privilegi, el mínim que es pot fer és conèixer-la. Fins i tot, tinc la sensació que la gent no coneix ni el seu barri.

En el fons, malgrat els sorolls de les xarxes socials, Barcelona Singular és una oda a la ciutat, que és la millor del món.

"En una ciutat com Barcelona, on viure és un privilegi, el mínim que es pot fer és conèixer-la"

Mostres moltes coses diferents, des d’arquitectura fins a restaurants i curiositats. On trobes l'equilibri entre donar a conèixer un lloc i condemnar-lo a la massificació?
Em trobo constantment en aquesta situació. Molts cops em diuen: "Calla, no ho diguis!". Però soc periodista i tinc el deure de compartir allò que conec. Molts cops em diuen que no digui adreces perquè parlo d’un marc o d’una porta, que l’endemà ja no hi serà. Aquí ja no hi vull entrar.

D'on neix Barcelona Singular?
Ara, quan viatges, busques experiències: si vas a Nova York, fas el típic, però també vols buscar el barri que s'ha posat de moda, o el que encara no s'ha gentrificat, i anar a menjar cuina estrangera. No té sentit buscar experiències quan viatges i, en canvi, a Barcelona reduir el teu moviment al barri on vius o treballes. Al compte jugo amb aquest equilibri: reivindico molt el valor de la història, però també defenso moltíssim aquesta ciutat canviant.

Per tant, a part de divulgar, et posiciones davant les injustícies i a favor del canvi?
Hi ha altres vies per denunciar les injustícies socials. En el meu compte no vull posar molta cullerada. Reconec que em vaig enganxar una mica els dits en l'època del procés, però crec que ens hi vam enganxar tots. A vegades és evident que no pots no dir en veu alta el que penses. El meu propòsit és que tots apreciem prou la ciutat per valorar-la com era, com és i contribuïm a defensar-la en la mesura del possible.

Quina és la publicació que més t’ha interessat treballar?
Recordo que en un passatge del Clot una veïna hi havia posat uns testos i la van multar. Va ser arran d’una piulada de Barcelona Singular, que l’endemà l’Ajuntament li va retirar la multa. Són petites històries que penso: "chapeau!".