La mediació de la Sindicatura de Barcelona per les tres finques de Vallcarca dona “solució habitacional” a 14 persones - Diari de Barcelona
La mediació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona amb els inquilins que viuen a les tres finques municipals de Vallcarca (situades a l’avinguda Vallcarca 83 i 87 bis i carrer Farigola, 3) ha donat “solució habitacional” a 14 persones. Així ho ha explicat aquest dimarts el síndic, David Bondia, que ha assenyalat que ha culminat la mediació que se li va encarregar a l’octubre arran de l’amenaça de desnonar els veïns d’aquests blocs. La catorzena de reallotjats aniran a Torre Baró, al barri Gòtic i a la Casa Orsola, gràcies a l’oferiment fet per Hàbitat3. Pel que fa a l’altra catorzena que no han acceptat, Bondia ha dit que durant aquest procés “s’han bastit ponts” perquè hi hagi acord en les negociacions que hi hagi a partir d'ara.
Bondia ha concretat que tenien censades 30 persones quan va començar la mediació en aquests tres espais de titular de l’Ajuntament de Barcelona i es van oferir “28 recursos per a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica i social”. El síndic ha detallat que 14 han acceptat la proposta, una altra catorzena s’ha negat i les dues restants són veïns que “no reunien les condicions de vulnerabilitat”.
El síndic ha subratllat que “els hagués encantat” trobar pisos al mateix barri i “s’ha buscat la màxima proximitat possible”, però que no ha estat possible. En aquest sentit, ha apuntat que “pel perfil de persones no hi ha disponibilitat” a Vallcarca, així com per la situació del mercat d’habitatge que pateix la ciutat. Bondia ha deixat clar que la proposta “havia de ser Barcelona” i per això, ha celebrat l’alternativa oferta i l’ha valorat “molt positivament”.
D’altra banda, ha precisat que la catorzena de veïns que han rebutjat el recurs “continuaran estant acompanyades per serveis socials”, també pel Secretariat Gitano i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Bondia ha explicat que entre les 14 persones que s’hi han negat hi ha quatre menors, però que “seguiran escolaritzats” i amb la supervisió de serveis socials.
El síndic ha fet èmfasi en què la mediació ha acabat després de gairebé sis mesos de feina amb reunions amb “tothom”, i ha mencionat l'Associació Veïnal Som Barri i el sindicat d’habitatge. El defensor ha destacat que s’hagin buscat “solucions imaginatives” i ha insistit que a l’octubre “no hi havia res”.
Denuncien que els 14 veïns reallotjats hi han accedit "sota el joc de les amenaces i la por"
L'associació veïnal Som Barri de Vallcarca, que agrupa part dels afectats pel planejament urbanístic de la zona, ha lamentat que el Síndic de Greuges hagi donat per tancat el procés de mediació amb els veïns de les finques de l'avinguda de Vallcarca i del carrer de Farigola sense haver obert una taula paral·lela per abordar la modificació del pla urbanístic del barri. L'advocada de l'entitat, Ester Murillo, ha qualificat la mediació de "rentat de cara" institucional i ha denunciat que gran part dels 14 reallotjats hi han accedit "sota el joc de la por i les amenaces". També ha afirmat que les alternatives proposades no s'ajusten a les seves realitats familiars i que els obliguen a marxar del barri i començar de zero en un altre indret.
Murillo ha explicat que l’Ajuntament s’havia compromès a impulsar dues taules de treball: una de mediació per abordar el reallotjament de les persones afectades pels enderrocs i les expropiacions a Vallcarca, i una altra per tractar la possible modificació del pla urbanístic que afecta el barri. Segons Murillo, “la lògica” feia preveure que ambdues s’obririen i avançarien en paral·lel, però ha denunciat que la taula urbanística “encara no s’ha obert”, mentre que la de reallotjaments "ja s’ha donat per finalitzada”.
L'advocada ha valorat positivament que 14 de les 28 persones afectades hagin estat reubicades, però ha assegurat que aquests processos s’han produït sempre fora del barri i “sota el joc de la por i les amenaces”. En aquest sentit, ha dit que a les famílies se’ls ha advertit que podien ser desallotjades “d’un dia per l’altre” i quedar-se al carrer.
També ha criticat que moltes famílies hagin hagut de prendre decisions a partir de documents en català que no entenien i dels quals, segons ha dit, no se’ls havia explicat el contingut. Segons l’advocada, aquestes informacions incloïen la renúncia a procediments judicials en curs i establien mecanismes de supervisió sobre la vida familiar, amb la possibilitat que els serveis socials controlessin les condicions de vida.
Pel que fa a les famílies que no han acceptat les propostes municipals, Murillo ha rebutjat que es tracti de negatives arbitràries i ha assegurat que responen al fet que les alternatives “no s’ajusten a les seves realitats personals i familiars”. Ha afirmat que algunes ofertes obliguen a separar nuclis familiars, no tenen en compte persones dependents ni la vinculació amb el barri, i comporten haver de començar de zero en un altre entorn, amb les dificultats afegides que això suposa. A més, ha assenyalat que les solucions plantejades els impedeixen continuar amb el seu mitjà de subsistència bàsic, basat en el treball amb la ferralla, cosa que els dificulta poder assumir el lloguer social exigit.
Finalment, Murillo ha defensat que també s’hauria d’oferir una alternativa residencial a les dues famílies que han quedat fora del procés per no complir els requisits de vulnerabilitat.
Veïns espantats
Per la seva banda, Carmen, una de les afectades, ha explicat que viu en un local amb la seva parella, els seus sogres i els seus dos fills menors, que estan escolaritzats a Vallcarca des de fa anys. Ha assenyalat que la seva família es guanya la vida amb la recollida de ferralla i que els pisos que se’ls ofereixen “no són compatibles" amb aquesta activitat, que és la seva principal font d'ingressos. També ha criticat que les propostes de reallotjament que se'ls han plantejat, com els pisos d’inclusió social en altres barris, no inclouen cap pla sobre com podran sostenir-se econòmicament.
Carmen ha insistit que no volen marxar de Vallcarca i ha expressat la seva por davant un futur incert. “Estic molt espantada, perquè si canvio de barri no puc treballar, no puc viure”, ha assenyalat la veïna que ha remarcat el suport que té per part de les entitats veïnals del barri i les dificultats que suposaria per als seus fills adaptar-se de nou i integrar-se en un nou entorn.






