207 quilòmetres. Una videotrucada salva la distància entre Barcelona i Mallorca, entre la redacció del Diari de Barcelona i la llar de Margalida Solivellas, la periodista que ha estat els ulls i la veu de les illes Balears en els darrers 36 anys com a delegada de TV3. El passat 15 de setembre la mallorquina va fer la seva darrera crònica al TN vespre. Toni Cruanyes, presentador del telenotícies, li va dedicar unes paraules de comiat amb les quals va agrair-li la feina feta. "Seguiran passant moltes coses i altres ho explicaran; així és la vida", va dir la periodista illenca. Més tard, TV3 va publicar unes imatges de com havia estat aquella darrera crònica a peu de carrer darrere càmeres. Quan han passat quinze dies d'aquell adeu, parlem amb ella per saber com ho va viure i com afronta la jubilació.

 

---

 

 

 

View this post on Instagram

---

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Televisió de Catalunya (@tv3cat)

Què va significar per a tu aquella darrera connexió?
La gent d’informatius va voler fer un comiat públic, cosa que no m’esperava, però ho agraeixo perquè s’han portat més que bé amb mi. Al vespre vaig estar parlant amb en Cruanyes sobre quin format utilitzaríem. Tenien previst posar imatges meves de tots aquests anys, però jo volia una cosa minimalista, molt breu. 

Sabries triar tres moments que han marcat la teva trajectòria a nivell professional? 
Aquestes darreres setmanes he revisat els arxius i he vist cròniques que no recordava! Hi ha hagut moments importants. El primer, els casos de corrupció a partir de la dècada del 2007, que van ser un trasbals polític informatiu. El segon, les tres setmanes de la marea verda, és a dir, les primeres mobilitzacions del professorat, que van començar amb poca repercussió als mitjans. Nosaltres sí que vam seguir-los des de l’inici i després ja van arribar als mitjans, perquè van mobilitzar la societat. No era una cosa de Mallorca, cohesionava totes les Illes. Va ser emocionant. I no sabria triar un tercer moment… Diria que tots en els quals he tractat temes humans. 

Margalida Solivellas fent una connexió sobre el Cas Noós a Palma de Mallorca (2014)

Hi ha algun tema del qual no t’hagi agradat parlar?
Sí… del balconing. La gent va començar a saltar a les piscines dels hotels, i encara continua passant... No m'agrada cobrir aquests temes relacionats amb els successos.

Amb quines dificultats t’has trobat per cobrir temes de gran impacte social i polític com les vagues de docents i el Cas Nóos? 
Pel que fa a la marea verda, les dificultats venien pel fet que la Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3) no donava informació. Era l'època del President ​​José Ramón Bauzá (PP) i els que manaven feien molt poques declaracions. Per sort, la comunitat educativa ens acollia molt bé a les assemblees. Va ser una època molt guapa aquella. Pel que fa als temes judicials, la dificultat està en triar el que t’expliquen els advocats. Quan pots seguir un judici és diferent però no hi teníem accés… A més, en televisió tot es complica més. Si els jutges o qui sigui filtren alguna cosa ho fan en premsa escrita, perquè no necessiten el micròfon per declarar. En ràdio i televisió necessites el testimoni de la veu i la cara.

Vas sentir alguna responsabilitat especial en aquestes cobertures?
Sobretot sentia pressió per no equivocar-me i no deixar-me endur per altres informacions que es filtraven als diaris de l’Estat. Volíem tenir les nostres fonts per saber bé cap a on anar. Això crea un estrès perquè també et pots equivocar, és clar…

"Sobretot sentia pressió per no equivocar-me i no deixar-me endur per altres informacions que es filtraven als diaris de l’Estat"

Has cobert notícies principalment des de Palma, però també has informat des de Menorca, Formentera i Eivissa. Amb quina freqüència has hagut de viatjar d’illa en illa? 
L’equip el formàvem un càmera i jo, només hi anàvem quan podíem i intentàvem fer dos o tres reportatges per aprofitar el viatge. Sempre he pensat que a les Illes passa el mateix que a Catalunya amb la crítica al centralisme de Barcelona. La gent critica el centralisme de Palma i tenen raó. Les Illes són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Quan ens pregunten d’on som diem això, mai diem de les Illes Balears, fins i tot quan anem a l’estranger. Quan hi ha hagut un tema important en alguna illa, com uns aiguats o un succés, hi he anat. Aquests dies, però, he quedat sorpresa perquè he rebut missatges de la resta d’illes, així que suposo que tan malament no ho haurem fet…

Has tingut llibertat per decidir quin enfocament donaves a les teves peces o et cenyies a les normes de la direcció dels informatius?
M’han escoltat molt en general, m’he sentit molt bé. Amb el cas Nóos des de Barcelona em deien per on havíem de tirar, però quan jo els argumentava perquè havíem de fer-ho d’una altra manera m’escoltaven. He tingut llibertat, m’han respectat el criteri. Des dels centres de decisió els falta la visió del carrer. He fet quasi 40 anys de carrer i això et permet veure les coses sense intermediaris. El llenguatge no verbal i tot allò que no es pot transmetre et dona molta informació i et dona un avantatge.

"He fet quasi 40 anys de carrer i això et permet veure les coses sense intermediaris"

Com recordes els inicis com a periodista?
Quan estudiava ja col·laborava amb el Diari de Mallorca, després vaig treballar a Ràdio Balear on feia un informatiu i més tard a Televisió espanyola. També escrivia cròniques des del Parlament pel Diari de Menorca. Al cap de 5 anys vaig tenir la sort d’arribar a TV3. Els meus inicis són com els que tenen els joves d’avui dia, que són gent molt preparada, saben molts idiomes i fer de tot. El problema és que les empreses periodístiques estan molt malament… Tant de bo en un futur els joves puguin treballar i tenir feines i sous més estables.

Un altre fenomen que has tractat ha estat el del turisme massiu a les Illes. Quin enfocament has intentat oferir? 
M’he posat sempre de part del ciutadà, però he donat veu a tothom. Han sortit els hotelers, els empresaris... però el posicionament del sector de les grans empreses és molt diferent al de la gent. Volia equilibrar les parts.  

Creus que amb la teva cobertura has pogut aportar un granet de sorra a la prevenció del turisme de masses?
El negoci és molt poderós i si a tu no t’interessa, no mires ni escoltes la informació i ja està. En la darrera crònica que vaig fer, vaig ensenyar un balneari a la platja de s’Arenal que els alemanys s’havien fet seu. Comparava el 1993 amb l’actualitat i deia que podríem tenir les mateixes imatges. Jo crec que el model turístic que tenim és massiu…

"Tant de bo en un futur els joves puguin treballar i tenir feines i sous més estables"

Com encares la jubilació? Tens algun repte per davant?
No vull viure amb les presses del rellotge. Perquè si el TN comença a les 14.30 h has de tenir la peça abans de les 13.30 h. No desconnectes mai. Avui ja m'he llegit la premsa amb una altra mirada, pensant: “Això ja no ho he de fer” (riu). L’únic que vull és anar a un altre ritme i decidir cada dia què és el millor que puc fer i anar fent el que a mi m’agrada. 

"El negoci és molt poderós i si a tu no t’interessa, no mires ni escoltes la informació i ja està"

Ja que ho deixes, alguna cosa que necessitaves dir i fins ara no podies?
M’hagués agradat explicar més el món cultural, parlar de més cantants, actors, escriptors… Hi ha molta competència dins del TN, vendre el llibre d'algú desconegut és complicat. 

Per acabar, algun consell als joves periodistes illencs?
Els diria que persisteixin, que siguin crítics i que es mullin i que diguin el que pensen.