Els matrimonis forçats, una realitat invisibilitzada: "També passa a Europa i a Catalunya" - Diari de Barcelona
"La primera vegada que em van intentar casar va ser amb 12 anys. La segona amb 16. I la tercera amb 18”. Amb aquesta declaració arrenca No, no quiero, un documental de 2023 dirigit per Belén Santos en què apareixen els testimonis de quatre víctimes del matrimoni forçat. Moltes noies s’hi han d’afrontar diàriament arreu del món: més de 15 milions són obligades a casar-se cada any, segons Nacions Unides, que considera aquesta pràctica una violació dels drets humans.
Valentes i Acompanyades és una associació dedicada a acompanyar i brindar suport a les joves i adolescents de Catalunya en risc de ser casades a la força. Aquesta fundació està activa des del 2014. “Des de llavors, hem atès unes 500 noies d’arreu de Catalunya”, declara Carme Vinyoles, la directora i fundadora.
Primer van començar com un petit projecte a Girona, on tenen la seva seu. Al llarg dels anys, els han anat arribant noies en situació de risc fins i tot d'altres llocs de l’estat espanyol. Actualment, l’equip està format per tres treballadores i la directora, que exerceix de voluntària. A més, compten amb un psicòleg i un advocat que les ajuden amb l’acompanyament.
En l’àmbit legal, Catalunya va ser dels primers llocs en què es va reconèixer el matrimoni forçat com una forma de violència masclista. La llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ho contempla, però només en l’àmbit familiar. “Des de Valentes i Acompanyades demanem que en una pròxima reforma es tingui en compte que també es produeix en l’àmbit de parella, comunitari i digital”, afirma Vinyoles.
Des de Valentes i Acompanyades volen aconseguir que la societat estigui informada sobre aquesta qüestió per tal de poder aturar o reduir el possible nombre de casos. Segons dades de la Direcció General de la Policia, els Mossos d’Esquadra han evitat 47 matrimonis forçats a Catalunya des del 2021.
"Hi ha molta realitat oculta”, explica Siham El Kafroune, representant de l’associació. “És una problemàtica poc coneguda i poc parlada i, a més, hi ha molts més casos que les denúncies que consten al registre policial”, afirma. “Les poques xifres no volen dir que hi hagi una baixa incidència, sinó que al darrere hi ha por i control”.
Són diversos els factors que poden incidir en un matrimoni forçat. Principalment, es produeixen per pressió familiar i comunitària, pel manteniment d’un sistema de castes o per raons socioeconòmiques. “En contextos més tradicionals, el control del cos femení es converteix en una garantia de la reputació familiar”, afirma El Kafroune.
En molts casos, la rebel·lió de la jove desencadena en una ruptura familiar. “Han de prendre una decisió molt dura: la família o la seva llibertat”, afirma Vinyoles. Per aquesta mateixa raó, n'hi ha moltes que no s’hi acaben oposant. “No es considera que tinguin dret sobre la seva vida i les sotmeten a un rol domèstic de la dona tradicional”, destaca la directora de Valentes i Acompanyades.
L’Agenda 2030 reconeix els matrimonis forçats com una pràctica global que s’ha d’eliminar. La gran majoria de casos se situen en famílies que provenen de societats en què aquesta problemàtica està molt arrelada a la seva cultura. A més, en molts països del món, sobretot de l’Orient mitjà, l’Àfrica subsahariana i Sud-est asiàtic, el matrimoni infantil segueix sent legal. Tot matrimoni infantil és un matrimoni forçat, però també és comú que s'obligui a casar-se a dones majors d'edat.
En l’informe La Realitat dels Matrimonis Forçats a Catalunya que va co-coordinar Valentes i Acompanyades, s’assenyala que “el matrimoni forçat no prové d’ideals religiosos, sinó que és quelcom cultural”. “No es tracta de jutjar identitats, sinó d’aturar violència”, declara El Kafroune. “És molt important remarcar que no és una realitat llunyana, que també passa a Europa i a Catalunya i sovint, perquè passa dins l’àmbit familiar, queda invisibilitzada”, subratlla una de les representants de l’associació.
“Estem parlant d’una forma extrema de violència masclista. És important ressaltar que no hi ha un consentiment ple i lliure”, declara El Kafroune. La gran majoria de casos afecten a noies adolescents, encara que pot donar-se en qualsevol edat i també s’han trobat amb alguns casos d’homes. “Les aïllen socialment”, explica la directora, perquè, d’aquesta manera, quan les obliguin a contraure matrimoni, eviten que tinguin persones o recursos on acudir.
Des de l’associació compten amb un servei d’ajuda psicològica per a totes les víctimes. El psicòleg, Adam Oliver, les acompanya en tot el procés de reconstrucció de l’autoestima i la capacitat de decisió: “Les ajudem a desculpabilitzar-les i les empoderem”. “Començo a notar canvis emocionals quan veig que van entenent què els està passant i quins són els seus sentiments al respecte. Fer teràpia provoca dolor, però elles continuen perquè veuen l’esperança del canvi”, declara el psicòleg de l’entitat.






