El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha negat que el govern espanyol rebés cap “informe ni avís” del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que advertís d’una entrada massiva de migrants com la que es va produir la setmana passada a Ceuta. Segons ha assegurat, si els serveis d’intel·ligència haguessin detectat un risc comparable al de la crisi migratòria del 2021, quan unes 10.000 persones van accedir a la ciutat autònoma, l’Executiu hauria activat una reunió d’emergència per adoptar mesures preventives.

En la roda de premsa posterior a la reunió dels ministres d’Interior de la Unió Europea (UE), Marlaska ha insistit que “no hi havia cap informe ni cap avís” que anticipés una situació d’aquestes característiques. Tot i això, ha volgut desvincular aquesta afirmació de qualsevol crítica al CNI i ha traslladat la seva “màxima confiança” als serveis d’intel·ligència. “Hi ha situacions que es produeixen sense que puguin ser previstes. Això no és cap censura al treball dels serveis d’informació, que és fonamental per a la seguretat de tots”, ha afirmat.

El ministre també ha defensat que el govern només preveia un increment de les arribades irregulars propi dels mesos d’estiu, agreujat per l’efecte de la recent sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent a Ceuta i Melilla. En aquest sentit, ha assegurat que Interior ja havia reforçat els dispositius de vigilància i havia començat a desplegar mesures extraordinàries, com la contractació d’emergència d’un nou Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) al Tarajal.

70.000 retorns al Marroc

Grande-Marlaska ha actualitzat les xifres de la crisi migratòria i ha situat en 72.000 les persones que van entrar a Ceuta durant la setmana passada. Segons ha explicat, 70.000 ja han estat retornades al Marroc, mentre que els casos restants s’estan analitzant individualment per determinar si tenen dret a romandre a Espanya. En cas contrari, ha dit, seran expulsades “amb estricte compliment de la legislació espanyola i internacional i del marc de protecció dels drets humans”.

El ministre ha insistit que les autoritats han garantit els drets fonamentals de les persones migrants, especialment dels menors i dels col·lectius més vulnerables. També ha reconegut que durant les primeres hores de la crisi es van produir alguns “desajustos”, però ha assegurat que la situació es va anar normalitzant ràpidament.

Defensa de la cooperació amb el Marroc

Marlaska ha reivindicat igualment la cooperació entre Espanya, el Marroc i la Unió Europea en matèria migratòria. Segons ha afirmat, tant Brussel·les com Rabat consideren Espanya “un soci fiable”, fet que permet actuar amb eficàcia contra les xarxes de tràfic de persones. “Nosaltres no juguem en termes de testosterona; juguem en termes d’eficàcia, drets humans i llibertats fonamentals”, ha afirmat.

Preguntat sobre les informacions que apuntaven que el Marroc havia advertit de possibles conseqüències arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent, el ministre ha evitat confirmar-ho i s’ha limitat a respondre: “No sé a qui van avisar”.

Polèmica pels suposats avisos del CNI

Les declaracions de Marlaska arriben després que diversos mitjans publiquessin aquest dilluns, citant fonts vinculades a la seguretat de l’Estat, que el CNI hauria advertit Interior durant les setmanes prèvies sobre el risc d’una entrada massiva des del Marroc. Segons aquestes informacions, els avisos no haurien anat acompanyats d’un reforç suficient dels dispositius fronterers, fet que hauria generat malestar dins dels serveis d’intel·ligència.

El govern espanyol manté, però, que no va existir cap informe que anticipés una crisi de la magnitud de la registrada a Ceuta. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha evitat aclarir si hi va haver comunicacions entre el CNI i Interior, tot i reivindicar la tasca “excepcional” dels serveis d’intel·ligència, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Per la seva banda, el Partit Popular reclama explicacions sobre possibles errors de previsió i coordinació entre ministeris.

Suport de la Unió Europea

Durant la reunió extraordinària dels ministres d’Interior, els estats membres han expressat la seva “ferma solidaritat” amb Espanya davant la crisi migratòria i han apostat per reforçar la lluita contra les xarxes de tràfic de migrants i millorar els mecanismes de prevenció.

Aquest suport arriba després que, en els primers dies de la crisi, alguns governs europeus critiquessin la gestió espanyola de la frontera i advertissin sobre les conseqüències que podia tenir per a l’espai Schengen. Davant aquestes reaccions, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va reclamar una resposta conjunta de la UE i va lamentar l’actitud “egoista” d’alguns estats membres.