Melani: "'Oniria' ajunta tots els mons que soc a un EP" - Diari de Barcelona
Melani
Cantant
"'Oniria' ajunta tots els mons que soc a un EP"
Melani (l’Eliana, 2007) ha presentat avui, 19 de juny, el seu primer EP Oniria. Es tracta d’un projecte introspectiu on l’artista viatja pel seu món interior a través de cinc cançons —Requiem, raíz i alma, Scorpion, Tormenta, Tantas Cosas i Zafiro— que representen les diferents etapes i emocions —descens, vulnerabilitat, ruptura d’expectatives i afirmació de la identitat—de la cantant valenciana. Inspirat en l’arquetip de Persèfone, una figura mitològica que habita entre dos mons: llum i foscor, innocència i poder, superfície i profunditat, el disc permet narrar l’evolució de Melani de ser observada a prendre el control de la seva història i camí com a artista, mitjançant temes que combinen sons moderns com el pop i més clàssics com el líric.
El Diari de Barcelona ha tingut l’oportunitat de parlar amb ella sobre Oniria i la inspiració darrere del projecte.
Oniria parla d’un descens al món interior i de prendre el control de la teva narrativa artística. Com t’ha canviat aquest viatge?
Ha sigut una experimentació total en tots els sentits, tant com musicalment com en l'àmbit de creativitat del projecte. Volíem fer alguna cosa que em representés molt, que ajuntés les arts i les humanitats, el pop i l’òpera, tots els mons que soc a un EP. M’ha agradat molt perquè he pogut compondre les cançons, he tingut llibertat creativa. Ha estat una experiència molt maca.
A través de Requiem, raíz i alma, Scorpion, Tormenta, Tantas Cosas i Zafiro, fas un camí que, com ja hem dit, és introspectiu i busca afirmar la identitat artística. Quina de les cançons de l’EP és més important per contar la teva història?
La cançó més important seria Tantas Cosas, és la meva favorita de tot l’EP. És on més em vaig soltar a escriure i comptar els sentiments que tenia guardats des de fa molt de temps. Li la dedico al meu avi Antonio, qui ja no està, crec que va ser en la que més em vaig expressar. Al final a tots hem perdut a un familiar, amic, mascota o conegut i volia saber si la gent també tenia converses pendents. A vegades compleixes un somni o estàs fent alguna cosa que t’agrada i voldries contar-li el que estàs fent, això és el que pretenia comptar a la cançó.
Podem dir que açò va ser el que et va portar a emprendre aquest viatge?
Sí, Tantas Cosas va ser el que va marcar-ho tot.
Hi ha alguna cançó de l’EP que, ara, en cantar-la et porti a una antiga o a una diferent versió de tú?
Crec que la més “boja” és Scorpion perquè vam barrejar el motiu que hi ha d’òpera amb electrònica i crec que mai havia fet una tornada que fos simplement dir paraules en francès com mig rapejant. Però m’ha agradat molt, perquè és una part de mi més gaudidora i puc ballar-la a l’escenari.
Entre els cinc temes —Requiem, raíz i alma, Scorpion, Tormenta, Tantas Cosas i Zafiro—, quin elegiries per presentar-te al món com artista?
Tormenta és la que més em representa perquè és una balada que comença lent, però després arriba una part on tot es trenca i es torna una bogeria. Entren els violins, fan coses molt rares i és on comença la tempesta amb milers de veus i instruments. Crec que em representa molt, perquè té molt marcat el toc del conservatori.
Persèfone viu entre dos mons: la llum i l'obscuritat, la innocència i el poder. T'has sentit identificada amb aquest contrast en la teva evolució personal i artística?
Sí, completament. A l'ésser d’humanitats m’encanta la mitologia, tinc molts llibres per investigar sobre aquest tema. Vam observar que Persèfone tenia relació perquè viu entre l’infern i la terra i vaig sentir-me identificada, però amb el pop i l’òpera. Cap de les dues és un infern, però m’agradava com representava la dualitat entre els dos mons que estan presents al meu dia a dia.
"Les persones canvien, però sempre he volgut mantenir la Melani petita a les cançons"
Des dels deu anys el públic t’ha vist créixer, sents que amb Oniria és la primera vegada que mostres una versió completament teva?
Sí, jo crec que és evolució natural, humana, des dels deu fins als dinou. Al cap i a la fi les persones canvien, però sempre he volgut mantenir la Melani petita a les cançons. Ella és ací, amb el conservatori i l’òpera, qui va començar a La Voz Kids, mai se n'ha anat, simplement ha experimentat i s’ha fet adulta.
També és important mantenir-se fidel al teu “jo” petit, més innocent que va ser la que va començar tot, no?
Completament. No volia fer un canvi radical que no em representés. M’agraden tots els estils com el rock o el reggaeton, però no seria jo, per això volia fer alguna cosa que fos fidel a mi mateixa i que gaudeixi cantant.
Quina ha estat la part més difícil de créixer mentre el món t'observava?
Era tan petita que no era conscient. A Eurovisió tens una exposició enorme, però jo no tenia la pressió de representar al país perquè estava contenta d’estar allà. Tenia la pressió que jo em ficava perquè volia fer-ho bé, soc molt perfeccionista, però mai he sentit la tensió que hi havia molta gent observant-me.
Si la Melani d’Eurovisió pogués escoltar Oniria, què creus que pensaria de l’artista en la qual t’has convertit?
Jo crec que li agradaria perquè, de petita, a més de l’òpera també m’encantaven Els Beatles, m’agradava experimentar, ballar i inventar coses noves. Era molt creativa i inquieta, llavors crec que li hagués agradat l’EP.
I de la Voz Kids fins ara, què ha canviat en la forma en la qual veus la música?
Vinc del món del conservatori què és preciós, però és molt estricte perquè si fas alguna cosa que se surti de la partitura està malament o si em menejava un poc tocant el violí pensava que havia de parar. La Melani del passat patia molt perquè jo sento molt la música, em deixo portar i allà no podia. Amb el temps he après que en aquest món tan estricte, amb tanta tècnica, també es pot tenir llibertat i a poc a poc ho estic descobrint.
Parlant una mica d’açò que has dit de moure’s amb la música. Aquesta necessitat pot venir dels anys que vas estar a la gimnàstica rítmica, on expressar amb les cançons és una part fonamental i on a més, has treballat amb referents com Almudena Cid?
Sí, completament, a més m’encantaria tornar, em va marcar moltíssim. La rítmica em va ensenyar a ser organitzada perquè s'havia de seguir uns horaris, uns passos, les puntuacions, tot, fins el monyo havia de ser d’una forma concreta. Però sí, és una part molt important de la meva vida, tant la rítmica com el ball. Ara estic fent contemporani i m’encanta perquè has d’expressar molt. Mai vaig a parar de ballar, pots tenir un examen important, pots estar trist, però si balles t'oblides de tot.
Tornant a l’EP, la teva música barreja la formació lírica amb sons més actuals com el pop, com vas trobar el punt de trobada entre els dos gèneres sense renunciar a cap?
Ho vam tenir molt en compte i vam intentar marcar els dos gèneres en tots els temes. Vaig arribar un dia a l’estudi després que m’agafaren per al meu primer paper d’òpera com a Olímpia en Els Contes de Hoffmann taral·larejant una de les cançons que estava estudiant i el meu productor em va preguntar que estava cantant. Va acabar inspirant-nos pel motiu principal de Scorpion. Al cap i a la fi és ficar òpera sense que te n'adones.
L’any passat et vam veure a Els Muértimer, et veus desenvolupant aquesta faceta d’actriu en un futur?
M’encantaria, tot el que sigui art m’apassiona. L’actuació és una cosa molt guai que m’encanta. A Tu Cara Me Suena ho vaig fer un poc, em vaig ficar en un personatge cada setmana. En el cas de la pel·lícula van ser molts mesos rodant i quan anava pel carrer i algú deia “Raquel” jo em girava. És molt màgic ficar-te en la pell d’algú que no ets tu i actuar, m’encanta i voldria continuar explorant-lo.
Has explorat quasi totes les parts de l’art, després d’Oniria que ha sigut tan introspectiu, cap on t’agradaria que es dirigeixi la teva música?
Soc molt d’experimentar, estic oberta a tot, vull ser molt fidel a mi mateixa i que tot el que faci em representi. Per a mi és molt important que el que canti surti de mi, de dins i saber que no estàs cantant una cosa perquè t'ho han dit. Em sembla molt guai l’experimentació i provar tots els estils, així que jo estic oberta a tot, però sempre que sigui meu i em represente.
