L’inici de curs torna a omplir les aules, però la vida escolar no passa només entre classes. Cada migdia, durant prop de dues hores, els infants comparteixen taula, tasten aliments que potser no coneixen, aprenen a utilitzar els coberts i descobreixen que menjar també implica esperar, conversar i conviure. Fa gairebé un mes que les escoles han recuperat aquesta rutina, enguany amb més presència de llegums, hortalisses i proteïna vegetal als menús.

Aquest curs, els menjadors han estrenat noves pautes comunes: més aliments frescos i d’origen vegetal, menys carn vermella i processada i una limitació dels fregits i els precuinats. Els canvis formen part del Reial decret 315/2025, vigent des de l’abril de 2026 per als centres públics, concertats i privats de tot l’Estat espanyol. A Catalunya, però, fa més temps que els menjadors prenen la guia de Salut Pública com a referència; un full de ruta que, tot i plantejar recomanacions, el 2020 ja s’avançava a la normativa estatal.

De fet, en moltes escoles el canvi s’havia començat a preparar abans que la norma entrés en vigor. “Fa dos anys que estem implementant menús més saludables perquè no hi hagués un gir tan brusc, sobretot respecte la proteïna animal i els sucres afegits”, explica Minerva Muñoz, coordinadora del Departament de Cuina a Escoles de la Fundació Pere Tarrés.

La normativa planteja un predomini de llegums, cereals, hortalisses i fruites amb un “consum moderat de fonts de proteïnes d’origen animal”. A efectes pràctics, això limita la carn a tres racions per setmana, entre les quals només hi pot haver un plat de carn vermella. D’igual manera, el peix es pot servir en un màxim de tres àpats setmanals, mentre que els segons plats, amb proteïna vegetal, poden aparèixer entre una i cinc vegades per setmana.

El decret també posa èmfasi en l’ús de tècniques culinàries saludables –al forn, al vapor, a la planxa, bullits i sofregits, en lloc de fregits–, l’aigua com a beguda única i la reducció d’aliments ensucrats. També regula els menús especials per motius ètics o religiosos. En aquests casos, els centres han de disposar d’àpats adaptats o, quan això no sigui possible, de mitjans per refrigerar i escalfar els menjars proporcionats per les famílies.

Del menú a la taula

A l’hora de servir els plats, la introducció de nous aliments no ha provocat un rebuig generalitzat entre els infants. “Els nens no acostumen a dir res”, comenta Ainoa Sánchez, monitora de menjador. Segons explica, la resposta depèn més dels gustos, l’edat i els hàbits de casa que no pas de l’origen vegetal dels aliments.

Muñoz explica que els menús que coordina inclouen un dia de peix i un de carn, mentre que la resta són principalment vegetals. Segons la coordinadora, l’acceptació és general, tot i que varia segons la zona geogràfica. A Barcelona, per exemple, les opinions són més diverses que en altres territoris.

Entre les famílies, la reducció del sucre ha generat més debat que la introducció de proteïna vegetal. “S’havia perdut el consum de làctics a les escoles per culpa del sucre”, assegura Muñoz. A algunes famílies els costava acceptar que els infants mengessin iogurt sense endolcir, de manera que s’han buscat alternatives, com incorporar-hi fruita.

Amb els menús halal passa una situació similar: l’adaptació depèn de cada escola. Alguns centres opten perquè tota la carn disposi del certificat halal, mentre que d’altres, ofereixen als infants que ho sol·liciten plats de peix o proteïna vegetal, en substitució de la carn.

Plats diversos i equilibrats

Les llenties, els cigrons, el tofu o la soja texturitzada són alguns dels aliments que guanyen pes als menús dels menjadors. Tot i que la creença popular sovint pot portar a pensar que els infants necessiten consumir carn i peix, la qualitat nutricional depèn de l’equilibri en la dieta: “Una alimentació vegetariana ben planificada amb la suplementació de B12 corresponent és perfectament assumible i nutritiva”, apunta la nutricionista Patricia Nevot. “Hi ha infants omnívors que mengen peix un cop al mes i la carn que ingereixen són salsitxes i botifarres. No depèn tant del tipus d'alimentació, sinó de com està planificada”, afegeix.

 La nutricionista subratlla la necessitat d'una nutrició infantil equilibrada, més enllà de les preferències i motius ètics o religiosos de les famílies. (EFE)

La carn vermella aporta proteïna, ferro i vitamina B12, però l’OMS alerta que el seu consum excessiu pot augmentar el risc de patir càncer –i, més probablement, quan es tracta de carn processada–. Alhora, un estudi publicat a la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology (2024) adverteix de la correlació entre patir Diabetis de tipus 2 amb el consum diari de carn processada.

Aquestes patologies, que abans només es donaven en l'edat adulta, "apareixen cada vegada més aviat", lamenta Nevot. Per a la nutricionista, gran part del problema és que el consum de carn ha acabat monopolitzant els sopars infantils en detriment d'altres opcions: "És molt fàcil que un nen sopi un bistec i ja no mengi verdura perquè es dona per fet que ja li han donat a l'escola".

Per a Nevot, l’escola ha de garantir una varietat que no sempre existeix a casa. “Si l’infant només està acostumat a menjar pasta, arròs i carn, rebutjarà un plat de llegums amb verdura”, explica. Per això, considera important que els centres exposin els nens a aliments diferents sense obligar-los a acabar-se el plat i respectant-ne la sensació de sacietat.

El preu, la queixa principal

La proteïna vegetal no és el que més preocupa les famílies. “La principal queixa és el preu”, afirma Lidón Gasull, directora de l’Associació Federada de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC). Aquest curs, el màxim fixat per la Generalitat és de 7,83 euros diaris per infant als centres on l’espai de migdia dura fins a dues hores i mitja. “Per a moltes llars és una despesa difícil d’evitar, ja que el servei coincideix amb la jornada laboral dels pares”, assenyala la directora.

A les queixes pel cost s’hi afegeixen les diferències entre models de gestió. Alguns menjadors depenen de les associacions de famílies, mentre que d’altres són gestionats pels centres, els ajuntaments, els consells comarcals o empreses adjudicatàries. Segons Gasull, “quan les famílies participen directament en la gestió, tenen més informació i més capacitat per comprovar la qualitat del menjar”. En canvi, “els serveis concedits a grans empreses poden resultar més opacs”.

La directora de l’aFFaC també alerta de la rotació dels monitors, provocada per unes jornades curtes i unes condicions laborals precàries. Els canvis constants dificulten que els infants tinguin referents estables durant el migdia. Per això, la directora de l’aFFaC reclama “avançar cap a la gratuïtat del menjador” i integrar-ho més en el funcionament dels centres.

Aprendre a menjar

El menjador no és només el lloc on dinar; “també és un lloc perquè aprenguin a menjar bé”, explica Sánchez. Com a monitora de menjador, acompanya els infants durant l’àpat i els ajuda a adquirir hàbits saludables i d’autonomia. En aquesta estona, aprenen a utilitzar els coberts, respectar els companys, reconèixer quan estan tips i acostumar-se a aliments que inicialment poden rebutjar.

 La tasca dels monitors va més enllà que els nens mengin, també passa perquè aprenguin valors concrets a taula. (EFE)

“Hi ha famílies que ens diuen que no saben com ho fem perquè a casa els seus fills no mengen amanida i aquí sí”, relata Muñoz des del departament de cuina. Una part de la tasca consisteix a presentar els aliments de manera gradual i evitar que el primer rebuig sigui definitiu. “Potser no m’agrada tot el que porta l’amanida, però sí que m’agrada el blat de moro i la pastanaga”, exemplifica. A partir d’aquí, els monitors poden introduir la resta d’aliments progressivament. Quan els plats ja formen part de la rutina des de petits, deixen de ser estranys: “Ho veus normal i acabes entenent que això és el que has de menjar”, resumeix.

Aquest acompanyament també permet parlar de l’origen dels ingredients, els aliments de proximitat i de la reducció del malbaratament. “És un producte proper, d’aquí”, assenyala Muñoz, que destaca que el plat serveix per explicar d’on ve el menjar i què implica llençar-lo.

La composició dels menús serà només un dels elements que marcaran el funcionament dels menjadors durant aquest curs. El preu, el model de gestió, la continuïtat dels equips de monitoratge i, la implicació dels centres i de les famílies, també determinaran com s’apliquen els canvis en el dia a dia.