La poetessa Marta Pessarrodona presenta una mirada retrospectiva a la seva trajectòria amb Re(visions) (Viena Edicions), un recull de 38 poemes inèdits marcats pel record, la memòria i la introspecció. L’obra, prologada per Àngels Gregori i amb epíleg d’Andreu Gomila, recull textos dedicats al pare, la mare, la infància i alguns dels episodis que han marcat la seva vida.

Amb 84 anys, Pessarrodona assegura que es troba en una etapa de revisió personal i literària. “Soc una escriptora sense futur”, afirma, recuperant una expressió que li havia sentit dir a Mercè Rodoreda en els darrers anys de la seva vida. Tot i això, admet que continua treballant amb intensitat i que té diversos projectes en marxa.

El poemari s’obre amb Carta al pare que mai no he escrit, un text dedicat al seu pare, Florenci, mort als 59 anys. L’autora recorda l’impacte profund que va tenir aquella pèrdua i explica que durant dècades no havia estat capaç d’escriure sobre ell. També dedica poemes a la seva mare, Montserrat Artigues Isanta, així com a records de joventut vinculats a Terrassa, Camprodon o amistats que han marcat la seva trajectòria.

Entre els textos del llibre també hi ha referències a figures destacades de la cultura catalana, com Maria Aurèlia Capmany, de qui recupera una anècdota relacionada amb el lingüista Ramon Aramon i Serra.

Lluny de plantejar-se una retirada, Pessarrodona assegura que continuarà escrivint. “Moriré amb les botes posades”, afirma. El projecte més avançat és De tan bon recordar. Quatre anys amb Gabriel Ferrater, un llibre memorialístic en què rememora la relació que va mantenir durant quatre anys amb el poeta. L’autora reconeix que va trigar 25 anys a parlar públicament de Ferrater després del seu suïcidi l’any 1972 i admet que potser ha esperat massa per explicar aquella etapa de la seva vida.

Paral·lelament, treballa en un segon poemari, Geografies, dedicat a Montserrat Roig, i en un tercer projecte conjunt amb l’artista santcugatenc Lluís Ribas. El llibre combinarà poesia, pintura i fotografia i girarà al voltant de la petjada emocional que deixen els gossos en les persones. L’obra, que previsiblement portarà per títol 'Dogs', estarà dedicada a la Queta i la Darling, dos animals de companyia recentment desapareguts.