Per primera vegada des que hi ha dades, el català és la llengua d'ús habitual de menys d'un terç de la població a Catalunya. És una de les dades més rellevants de la quinquennal Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) elaborada entre el 2023 i 2024 per l'Idescat i el Departament de Política Lingüística.

Presentats aquest dimecres pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i el director de l'Idescat, Xavier Cuadras, els resultats mostren també un increment del coneixement del català entre la població i un augment de parlants esporàdics inferior a l'augment de la població.

L'enquesta distingeix tres formes d'ús lingüístic: la llengua inicial, que és la primera en la qual cadascú aprèn a comunicar-se; la llengua d'identificació, que cadascú entén com la seva pròpia, i la d'ús habitual, que és aquella d'ús principal en espais quotidians.

En preguntar per la llengua habitual, l'estudi reflecteix que el 32,6% de la població fa servir el català per sobre de cap altra llengua, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018 i un mínim històric des que hi ha dades. El castellà, per la seva banda, és la llengua d'ús habitual del 46,5% —un retrocés de dos punts respecte al 2018—, mentre que un 9,4% declara fer servir totes dues llengües per igual. Les caigudes dels dos idiomes es veuen, en part, compensades per un augment d'aquest sector poblacional que afirma tenir com a habituals tant català com castellà per igual.

La tendència a l'alça de l'ús de tots dos idiomes per igual també queda clara en la llengua d'identificació de la població, és a dir, en la llengua que sent cada persona com a pròpia. Si fa vint anys el 44,3% dels enquestats s'identificaven amb el català i el 47,5% amb el castellà, la diferència es va anar eixamplant fins als deu punts el 2018, xifra que ara es manté. Amb tot, els dos idiomes van a la baixa, ja que ara el català suma un 30% i, el castellà, un 40,4%, mentre que el 14,6% de la població ja veu com a pròpies totes dues.

Menys de tres de cada deu persones a Catalunya tenen el català com a llengua materna

En considerar les dades per llengua inicial, el català és la llengua materna de menys de tres de cada deu residents de 15 anys o més. L'any 2003 ho era del 36,2% de la població, una xifra que va caure en cinc punts un lustre després, i que es va mantenir la següent dècada fins al 31,5% el 2018. En el baròmetre publicat aquest dimecres, se situa en el 29%.

La dinàmica és, en aquest cas, molt similar al castellà durant tota la sèrie històrica. Del 56,1% que la tenia com a llengua inicial a principis de segle, va caure al 52,7% l'any 2018 i al 49,2% el 2023. Per primera vegada des que hi ha dades, menys de la meitat de la població catalana té únicament el castellà com a llengua materna.

Alhora, el 5,6% considera que tant el català com el castellà són les seves llengües maternes per igual —creixent des del 2018—, mentre que el sector poblacional que té altres idiomes com a inicials ja se situa en un 16,2%, coincidint amb l'augment de la població migrada.

En desglossar l'ús habitual per lloc de naixement de les persones entrevistades, s'aprecia una considerable diferència entre els usos lingüístics. Entre les persones nascudes a Catalunya, per exemple, el català és majoritari i supera el 50% de l'ús habitual, mentre que no arriba al 10% entre persones que han nascut a la resta de l'estat o al 5% entre persones nascudes a l'estranger.

Dades en un context de canvis demogràfics

El director de l'Idescat ha emmarcat les dades en el context de canvis demogràfics que viu la societat catalana. Cuadras ha apuntat que la població nascuda a Catalunya va créixer lleugerament en proporció del 2018 al 2023, arribant a les 4.975.000 persones —el 63% del total—.

Alhora, la població nascuda a la resta de l'estat —de caràcter més envellit que la resta— es redueix a les 1.151.000 persones, o el 14,6%; veient-se superada per les 1.774.000 nascudes a l'estranger —i que suposen el 22,5% de tota la societat catalana—. El director Cuadras ha destacat el "saldo migratori positiu important dels darrers anys" al nostre país.

En aquest sentit, el conseller Vila ha recalcat que més de 900.000 persones nascudes a l'estranger tenen interès a aprendre català o a millorar-ne els coneixements, un increment d'unes 100.000 respecte a la mateixa pregunta el 2018. Aquest creixement, però, segueix sent inferior al dels 400.000 catalans nascuts a l'estranger arribats en el mateix període, motiu pel qual fa que l'interès relatiu d'aquest grup poblacional sigui menor que fa 5 anys.

L'enquesta publicada avui consta de 8.682 respostes registrades entre el setembre de 2023 i l'abril de 2024 de majors de 15 anys residents a Catalunya. S'han tingut en compte 16 àmbits territorials diferenciats, que es desglossaran al mes de juliol.