Està a tot arreu i sona a totes les ràdios. Max Navarro (Premià de Mar, 2002) és un dels artistes emergents catalans més potents de l’any. El seu primer senzill, Estrelles, té més de 2 milions de reproduccions a Youtube i el segon, Inigualable, va pel mateix camí. El Diari de Barcelona ha parlat amb el concursant d’Operación Triunfo 2025, que també va ser redactor d'aquest diari durant els seus estudis de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, sobre el seu projecte musical i el seu pas per la facultat.  

Estrelles és un èxit rotund. L’has cantat al Palau de la Música Catalana en el marc del concert ‘És Nadal al Món’ de RAC1 i als 40 Primavera Pop. T’esperaves aquest èxit? 
Va ser una sorpresa absoluta per a mi. No m'ho esperava, gens ni mica. Jo estava dins l’acadèmia d’OT i feia el que faig jo a la meva vida, que és seure al piano i vomitar les meves idees, les emocions i les coses que m'emocionen. Estrelles, doncs, va passar allà. I aquella casualitat tan bonica va fer que tingués claríssim per on havia de tirar.

Ets el primer artista, en els 25 d’anys d'història d’Operación Triunfo, que treu el primer single en català. Per què vas decidir això?
Em surt escriure en català i en castellà. Estrelles era molt maca en català, per tant, no la volia canviar i, des de Sony i Gestmusic, se'm va donar molt de suport.

Faràs totes les cançons en català? O també en castellà?
Jo el que prioritzaré és que surtin les millors cançons. Inigualable no anava a ser el segon single, però va sortir el dia abans d'anar a l'estudi a produir el que anava a ser el segon senzill. Vaig passar-la a l'equip i em van dir “L'hem trobat”. El disc que jo faci tindrà les millors cançons. Si són en català o en castellà crec que serà indiferent, perquè seran les més bones. 

El segon senzill, Inigualable, està basat en el poema Ídols de Gabriel Ferrater de 1966. En què t’inspires per compondre?
Cada escriptor és seu i connecta amb la seva història, i jo crec que per poder escriure d'alguna cosa has d'entendre del que estàs parlant i suposo que, d'alguna forma, tot remet a qui som i al que hem viscut.

Què sabem d’un possible EP/àlbum?
L'estic produint amb en Roger Rodés i amb en Vic Mirallas, que són els que van fer Estrelles amb mi. Hem fet un molt bon equip. Pel que fa a les cançons, presentaré algunes inèdites, una d’elles en castellà, al concert que faig el 30 de maig a Camós.

Se’t fa estrany fer les dues ‘gires’ (la d’OT i la teva) a la vegada? No és habitual pels concursants del reality fer-ho.
Suposo que cadascú va trobant el camí que li funciona millor, no crec que hi hagi una manera bona de fer les coses. Tenia moltes ganes de començar a fer rodatge, de compartir amb la gent, d'agrair l'amor i el suport que m'han donat, d'escoltar les meves cançons... Em plantejo també aquests concerts com un laboratori del que serà l'any que ve, que serà una gira pròpiament dita, amb dates anunciades i amb un concepte. Estic veient quina és la direcció musical cap a la qual vull anar.

Ara fa res que heu començat la gira d’OT. Què tal està anant? Tens ganes del Palau Sant Jordi?
És increïble. Tinc moltíssimes ganes del Sant Jordi, serà increïble i mai saps quan podràs tornar a actuar allà. Al concert d'OT soc molt conscient que no em venen a veure a mi, venen a veure OT, i resulta que jo aquest any soc el que en part li posa cara. Això també m'ajuda a distanciar-me. Escoltar els testimonis d'altres persones que han passat per aquest programa, com el Miki Núñez, m’ha ajudat molt. Gràcies a aquests milers de persones que venen a veure el concert d’OT, després puc fer el meu concert de 200 persones. De moment estic content i a gust amb els companys, amb qui parlo cada dia.

"Al concert d'OT soc molt conscient que no em venen a veure a mi, venen a veure OT, i resulta que jo aquest any soc el que en part li posa cara"

Veuràs l’edició del 2027?
No ho sé, és una experiència molt forta. A mi m'encantaria anar-hi de visita, però, per xerrar amb ells i intentar fer-los un cop de mà. Quan estàs allà s’agraeix una mica tenir algú que t'entengui. Llavors, vull intentar tornar el que m'han donat. 

Estaves fent musicals i obres de teatre i de sobte ets concursant d’Operación Triunfo 2025. Per què et vas apuntar a OT?
Jo feia molt de temps que em preparava per poder créixer com a artista. M’he esforçat i format durant molts anys, i amb OT, sincerament, vaig tenir sort de ser el que buscaven. Va ser estar en el lloc adequat, en el moment adequat.

Com era estar a l'acadèmia? Creus que vas poder ser tu mateix tenint en compte que sabies que us miraven milers de persones?
Hi ha moments que te n’oblides, era molt conscient de la responsabilitat que tenia estant allà dins. Sentia pressió per fer arribar els meus valors i estar en els moments en els quals s'han de dir coses importants. Volia ser de servei per la gent que ens veia i intentar ser un bon company. És que és molt complicat estar allà, però vaig poder explorar tot el que em van plantejar a nivell artístic i personal.

Pel que fa al teu pas pel programa, com el valores?
Vaig fer un concurs molt personal. Vaig intentar mantenir la meva identitat amb dents i ungles i potser és una cosa que en el concurs no és el que et fa arribar fins al final, però sí que és el que, en sortir, fa que la gent et conegui i sàpiga qui ets tu com a artista o què és el que vols, com ha sigut el meu cas.

Ets molt jove, tens 23 anys. Com portes la "fama"? Estaves preparat per a ella?
A la vida, tots hem de saber posar límits. Jo soc una persona molt selectiva a l'hora de confiar en algú de veritat. Soc honest amb el que sento i he posat els meus límits, he compartit fins on he considerat adient i alhora crec que he sigut bastant genuí.

Parlem una mica del Max d’abans del setembre de 2025. Vas estudiar Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i et formaves en interpretació a l’Institut del Teatre. Com recordes la teva etapa a la UPF?
Vaig escollir Periodisme perquè a mi des de petit m'agradava moltíssim llegir els diaris. M'encantava aprendre sobre el món i sobre la gent. Mentre jo feia Periodisme, ja començava a treballar en coses de musicals, però amb els horaris era molt complicat i sentia com que estava remant el doble que la resta dels meus companys, o, com a mínim, tant com els que estàvem treballant i estudiant alhora. Recordo que tenia molta pressa, em comparava moltíssim, tenia molta por de no aconseguir-ho… Em faltava una mica de maduresa per entendre que cadascú té el seu temps, el seu procés, i ara, en perspectiva, estic molt content d'haver fet aquell temps a la carrera. Vaig aprendre molt i vaig tenir companys molt macos.

Vas acabar el tercer curs. Creus que acabaràs la carrera?
Ho he de veure, perquè la vida és molt llarga, mai se sap. Ara mateix no està entre les meves prioritats, però està allà i tinc clar que acabaria molt abans la carrera que l'Institut del Teatre.

Parlem un moment del Diari de Barcelona, perquè tens un parell de peces publicades. T’havies imaginat mai passar de ser autor de la notícia a protagonista?
Qualsevol persona que es vulgui dedicar al món de les arts ha de ser molt valenta, perquè és un món molt complicat i molt difícil. Però també crec que s'ha de ser optimista i creure en un mateix. Jo hi creia, jo creia que arribaria a fer el que em proposés i que aconseguiria els meus objectius. No pensava que em farien entrevistes, però ara veig que la part de promoció no la tenia tant en compte. Em fa valorar moltíssim la feina del periodista. M'encanta el que faig, però el periodisme també és molt xulo.

Una altra de les teves passions és la interpretació, de fet vas estudiar a l’Institut del teatre. Seguiràs l’exemple d’altres ‘triunfitos’ com Amaia i Martin i t’aventuraràs en aquest món també?
Ja tenim un projecte tancat que s'anunciarà molt aviat. Ara, el focus està en la música, però també soc actor i crec que és una eina que forma part de la meva identitat com a artista que no tindria cap sentit amagar o desaprofitar. Tot allò que es pugui compaginar amb el projecte musical, endavant.

Ja tenim un projecte audiovisual tancat que s'anunciarà molt aviat

Quins són els teus somnis com a artista?
Et diré tres somnis d’aquells que apunten lluny. M'encantaria fer una sèrie nacional o amb producció internacional. El meu gran somni com a actor seria fer un The White Lotus. A més, m'encantaria poder escriure cançons per molta gent, perquè he començat ja a treballar com a autor i m'encanta. M'ho passo molt bé i és un exercici divertidíssim per poder ser lliure i ajudar els altres a posar les seves idees en cançons. El tercer és que els meus pares em continuïn venint a veure a tots els concerts.

L'artista també s'ha sotmès a les preguntes ràpides del Diari de Barcelona:

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Diari de Barcelona (@diaridebcn)