Des de l’inici del genocidi a Gaza l’octubre de 2023, el moviment estudiantil de tot el món s’ha mobilitzat per exigir el trencament absolut de relacions i col·laboracions amb les universitats israelianes, de la mateixa manera que es va fer l’any 2022 amb Rússia i Belarús amb l’inici de la invasió d’Ucraïna. Actes com l’acampada al campus central de la UB l’any 2024 van demostrar el compromís dels estudiants catalans amb la suspensió absoluta de relacions amb les universitats d’Israel. Algú es podria preguntar, però, què tenen a veure les universitats d’un país amb les accions de l’Estat i el seu exèrcit, posant en dubte la crida al boicot universitari.

Aquesta pregunta la respon l’antropòloga israeliana Maya Wind, la qual va passar 40 dies empresonada per negar-se a fer el servei militar obligatori. En el seu llibre Torres de Acero y Marfil (Verso, 2024) explica com les universitats de l’estat hebreu, fora de ser institucions neutres de coneixement, nodreixen militarment l’exèrcit, perpetuen l’ocupació de Palestina i justifiquen el règim d’apartheid a través de l’acadèmia. Visita el Diari de Barcelona per parlar sobre les claus del seu llibre i l’important paper de les universitats israelianes en l’opressió del poble palestí.

Portada de l'edició traduïda al castellà de 'Torres de Acero y Marfil' de Maya Wind

Per contextualitzar una mica, quin estatus legal tenen els palestins dins l’estat d’Israel?
La ciutadania israeliana pels palestins que viuen dins les fronteres de l'estat israelià no es dona per descomptada. L’objectiu del sionisme sempre ha estat netejar ètnicament Palestina i reemplaçar tots els palestins per jueus. Després de la Nakba, l’any 1948, dos terços de la població palestina van ser expulsats, i els que es van quedar dins les fronteres declarades per Israel van ser sotmesos a un govern militar. A partir de 1966 se’ls va donar ciutadania gradualment, però continuen sent ciutadans sota ocupació, tal com diu el jurista palestí amb ciutadania israeliana Nimer Sultany.

Quina és la diferència entre un àrab israelià i un palestí?
“Àrab israelià” és un terme fictici que Israel es va inventar per esborrar la identitat palestina. La majoria de palestins ciutadans de l’estat israelià s’autoidentifiquen com a palestins i rebutgen el terme “àrab israelià”.

El sionisme considera l’estat d’Israel com un estat jueu, és a dir, com un etnoestat. Aquests ciutadans àrabs resulten un problema per Israel?
Sí, però no per motius religiosos sinó perquè són palestins. És una contradicció cultural perquè el sionisme pretén crear un etnoestat, i per aconseguir-ho requereix la seva eliminació. Els palestins, incloent-hi els que tenen la ciutadania israeliana, són vists com un problema a Israel, perquè la Nakba no es va executar en l’extensió que el sionisme requeria. 

I com aborda Israel aquest problema? Els palestins són ciutadans de ple dret?
La resposta curta és que no. A Israel hi ha multitud de lleis que discriminen la població palestina i la diferencien de la jueva. Un dels exemples és l’educació: el dret a l’educació i la llibertat acadèmica no estan garantits per als palestins. 

Parlant d’educació, al teu llibre Torres de Acero y Marfil parles del paper de les universitats israelianes en l'opressió de la identitat palestina.
Crec que és més important parlar de l’estructura de les universitats com a institucions d’apartheid. L’estat d’Israel constantment intenta distingir entre el que passa dins i fora les seves “fronteres oficials”, però no hem d’acceptar-ho. No podem distingir entre els palestins que són subjectes ocupats i els palestins amb ciutadania israeliana, perquè són un sol poble. La diferència és una ficció d’Israel i l’hem de rebutjar. Quan diem que són institucions d’apartheid hem de pensar en el gran rol que ocupen en la Palestina històrica, del riu al mar. Totes són estructures d’opressió, amb diverses aparences, però totes tenen l’objectiu d’eliminació i substitució del poble palestí. Aquesta és la imatge en la que ens hem de centrar.

Com funcionen les universitats a Israel? Els palestins poden estudiar allà?
Al principi, els palestins no podien cursar a les universitats israelianes, però gradualment van ser acceptats. Per exemple, una estratègia que va tenir el govern israelià per reduir la taxa de natalitat palestina va ser permetre l’entrada de les dones palestines a les universitats. Avui encara hi ha moltes barreres d’entrada i discriminació, especialment en carreres competitives com dret o medicina. Molts palestins prefereixen estudiar en universitats als territoris ocupats, o a Jordània o altres països, si s’ho poden permetre.

Els estudiants palestins són segregats a les universitats?
Tècnicament no, però és complicat. Per començar, l’exèrcit israelià té zones instal·lades als campus que actuen com a bases militars i a les quals els palestins no poden entrar. Després, hi ha certa segregació imposada des de sota pels mateixos estudiants. L'experta en geografia política Yara Saadi Ibrahim va fer un estudi, el qual cito al llibre, que demostra com els estudiants palestins ocupen llocs diferents dels estudiants hebreus.

"El coneixement de les universitats es fa servir com a cultiu per innovacions militars, que es tradueixen en ocupació il·legal, apartheid i genocidi"

Al llibre parles de la influència militar que les Forces de Defensa Israeliana (FDI) i el Ministeri de Defensa apliquen a partir del programa Erez. Com afecta aquesta presència als espais universitaris?
Primer crec que ens hauríem de referir a les FDI simplement com a l’exèrcit israelià, ja que el terme “Defensa” és una invenció de la narrativa israeliana. Mai han estat una força de defensa. Tornant a la pregunta, totes les universitats d’Israel col·laboren amb l’exèrcit, el Ministeri de Defensa i l’administració, per al desenvolupament d’armes. El que fan és oferir graus per entrenar soldats als espais universitaris i que ells facin la seva feina: són programes de grau en enginyeria, ciències socials, llengua àrab i persa, entre d'altres. A partir d’aquests programes, els estudiants universitaris ajuden a perpetuar el règim d’apartheid i el genocidi a Gaza. Quan parlem de militarització de les universitats ens referim a l’entrenament en aquests centres de soldats, policia secreta (Xin Bet) i agents del Mossad.

Aleshores fan servir les universitats com a “laboratoris” per les seves innovacions en tecnologia d’armament i intel·ligència?
Exacte. Per exemple, la Universitat de Haifa té un programa encaminat a entrenar als líders de l’agència d’intel·ligència a partir del sistema universitari. Aleshores el coneixement de les universitats es fa servir com a cultiu per innovacions militars, que es tradueixen en ocupació il·legal, apartheid i genocidi. Pel que fa a les armes, les tres principals empreses armamentístiques israelianes (Israel Aerospace Industries, Elbit Systems i Rafael) van sorgir totes dels campus d’universitats israelianes, dels laboratoris de Technion, Weizmann Institute i la Universitat Hebrea de Jerusalem. Estan entrellaçades, les universitats són l’oxigen de l’exèrcit i indústria armamentística. Això ho diuen obertament els líders militars i acadèmics.

Imatge d'arxiu de la Cúpula de Ferro, el sistema antiaeri israelià desenvolupat per l'empresa armamentística hebrea Rafael Advanced Defense Systems (Abir Sultan/EFE)

Si les universitats són espais militaritzats, com afecta això als estudiants palestins que atenen aquests centres?
Els moviments estudiantils palestins han protestat contra aquests programes des del principi, però són reprimits. Els grups són suspesos i els esdeveniments no són autoritzats o són dispersats violentament per les forces policials. Els palestins sempre s’han mobilitzat i protestat en contra d’això.

Les universitats són espais violents per ells?
Sí, constantment escriuen sobre aquesta qüestió. Comparteixen espai amb estudiants que els vigilen o que formen part de l’aparell que ocupa i assassina a la seva gent.

I pel que fa al poder de comunicació i influència exterior israeliana, quin paper juguen les universitats?
L’estat d’Israel finança un programa anomenat Hasbarà, que en hebreu significa “explicar”, que bàsicament funciona com un programa de propaganda. A partir de la segona Intifada, l’any 2000, Israel ha estat sota un escrutini occidental més sever i rep més criticisme especialment des dels moviments d’estudiants. Les universitats israelianes han tractat d’intervenir en aquests moviments i també ajuden i guien l’Estat en projectes de vigilància d’activistes en solidaritat amb Palestina a l’estranger. També, sovint les universitats envien delegacions arreu del món per parlar de la “democràcia israeliana” i fer rentats de cara. 

"La recerca acadèmica israeliana participa en la normalització del llenguatge colonial, legitimant el projecte d’ocupació"

Al llibre també parles de com l’acadèmia israeliana treballa per esborrar la identitat palestina. Estudies el concepte de “judaïtzació”, com funciona?
Al principi, el moviment sionista es referia a aquest procés com a la “colonització” de Palestina. Quan comença el procés descolonial a finals dels anys 40 canvien el nom a “judaïtzació”, però és el mateix projecte. La idea es basa a disminuir les terres en possessió palestina i interrompre la seva contigüitat territorial per fer créixer els assentaments jueus.

Les universitats participen d'aquesta "judaïtzació"?
Sí, hi participen, per exemple, pel lloc on se situen. La Universitat Hebrea de Jerusalem es va col·locar l’any 1918 sobre el mont Sió, per sobre de la ciutat de Jerusalem, com a “reclamació simbòlica”. La Universitat de Haifa es va construir perquè a la ciutat hi vivien encara molts palestins, i la Universitat Ben Gurion es va construir als districtes del sud per expulsar als palestins beduïns que encara vivien al desert del Nègueb. Un altre cas molt paradigmàtic és el de la Universitat d’Ariel, situada al bell mig de Cisjordània en territori ocupat. El desenvolupament d’aquesta universitat va ser part del procés d’assentament hebreu, i ara Ariel és una de les ciutats més poblades de Cisjordània, gràcies a la universitat. Els campus són mecanismes físics per fer fora els palestins de les seves terres. 

L’acadèmia també treballa a canviar els noms de les localitats en favor d’aquesta judaïtzació? Com per exemple en comptes de dir “Cisjordània” en diuen “Judea i Samària”.
Així és, la recerca israeliana participa en la normalització del llenguatge colonial, legitimant el projecte d’ocupació. Hi ha molts casos que serveixen com a exemples, un d’ells el de la Universitat de Haifa, la qual té projectes per normalitzar i animar la colonització hebrea de la regió de Galilea a través del llenguatge. 

Em ve al cap el discurs de Golda Meir (primera ministra d’Israel de 1969 fins a 1974) en què deia que “mai havia existit tal cosa com el concepte de Palestina”. L’acadèmia també treballa per esborrar Palestina com a concepte?
Certament, hi ha moltíssima recerca destinada a aquesta matèria. I també les mateixes universitats s’encarreguen d’ocultar la paraula “Palestina”. Sempre es refereixen als seus estudiants palestins com a “àrabs”. 

"Molts cops els acadèmics palestins són forçats a marxar a altres universitats arreu del món, perquè les facultats israelianes no accepten la recerca crítica"

Imagino que no tots els acadèmics estan a favor d’aquest sistema. Existeix certa censura o caça de bruixes dins l’acadèmia israeliana?
Tornant a la segona Intifada, en aquell moment observem un augment de l’escrutini internacional a l’estat d’Israel però també una escalada en certes formes de repressió interna. Un dels millors exemples és el de Nadera Shalhoub-Kevorkian, una professora palestina que va treballar a la Universitat Hebrea de Jerusalem durant 30 anys. És una de les acadèmiques palestines més crítiques de l’acadèmia amb la història colonial israeliana, i va ser assetjada constantment pels seus col·legues acadèmics, per l’administració universitària i també pels seus propis estudiants. L'assetjament va arribar al seu punt més àlgid després dels atacs de Hamas el 7 d’octubre de 2023 i va acabar marxant l’any passat. 

La censura és sistèmica, però no sempre coercitiva?
Sí, hi ha diferents matisos de censura, alguns més oberts i altres més discrets que “animen” a no fer servir certes paraules en les recerques. Al cap i a la fi, és coerció però suavitzada i presentada com més “benigna”. La presenten com si fossin consells, dient “no hauries de…”. Això en termes de la recerca crítica, després tenim el fet de la infrarepresentació palestina al món acadèmic. Són el 20% de la població d’Israel, però estan extremadament infrarepresentats a les facultats. Molts cops els acadèmics palestins són forçats a marxar a altres universitats del món, perquè les facultats israelianes no accepten la recerca crítica. 

Les universitats israelianes sovint s’abanderen de la presència d’“alumnes àrabs” per promocionar-se com a “diverses”. Com pot ser que facin això si en el fons desitjarien no tenir alumnat palestí?
En les darreres dècades s’està reconeixent a Israel com un estat d’apartheid. Ho ha estat sempre, i ara la gent, especialment en països occidentals, ho reconeix. Hi ha un consens internacional general en el fet que Israel viola l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional i la llei internacional escrita després dels successos a Sud-àfrica. Tothom està d’acord que Israel comet apartheid contra els palestins, i el que veiem aquí és just el mateix que passava a Sud-àfrica: en ser acusats de segregació i enfrontar-se a aïllament internacional s’abanderaven de suposada integració dels sud-africans negres. És una rentada de cara. Per contradir el criticisme i les denúncies per apartheid fan servir els seus estudiants i ciutadania palestina per mostrar “diversitat”.

El títol del llibre fa referència a dues torres, una d’acer i l’altra d’ivori. Què representen aquests dos materials i les torres?
Les torres d’ivori són les universitats que són boniques i elitistes, com diu el significat de la metàfora. La idea és, basant-me en aquesta metàfora, assenyalar que aquestes torres tenen una base d’acer, és a dir, la viòlencia colonial és part de la seva fundació.

Estudiants preparant una pancarta durant l'acampada en suport de Palestina del claustre de la Universitat de Barcelona l'any 2024 (Laura Fíguls/ACN)

Tenint en compte tot el que hem parlat sobre les universitats israelianes, quina importància tenen les col·laboracions i lligams de les universitats arreu del món amb les israelianes?
És increïblement important trencar aquests lligams per fer les universitats israelianes responsables, justament com es va fer amb Sud-àfrica. L’acadèmia és un pilar molt important del règim d’apartheid israelià per totes les maneres com reprodueix la violència colonial i l’ocupació, i és extremadament important desestabilitzar-lo. Actes com la carta signada per 70 rectors universitaris de l’estat espanyol són molt importants, tot i que aquest no s’hagi acabat d’aplicar totalment.

[...]
Sobretot és important perquè l’apartheid no ha acabat, ni tan sols el genocidi de Gaza. I tota la comunitat internacional, especialment els Estats Units i la Unió Europea continuen venent-li armes a Israel i oferint-los immunitat diplomàtica, fins i tot l’estat espanyol. Tenim una enorme responsabilitat d’interrompre aquest genocidi i responsabilitzar a Israel dels seus actes. Aleshores, és extremadament important que els estudiants i personal de les facultats de tot l’estat espanyol continuïn demanant un boicot total.