Jordi Salés i Xavier Jordà (Institut San Qiang): “La medicina occidental i la xinesa són paradigmes diferents, però no competeixen entre si” - Diari de Barcelona
Jordi Salés i Xavier Jordà
Cofundadors de l'Institut San Qiang
“La medicina occidental i la xinesa són paradigmes diferents, però no competeixen entre si”
Jordi Salés i Xavier Jordà són cofundadors de l’Institut San Qiang, centre dedicat a la formació i divulgació de la medicina xinesa. Salés porta més de dues dècades dedicat a l’acupuntura i ha desenvolupat la seva trajectòria com a terapeuta, docent i impulsor de projectes vinculats a la professionalització del sector.
Jordà, per la seva banda, va iniciar el recorregut professional en l’àmbit del comerç internacional amb la Xina, però posteriorment va reconduir la carrera cap a la medicina xinesa, àmbit en què actualment exerceix com a professor i terapeuta. Tots dos comparteixen la voluntat de promoure una major regulació i integració de la medicina xinesa dins del sistema sanitari, amb l’objectiu de garantir una pràctica més rigorosa, segura i accessible per als pacients.
És cert que, en els darrers anys, es parla cada cop més d'un acostament entre la medicina xinesa clàssica i la investigació biomèdica. Quins conceptes tradicionals creieu que estan trobant més suport científic?
Jordi Salés: Sobretot hi ha una recerca molt intensa, tant a Occident com a Orient, perquè també hi ha interès a validar científicament aquesta medicina. El fet que sigui una tècnica que ha perdurat durant segles ja indica que alguna cosa funciona. Conceptes com el qi, que tradicionalment s’han considerat abstractes, estan trobant correlats en processos bioquímics observables, com l’activació d’ATP i la generació d’energia a escala cel·lular. Avui es pot veure que la inserció d’agulles en punts concrets desencadena respostes fisiològiques mesurables.
Quin és el principal malentès que existeix a Espanya sobre la medicina tradicional xinesa i què us agradaria que la població entengués millor?
Xavier Jordà: A Espanya hi ha un problema de percepció, en part per la manca de regulació dels estudis i per campanyes institucionals que van generar confusió. Tot i que inicialment la medicina xinesa es va incloure dins del debat de les pseudoteràpies, informes oficials posteriors han reconegut l’existència d’evidència científica en diversos àmbits.
El problema és que la primera impressió negativa ha tingut molt més impacte mediàtic que la rectificació posterior. Això fa que encara avui molta gent associï la medicina xinesa amb el curanderisme, quan en realitat és una disciplina amb evidència creixent i ús cada vegada més estès. La clau és una regulació clara que garanteixi formació sòlida i professionals ben preparats.
Ara mencionaves l'acupuntura. Què sabem avui sobre els mecanismes neurobiològics que n'expliquen l'efecte sobre el dolor?
J.S.: L’acupuntura actua principalment a dos nivells. A nivell nerviós, la inserció de l’agulla estimula fibres que envien informació al cervell, el qual respon alliberant endorfines que modulen el dolor. Al mateix temps, hi ha un efecte local important.
L’agulla també provoca l’alliberament d’adenosina i una resposta inflamatòria lleu que activa mecanismes de reparació amb la participació de fibroblasts, plaquetes i macròfags. Per tant, l’efecte és tant local com sistèmic.
“La recerca creix molt ràpidament i permet entendre millor fenòmens descrits fa segles”
En quines patologies considereu que l’evidència científica sobre l’acupuntura és més sòlida?
X.J.: La recerca sobre acupuntura i dolor és la més consolidada, però en els darrers anys s’ha ampliat molt cap a altres àmbits. Hi ha estudis sobre acupuntura, electroacupuntura i farmacopea amb resultats prometedors, com són els efectes sobre el sistema nerviós i determinades patologies.
També s’han publicat investigacions en què algunes formulacions de medicina xinesa mostren eficàcia comparable o superior a alguns fàrmacs, amb menys efectes secundaris. La recerca creix molt ràpidament i permet entendre millor alguns fenòmens que ja estaven descrits fa segles.
J.S.: Tot i això, a Espanya encara hi ha manca de regulació i formació adequada en alguns àmbits, cosa que en limita el desenvolupament i la integració dins del sistema sanitari.
Com imagineu una col·laboració ideal entre un metge occidental i un terapeuta de medicina xinesa?
J.S.: He pogut viure aquesta integració en hospitals de la Xina, on la medicina xinesa treballa conjuntament amb especialitats com la psiquiatria o el digestiu. En molts casos es redueix la medicació i es millora la recuperació del pacient.
La combinació de diagnòstic occidental i tractament amb acupuntura o medicina xinesa pot aportar beneficis importants, especialment en tractaments llargs o en salut mental, sempre des d’una col·laboració real entre professionals.
X.J.: La medicina occidental i la medicina xinesa són paradigmes completament diferents, però no competeixen entre si. La clau és treballar de manera integrativa. Quan es combinen correctament, el pacient és el principal beneficiat.
“La combinació de diagnòstic occidental i tractament amb acupuntura pot aportar beneficis importants”
La medicina xinesa utilitza eines diagnòstiques com l'observació de la llengua o la presa del pols. Quina informació aporten?
X.J.: Són eines que permeten obtenir informació clínica dins del marc de la medicina xinesa. A partir de la llengua, el pols i, en alguns casos, l’abdomen, es poden identificar desequilibris segons els seus propis models teòrics. També són útils per fer seguiment del tractament, ja que permeten observar com evolucionen aquests indicadors al llarg del temps.
És cert que dues persones amb el mateix diagnòstic poden rebre tractaments diferents en medicina xinesa?
X.J.: Sí, perquè la medicina xinesa no tracta només el símptoma, sinó el patró que el genera. Un mateix problema, com el restrenyiment, pot tenir causes diferents segons si hi ha calor, fred o manca d’hidratació interna. Durant la Covid, per exemple, es van identificar diferents patrons dins del mateix diagnòstic biomèdic, cosa que permetia adaptar els tractaments de manera més personalitzada.
Quin paper ocupa la farmacopea xinesa i quines garanties de seguretat té?
J.S.: A Occident ha estat menys desenvolupada que l’acupuntura, però a la Xina és una eina central. Requereix una gran especialització, perquè algunes substàncies poden ser tòxiques si no s’utilitzen correctament, d’aquí la importància de la formació i la regulació. A diferència de l’acupuntura, la farmacopea és més fàcil d’investigar des del punt de vista biomèdic, ja que es basa en principis actius identificables. Això obre moltes possibilitats de recerca científica.
Conceptes com el qi, el yin o els meridians solen generar escepticisme perquè no tenen una traducció directa en la medicina occidental. Com els explicaríeu a una persona amb formació científica?
X.J.: Són conceptes que s’han d’entendre des del seu propi paradigma. El qi, per exemple, no és una energia abstracta, sinó una manera de descriure processos vitals que es poden experimentar però no sempre mesurar. Pel que fa als meridians, hi ha investigacions que han intentat identificar recorreguts específics al cos i també es continua descobrint nova anatomia, com l’interstici. Això recorda que el coneixement mèdic encara està en evolució.
La medicina xinesa posa molt d'èmfasi en prevenir la malaltia abans que aparegui. Quins hàbits considereu fonamentals per preservar la salut i l'energia a llarg termini?
J.S.: La base és la prevenció, amb una visió que prové del taoisme. Alimentació, activitat física i hàbits saludables són essencials, i molts coincideixen amb la medicina preventiva actual. També es busca l’equilibri amb la natura, com passa amb pràctiques com el taitxí.
X.J.: També és important respectar els cicles naturals i els ritmes del cos. Moltes recomanacions de la medicina xinesa coincideixen amb viure d’una manera més coherent amb l’entorn i els ritmes biològics.
“El debat s’ha de fer des del coneixement. No es pot jutjar una disciplina mil·lenària sense estudiar-la”
Com aborda la medicina xinesa problemes tan freqüents avui dia com l'ansietat, l'estrès crònic o l'insomni?
X.J.: Ho fa des d’una visió global de la persona, no només del símptoma. Això permet actuar sobre l’equilibri general i no només sobre una part concreta del sistema. També hi ha un component important d’acompanyament del pacient, que passa a tenir un paper actiu en el seu procés de millora.
Hi ha algun cas clínic que us hagi fet replantejar o aprofundir en la vostra comprensió de la medicina xinesa?
J.S.: No destacaria cap cas concret, ja que molts m’han fet replantejar les coses. Cada dia la pràctica clínica aporta noves evidències que reforcen l’eficàcia de la medicina xinesa i la utilitat per entendre diferents patologies.
X.J.: L’experiència clínica et fa entendre que els protocols rígids no funcionen sempre. Això m’ha portat a aprofundir en la medicina xinesa clàssica i a valorar la necessitat d’una formació continuada i de humilitat professional.
Quines diferències heu trobat entre l'ensenyament de la medicina xinesa a Occident i a la mateixa Xina?
J.S.: A la Xina la medicina xinesa està plenament integrada al sistema sanitari i universitari, amb hospitals i formació reglada. A Occident hi ha hagut més problemes de traducció i manca d’estandardització, tot i que la situació ha millorat molt.
X.J.: També hi ha un factor cultural. El valor d’un bon professor no depèn del país, sinó de la seva experiència i capacitat de fer de pont entre dos sistemes de pensament.
La medicina xinesa continua rebent crítiques des d'alguns sectors. Quines considereu que són crítiques legítimes i quines creieu que neixen d'una visió incompleta de la disciplina?
J.S.: Les crítiques sobre la manca de regulació i formació són legítimes i necessàries. Cal garantir professionals ben preparats per protegir els pacients i la disciplina.
X.J.: El debat s’ha de fer des del coneixement. No es pot jutjar una disciplina mil·lenària sense estudiar-la. La crítica és útil quan és rigorosa, no quan parteix del desconeixement.
“Es necessita una integració real dins del sistema sanitari, amb regulació clara i treball conjunt entre professionals”
Si tornéssim a parlar d'aquí a 10 anys, què us agradaria que hagués canviat en la relació entre la medicina xinesa, la ciència i el sistema sanitari?
J.S.: Una integració real dins del sistema sanitari, amb regulació clara i treball conjunt entre professionals i, sobretot, una millor informació per a la població.
X.J.: Regulació dels estudis a Espanya i harmonització a escala europea, per situar-nos al nivell d’altres països.
J.S.: I que les persones tinguin més eines segures i eficaces per cuidar la seva salut.
