María del Carmen Llasat Botija (Barcelona, 1959) és catedràtica de Física de l’Atmosfera a la Universitat de Barcelona i directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctora en Ciències Físiques per la UB, la seva trajectòria científica s’ha centrat en l’estudi dels riscos naturals d’origen meteorològic, com les inundacions, les precipitacions extremes o els incendis forestals, així com en l’impacte del canvi climàtic sobre aquests fenòmens.

Al llarg de la seva carrera, ha combinat la recerca científica amb la col·laboració amb institucions públiques. Va ser la primera dona de l'estat espanyol a liderar una secció, en aquest cas Natural Hazards, de la Unió Europea de Geociències. També ha participat en informes sobre el canvi climàtic a Catalunya i en estudis internacionals sobre els riscos climàtics a la Mediterrània. L’any 2022 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria científica. 

En aquesta entrevista, conversem amb Maria del Carmen Llasat sobre la relació entre el canvi climàtic i l’augment dels fenòmens meteorològics extrems, amb especial atenció als incendis forestals que han afectat Europa en els darrers anys i aquest estiu. Parlem també de com està canviant el clima mediterrani, què pot explicar la intensificació d’aquests episodis i fins a quin punt podem atribuir els incendis actuals al canvi climàtic.

Vostè porta dècades estudiant fenòmens meteorològics extrems. Creu que ha evolucionat la manera d’entendre aquests fenòmens al llarg de la seva trajectòria?
Sí. En els darrers 30 anys hi ha hagut avenços molt importants, tant en la comprensió del canvi climàtic com en la modelització —la modelització consisteix a ser capaç de descriure matemàticament un fenomen i reproduir-lo en un ordinador—. Ha evolucionat considerablement el coneixement sobre què és el canvi climàtic i tot el que comporta, així com sobre les causes dels fenòmens meteorològics extrems o dels fenòmens molt vinculats amb la meteorologia, com els tornados, els aiguats —que són els que tenim més aquí— i els incendis forestals.

Creu que hi ha més conscienciació sobre aquests fenòmens i una major atenció mediàtica?
La conscienciació ha augmentat, però no tant com seria necessari. Aquí hem de distingir entre el canvi climàtic i els seus impactes, com els incendis o les inundacions. En el primer cas, s’està fent molta tasca de divulgació i conscienciació, però costa molt que la gent accepti que el canvi climàtic que estem vivint és conseqüència de l’activitat humana i que, per tant, hem d’evitar que continuï avançant i que augmenti la temperatura.

I per què costa tant acceptar-ho?
Perquè evitar-ho implica canvis en els models de vida, l’abandonament de les energies fòssils i una societat una mica més austera en els seus comportaments, perquè estem explotant el planeta d’una manera incontrolada. Aquí es barreja la conscienciació amb el fet que això implica canviar la nostra manera de viure, i això és el que més costa. A més, nosaltres hem de canviar de vida, però això també s’ha de reflectir en els governs, les grans multinacionals, etc.

Ara que hem vist diversos incendis, sobretot a Europa central, Espanya i França, com es pot determinar que aquests incendis estan relacionats amb el canvi climàtic?
Aquí és important parlar de modelització. Quan modelitzes, crees unes equacions fisicomatemàtiques que permeten descriure una situació i intentar reproduir-la mitjançant un ordinador. En el cas dels incendis, hi ha models meteorològics i models climàtics —que no són el mateix— que permeten simular com canvia el perill d’incendi a causa del canvi climàtic. Això és molt important. Fa aproximadament entre 15 i 20 anys es va començar a observar que els incendis forestals i les hectàrees cremades a Catalunya estaven disminuint.

"Fa aproximadament entre 15 i 20 anys es va començar a observar que els incendis forestals i les hectàrees cremades a Catalunya estaven disminuint"

I com és possible que disminueixin si cada vegada augmenta més la temperatura?
En el cas de Catalunya, els models indicaven que els incendis forestals haurien d’haver augmentat. Per tant, quan modelitzem les característiques de temperatura i humitat de l’atmosfera, podem reproduir la situació i determinar fins a quin punt és conseqüència del canvi climàtic.

En el cas dels incendis, es veia que el canvi climàtic provocava un augment del risc. Però la realitat era que els incendis no estaven augmentant. Perquè, des de l’any 1994, quan a Catalunya hi va haver uns incendis molt greus, es van començar a fer campanyes de prevenció molt importants, amb una gran participació i conscienciació de la població. També va millorar molt la predicció dels incendis per part de la Generalitat. Això també es va observar a gran part del Mediterrani occidental. 

I què succeeix actualment?
Les temperatures estan augmentant tant a causa del canvi climàtic que, fins i tot amb totes aquestes mesures de prevenció, ja no són suficients perquè el risc està augmentant molt.

I què està passant actualment a Europa central?
A Europa central no estaven preparats per a aquestes temperatures tan altes ni per tenir incendis com els que tenim al Mediterrani. Aquí estem més acostumats als incendis perquè els estius són molt secs. A Europa central, en canvi, els estius tradicionalment eren més plujosos i els incendis no eren tan habituals.

Ara, amb el canvi climàtic, la temperatura està augmentant tant que la precipitació també està disminuint en alguns períodes i el risc d’incendis ha augmentat tremendament. I no estaven preparats per a això. És una situació que també es dona a altres zones d’Espanya: hi ha llocs on la preparació ha millorat molt i d’altres on no ha millorat tant.

Ha parlat de les modelitzacions per preveure els futurs fenòmens meteorològics. Ja es pot preveure què passarà a Europa d’aquí a 20 o 30 anys?
Sí, amb els estudis de l’equip en què treballo, vam analitzar la disminució dels incendis al Mediterrani i vam modelitzar com canviaria el risc d’incendi fins a l’any 2100. El que vam veure és que, si la temperatura augmentava més de tres graus, la superfície cremada es podria arribar a duplicar. Les modelitzacions que hem fet nosaltres coincideixen amb altres estudis que analitzen la situació a escala mundial: el perill d’incendis forestals augmentarà indiscutiblement. Això significa que cada vegada serà més habitual, tant a Espanya com a Europa i, sobretot, al centre d’Europa, que hi hagi més incendis i que les condicions siguin més propícies.

Però un incendi forestal no depèn només de les condicions meteorològiques. També depèn de la massa vegetal que hi ha i de si hi ha poblacions o urbanitzacions situades en zones de risc. Aquest és un dels problemes que tenen actualment els bombers. Hi ha poblacions i urbanitzacions situades al mig del bosc o en llocs amb un risc d’incendi molt alt.

"Cada vegada serà més habitual, tant a Espanya com a Europa i, sobretot, al centre d’Europa, que hi hagi més incendis i que les condicions siguin més propícies"

I de cara al futur, quines mesures hauríem d’adoptar?
Primer hem d’evitar que augmenti més la temperatura. Per tant, cal mitigar el canvi climàtic: disminuir l’ús de combustibles fòssils, evitar la crema de boscos, etc. Aquesta és la primera qüestió: la mitigació.

I la segona és la prevenció i l’adaptació. Ara es parla molt de millorar la gestió forestal, tornar a portar ramats i recuperar, en el cas dels Pirineus, el paisatge en mosaic. Un paisatge en mosaic és aquell en què conviuen conreus, boscos i ramats de vaques o ovelles. Aquesta també és una mesura preventiva.

Ha parlat de mitigació i adaptació. Quina diferència hi ha entre les dues?
La mitigació consisteix a actuar sobre les causes del canvi climàtic per evitar que continuï avançant. L’adaptació, en canvi, parteix de la idea que la situació està empitjorant i que ens hi hem d’adaptar. Quan parlem de riscos com els incendis o les inundacions, l’adaptació sempre es refereix a disminuir el risc.

És molt important entendre que el risc d’un incendi forestal o d’una inundació té un component natural, que anomenem perillositat, i un altre component que anomenem vulnerabilitat. La perillositat està augmentant perquè augmenta la temperatura, però sobre la vulnerabilitat podem actuar més directament. Adaptar-se al canvi climàtic significa, per tant, disminuir la vulnerabilitat. En el cas dels incendis, això implica desenvolupar millors mesures de prevenció per part de la població, millorar la gestió forestal i disposar de millors sistemes de predicció.

Creu que s’estan prenent prou mesures de prevenció al territori?
Canvia molt d’un lloc a un altre. En el cas d’Espanya, hi ha moltes diferències entre les comunitats autònomes, perquè la gestió dels bombers forestals també varia. En el cas de Catalunya, la gestió dels bombers és bona, però hi ha altres comunitats autònomes en què es subcontracten empreses quan es produeixen incendis. Això va passar, per exemple, l’any passat a Lleó i Galícia, on es van subcontractar bombers que no estaven prou preparats. Per tant, en general encara hi ha molt marge de millora.

A Europa central passa una cosa semblant. Com que tradicionalment no estaven acostumats a tenir incendis, accions com encendre foc al camp o fer una barbacoa eren habituals. Com que abans hi havia molta més humitat, no comportaven el mateix risc que tenen ara. Per tant, a nivell europeu encara hi ha molt camí per recórrer en matèria de prevenció.

I, en un futur molt llunyà, creu que el canvi climàtic ens podria obligar a emigrar per motius climàtics si la zona mediterrània arribés a un punt climàtic inaguantable?
No, el que sí que està contemplat és que el canvi climàtic produirà més migracions a la regió mediterrània, però sobretot des del sud cap al nord, i no tant des del nord del Mediterrani. Els estudis que s’han fet sobre la regió mediterrània indiquen que al nord del Mediterrani augmentarà la temperatura, però aquesta zona té una major capacitat d’adaptació.

Per exemple, avui molta gent disposa d’aire condicionat i, en situacions de calor extrema, pot utilitzar-lo per adaptar-se a les temperatures. Això significa que tenim una capacitat d’adaptació important, tot i que l’aire condicionat també implica un consum més elevat d’energia. Per tant, el que es veu és que el nord del Mediterrani té una elevada capacitat d’adaptació al canvi climàtic. 

Cada any sembla que les temperatures augmenten més. Realment estan augmentant tant?
Sí, sens dubte. Aquest any les temperatures que s’han assolit a Europa, especialment a Anglaterra, han estat extraordinàries. Anglaterra té dades de temperatura de fa 400 anys i no havia registrat temperatures com les que s’han assolit aquest any. A Espanya també s’han registrat temperatures molt elevades, tot i que les nostres sèries de dades són més curtes, d’uns 200 anys.

"El canvi climàtic produirà més migracions a la regió mediterrània, però sobretot des del sud cap al nord, i no tant des del nord del Mediterrani"

A Espanya sempre hi ha hagut episodis de temperatures molt altes, però el que està passant a Europa central sembla molt més desorbitat.
És desorbitat. El que passa és que el Mediterrani, i concretament Espanya, és una regió habituada a les sequeres i a un clima molt càlid. Evidentment, el clima actual és molt més càlid, però nosaltres estem més adaptats a aquestes condicions.

Al centre d’Europa, en canvi, no. Ni les seves cases, ni els seus hospitals ni altres infraestructures estan preparats per suportar temperatures tan altes com les que estan registrant aquest estiu. Per tant, l’impacte sobre la salut humana i, sobretot, sobre la vegetació és molt més greu.

El canvi climàtic és aquest augment de temperatura, però quant ha augmentat realment la temperatura del planeta respecte al segle XIX?
És important tenir una referència. Mira, hi ha una comparació molt fàcil: quan tens febre, la teva temperatura augmenta, amb un grau o un grau i mig ja et pots trobar malament. Per tant, un augment d’un grau o un grau i mig ja té conseqüències importants. La temperatura mitjana del planeta Terra ha augmentat més d’un grau i mig respecte al període preindustrial.

Hi ha regions del planeta on l’augment ha estat de quatre graus. A Espanya, a més, l’augment de temperatura no és igual durant tot l’any. La temperatura augmenta durant tot l’any, però proporcionalment l’increment és més gran a l’estiu. És a dir, la diferència respecte a la temperatura climàtica de referència és especialment elevada durant els mesos d’estiu. A Catalunya ja s’estan superant increments de tres i quatre graus en determinats períodes i zones.